Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

L’Occitània istorica

Encontradas de la region qu'a pres lo nom d'Occitània
Encontradas de la region qu'a pres lo nom d'Occitània
“L’unitat scientifica de l’espanhòl, del francés e de l’italian es pas mesa en question”, çò ditz en occitan lo lingüista galèc Antonio Molexón Domínguez dins son entrevista que publicam dins aqueste jornal. Es totjorn l’unitat de las lengas minorizadas qu’es mesa en question per d’organismes al servici de l’empèri que cèrca de destruire aquelas lengas. Coma d’autras lengas minorizadas e menaçadas, l’occitan subís qualques temptativas de secessionisme lingüistic: en gascon, en auvernhat e en provençal. De còps tanben en niçard, mas de manièra pus vaga. Ne parlava Domergue Sumien dins Jornalet en junh de 2014.
 
Las divisions administrativas de l’estat francés son un autre atemptat contra la nòstra lenga, la nòstra cultura e quitament la nòstra istòria. S’agís de divisions arbitràrias que seguisson de critèris geostrategics. Normalament trencan los parçans istorics e culturals del país, e an portat una revirada a la vision occitana del territòri. Per exemple, la region qu’a pres lo nom d’Occitània conten de tròces importants de Gasconha, de Guiana e de Lengadòc, e quitament de bocins tot petits de Castanhau e de Carladés en Auvèrnhe e l’extrèm occidental del Comtat Venaicin en Provença. En mai d’aquò compta amb un extrèm tot petit de Sèrras d’Agenés, e partís las encontradas del Bas Armanhac, d’Aubrac, de Marjarida e de la Cevena Lengadociana.
 
Per tant, cresèm qu’es pas gaire judiciós d’afirmar publicament qu’aquela “region administrativa recampa lo 90% de l’Occitània istorica”, coma o faguèt lo president de Convergéncia Occitana, segon çò que podiam legir dins La Setmana. Aquela afirmacion seguís una interpretacion personala de l’origina del tèrme “Occitània” que met en question lo movement occitanista dels darrièrs cinquanta ans e que poiriá alimentar las tèsis del secessionisme lingüistic mençonat dins lo primièr paragraf d’aqueste editorial. En un moment que lo combat occitanista es a recular e pèrd de mai en mai d’influéncia a causa de sa fragmentacion, es important de bastir d’estrategias d’unitat e non pas de division. Lo fach qu’aquela region aja pres lo nom de tot lo país, pòt èsser una escasença màger per un combat politic de portada nacionala. Tant la region citada coma lo movement occitanista de la rèsta del territòri occitan se devon engatjar a trabalhar ensems per difondre lo sentiment d’occitanitat, la coneissença de la cultura pròpria del país e l’enveja de recuperar la lenga e de la far viure.
 
Per exemple, defendre a l’ora d’ara l’occitan a Marselha —la vila pus granda d’Occitània— es un acte d’eroïsme. E es per aquela rason que volèm saludar l’enòrme trabalh que lo realiza l’Ostau dau País Marselhés (OPM) amb sa difusion de la lenga e la cultura occitanas e dins l’encastre de l’interculturalitat e la diversitat culturala del país nòstre, coma o revendicàvem dins l’editorial de la setmana passada. En mai d’aquò, volèm saludar tanben l’accion de dos militants qu’a títol individual e fòra l’OPM menaràn a bon tèrme lo 17 de decembre que ven davant lo Musèu de las Civilizacions d’Euròpa e de la Mediterranèa per i revendicar l’occitan. Se los poiriam jónher e sosténer? S’anam a Marselha lo 17 de decembre que ven?


Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
14.

Visca, però ...tota juta i lliure. Cal apendre de l'història, però ja dic:Tota i lliure!
Visca la Terra...Lliure!
Occitània també!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
Emmanuèl Isopet
13.

Occitanie: "c'est le pays des deux mers, Atlantique et Méditerranée, s'ignorant l'une l'autre. Il se compose de trois montagnes avec quelques paines entre. Toute autre définition, relève de la rêverie poétique o politique." Yves Rouquette, Entre Deux Mers et Trois Montagnes, in Autrement, citat per Toulze, Et si nous parlions de l'Occitanie, Bulletin de la Société des Etudes du Lot, 1980 (tèxte de tornar legir!).

  • 0
  • 1
Franc Bardòu
12.

#5 As plan rason, Manu, l'istòria d'Occitania — vòli dire una Occitania assumida — es de politica-ficcion futurologica. Occitania non es istorica, mas linguïstica e culturala, antropologica, qué…

Après, aquò non empacha pas degun de trabalhar a ne far mai qu'una simpla politica-ficcion futurologica. Mas la soleta "unitat" a pauc près assumida per Occitania dins l'istòria del mond, foguèt assumida pels trobadors, dins lo sieu art tant preciós. Lo demai del temps, nos cercam sens saber çò que cercam, del temps que d'autres règnan per amont nosautres — cresent, aquò fasent, de s'èsser trobats…

  • 4
  • 0
Galec Mancastres
11.

#10
Que’t cau enquera minjar hera godala

  • 0
  • 2
Clementina Solinhac GALIZA
10.

#8 Lo primièr val pas i donar responsa. Vòli pas perdre lo temps amb provocacions.

Quant a lo segond que disses: Islàndia es lo solet estat INDEPENDENT d'Euròpa uninacional i unilingüe.

Pòdes ne dir un autre?

Andorra e autres micro-estats son pas independents car son estats associats (coma Puerto Rico e d'autres)

  • 0
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article