Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

La tragèdia dels migrants

| Jure Erzen
Cada estiu, pendent aquestas darrièras annadas, los europèus avèm assistit a la tragèdia de l’immigracion massissa. De personas que fugisson la guèrra e la misèria ensajan, coma pòdon, d’arribar en Euròpa per aver una vida melhora. Mas ongan las proporcions de la migracion son massissas e doncas l’alarma es mai granda que dins las annadas precedentas. De centenats de personas son mòrtas aquestas setmanas dins las aigas de la Mediterranèa e dins los Balcans, davant l’impoténcia de milièrs d’europèus e la paralisi politica d’una Euròpa qu’es, dempuèi fòrça decennis, acostumada a un bon nivèl de vida e a un nivèl bas de conflictivitat. Lo chòc amb una realitat plan divèrsa es estat brutal e mantes an pas reagit encara.
 
Dins aquel contèxt, la còla de Jornalet i vesèm dos domenis de reaccion. D’un costat, i a la necessària politica d’ajuda umanitària elementària. Cal que los refugiats tròben assisténcia e lotjament quand arriban en Euròpa, al marge de quina autra consideracion que siá. Los migrants son de personas umanas qu’an freg, set e fam ara, non pas deman o après deman. Los païses que supòrtan lo pes de lor arribada (Itàlia, Grècia, Macedònia) devon donar aquela assisténcia amb lo sosten de las organizacions internacionalas, las ONG e los autres membres de l’Union Europèa (UE). Cal, tanben, sosténer los organismes internacionals que trabalhan dins los camps de refugiats dels païses en conflicte e las ONG que i collabòran per fin que, tanben ailà, las condicions d’aculhida e de sosten sián dignas[1].
 
Ça que la, al nivèl politic cal denonciar l’incapacitat d’Euròpa per afrontar de manièra conjoncha lo problèma. E quand parlam d’Euròpa parlam pas, justament, de l’UE ni de la Comission Europèa, mas dels estats individuals que, amb tot l’egoïsme del Mond, an refusat de trabalhar ensems. La Comission Europèa a prepausat la distribucion dels migrants en quòtas entre los païses, sus la basa, que partejam, qu’aquela tragèdia es pas un problèma de Grècia o d’Ongria mas qu’es un problèma de dimension europèa. Doncas, la responsa deu èsser europèa e non pas de cada estat. Quina sòrta d’Euròpa unida bastirem se, en una matèria tan sensibla coma lo respècte dels dreches umans, cada estat agís per lo sieu compte? En segond luòc, cal agir amb tota la determinacion contra las màfias trafegantas las personas. Qu’un trafegant de migrants e refugiats, que met en perilh la vida de centenats de personas, afronte solament de penas de uèch ans de preson es pas pro per luchar contra aqueles òrres criminals. Cal far tot çò possible per empedir sul pic que los trafegants contunhen de metre en risc la vida de milièrs de personas desesperadas.
 



[1] Dels 20 milions d’abitants qu’a Siria, 8 milions son de refugiats dins lo país e 4 milions son de refugiats dins los païses vesins, çò es, Turquia, Liban e Jordania. En Euròpa son vengudas 250 000 personas, çò es, mens del 2% dels refugiats sirians.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

lo canonge de misericordia
2.

la causa primiera d'aquesta migracion dei pòbles es d'esséncia religiosa, una guerra de religion entre chiïes e sunnites , l'agressivitat en estènt dau costat radicau de l'estat islamic, criminau de guerra aitant e benlèu mai que lo nacionau-socialisme de Hitler, que vòu conquistar lo monde per impausar sa religion medievala, lo segond bofe de l'islam, après Bafomet lo conquistador; una Europa rica, opulenta en retard d'una guerra , que coma la Gorgona parla amb tant de votz qu'a d'estats, immergida dins la religion dei drechs de l'òme, se reagissèm pas, se veirem envaït per de miliuons de mujslmans vengujts de Siria, Iraq, etc. l'Alemanha e l'estat francés son en primiera linha, leis uns vòlon aculhir leis immigrats per que faguèsson de nistons qu'elei ne fan plus gaire e una fes adults posquèsson trabalhar dins son industria,leis autres, nautres, es pas segur, maugrat que lo jornalet siá persuadit dau contrari, que vouguessiam lei reçaupre amb tant d'estrambord. Coma vivèm dins un estat d'assistanat e d'aquits sociaus a pèrda de vista , nos fan concurréncia, mai que mai ai gènts lei pus paures que son confrontats a una vertadiera prefreréncia estrangiera. e voudriatz puei que votèsson ecolò, Melanchon o Montebourg ? lèu lèu descontrusem l'Europa,reformem lo drech d'asili, auborem mai lei frontieras e que totis aquelei novèus venguts anèsson en Alemanha onte son lei benvengutse que lei vièlhs que la pòblon son lests a se sometre a la religion conquistaira, per la prosperitat de son industria !

  • 2
  • 3
Pirolet
1.

3 jorns de l'article ja e ges de comentari: sembla que demoram bocabadats davant la tragèdia. Lo sègle XXI vei tornar las grandas migracions de l'istòria. Nos'n podèm pas parar mentre s'atacan pas las causas de rasic:
-la surpopulacion
-l'espleitacion caluga de la tèrra creadora de miséria d'arreu per las grandas companhias que son las que de fach bailèjan lo mond.
Mai de mond e agotament de las ressorgas: l'esquizofrènia nos gaita!

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article