editorial
Monolingüisme, bilingüisme o convivéncia?
Dins l’estat francés se debana dempuèi longtemps una politica lingüistica inumana. Amb l’intencion de bastir un estat-nacion, l’ideari oficial francés, long dels sègles, canta las benaüranças del monolingüisme, en comprenent que los monolingües parlan solament la lenga de Molière. Èsser monolingüe vòl dire èsser un privilegiat qu’obliga los autres de cambiar de lenga per s’adaptar. De fach, un grand nombre d’imperialismes del Mond an cercat e cèrcan l’eradicacion de las lengas dels pòbles someses, e es aital que s’introdutz de prejutjats qu’afirman que las lengas son de barrièras entre los pòbles, o que la mantenença de las lengas representa de còstes excessius. Aquelas societats monolingüas an decidit que la diversitat es contra la comunicacion.
Mas segon los lingüistas, las lengas son quicòm mai qu’un còde de comunicacion. Elas pòrtan d’identificacions collectivas restacadas a la cultura e a la vida sociala, e an totas de valors individualas restacadas a la pensada e a l’expressivitat. Podèm comparar, doncas, l’Occitània occitanofòna dels carbonièrs de La Sala, dels crocants o dels vinhairons amb l’Occitània francofòna del Front Nacional, de l’UMP, del PS e del PG.
Los occitanofòns conscients sabèm plan que preservar la diversitat es fòrça important, e que cal luchar per poder tornar viure e decidir al país, e o far en lenga d’òc. Mas dins aquesta lucha per la subrevivença de la lenga, la còla de Jornalet consideram que sovent òm tomba dins l’error de promòure lo bilingüisme.
Dins aqueste sens, fasèm pas un jornal bilingüe, mas completament en occitan. I podètz trobar de vidèos, d’àudios o de comentaris dins d’autras lengas, mas Jornalet es en occitan. Volèm pas trabalhar per lo bilingüisme perque cresèm qu’aquò vòl dire trabalhar tanben pel francés, e la lenga de Voltaire n’a pas cap de besonh, dels nòstres esfòrces, per èsser promoguda. Al delà, en Occitània se parla mantas lengas, pas solament doas. Consideram qu’es pas per lo biligüisme que cal trabalhar, mas per la dignitat de l’occitan, donc per la primièra plaça de l’occitan en Occitània, e per la convivéncia amb d’autras lengas a l’encòp.
Mas segon los lingüistas, las lengas son quicòm mai qu’un còde de comunicacion. Elas pòrtan d’identificacions collectivas restacadas a la cultura e a la vida sociala, e an totas de valors individualas restacadas a la pensada e a l’expressivitat. Podèm comparar, doncas, l’Occitània occitanofòna dels carbonièrs de La Sala, dels crocants o dels vinhairons amb l’Occitània francofòna del Front Nacional, de l’UMP, del PS e del PG.
Los occitanofòns conscients sabèm plan que preservar la diversitat es fòrça important, e que cal luchar per poder tornar viure e decidir al país, e o far en lenga d’òc. Mas dins aquesta lucha per la subrevivença de la lenga, la còla de Jornalet consideram que sovent òm tomba dins l’error de promòure lo bilingüisme.
— Cal pas luchar per que los panèls del país sián bilingües mas per que sián almens en occitan. Se son escriches en francés o en d’autras lengas, es pas una marrida causa, mas la nòstra tòca deu èsser d’i assegurar la preséncia de l’occitan e en primièra plaça.
— Cal pas luchar per que l’educacion al país siá bilingüa, mas per que siá almens en occitan. Se nos ensenhan tanben dins d’autras lengas, pòt èsser fòrça positiu per lo desvolopament personal, mas la nòstra tòca dèu èsser d’assegurar que los nòstres enfants acabaràn los estudis en dominant l’occitan.
— Cal pas luchar per que l’educacion al país siá bilingüa, mas per que siá almens en occitan. Se nos ensenhan tanben dins d’autras lengas, pòt èsser fòrça positiu per lo desvolopament personal, mas la nòstra tòca dèu èsser d’assegurar que los nòstres enfants acabaràn los estudis en dominant l’occitan.
Dins aqueste sens, fasèm pas un jornal bilingüe, mas completament en occitan. I podètz trobar de vidèos, d’àudios o de comentaris dins d’autras lengas, mas Jornalet es en occitan. Volèm pas trabalhar per lo bilingüisme perque cresèm qu’aquò vòl dire trabalhar tanben pel francés, e la lenga de Voltaire n’a pas cap de besonh, dels nòstres esfòrces, per èsser promoguda. Al delà, en Occitània se parla mantas lengas, pas solament doas. Consideram qu’es pas per lo biligüisme que cal trabalhar, mas per la dignitat de l’occitan, donc per la primièra plaça de l’occitan en Occitània, e per la convivéncia amb d’autras lengas a l’encòp.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Cal pas rasonar coma los franceses adèptes del monolingüisme, cal defugir l'expression "la lenga de Molière". Molière parlava la nòstra lenga plan coma cal (un libre es a pareisser en setembre titolat "Molière l'Occitan"). Las lengas de Molière èran lo frances, l'occitan, lo latin, lo sabir, lo dialècte francian e lo dialècte picard...
No dexeu que a Occitania ets radicals sembrin s'odi entre germans pes tema de sa llengo, com ets catalanistes l'han sembrat a Mallorca, imposant es català standard damunt es mallorquí. Una llengo no s'ha d'imposar pe la força, cadescu ha de ser lliure pe xerrar com vulgui. Si sa llengo no s'escriu, se perd.
Ànims als occitans! No deixeu mai de defensar aquesta llengua que és vostra!
I sobretot no us deixeu entabanar per promeses de bilingüisme per part del govern francès, heu de demanar l'immersió lingüística en occità a les escoles, es a dir 100% occità. A Catalunya aquesta és la fórmula que funciona, tots acabem amb lo mateix nivell de castellà que de català.
Per cert, l'altre dia em vaig trobar amb una parella de Tolosa, ells van dir: "som de Toulouse" i jo sense ànim d'ofendre vaig dir: "a si? de Tolosa? que guai!" i em van mirar malament, com si no els agradés que digués el nom occità de la vila.
PD. perdó per escriure en català, però no he tingut la sort de poder aprendre occità de moment.
Mèfi ! L'antagonisme es mortifèr.
Quin bilinguïsme ? Lo bilinguïsme occitan/catalan… A ieu, me semblan gaireben una meteissa lenga !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari