Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Refortiscam l’occitanisme politic

| Revista Lengas
Aqueste dimenge, la Republica Francesa, qu’implica per extension la màger part d’Occitània, organiza lo primièr torn de las eleccions legislativas. E mai se n’avèm pas parlat gaire, son d’eleccions importantas perque designaràn los deputats de la XVa legislatura, que seràn los que validaràn las decisions del govèrn de l’estat francés. A l’ora d’escriure aqueste editorial, sabèm pas encara lo resultat del primièr torn (ben aurem l’escasença d’analisar lo resultat global pus tard), mas, coma o avèm fach en d’autras escasenças, ne volèm extraire doas conclusions a tractar dins aqueste editorial.
 
Lo primièr aspècte es lo gròs resultat qu’obten lo Front Nacional en cò nòstre. Nos inquietava dins d’eleccions precedentas, e ara nos inquieta mai encara. La poténcia d’aquel partit passa per de multiples factors: la caréncia politica e l’ineficacitat dels partits tradicionals, la paur exagerada d’una part de la populacion envèrs la delinquéncia e lo terrorisme, la crisi economica que punís mai que mai l’economia occitana, la manca de perspectivas economicas de fòrça joves, la crisi generala de la politica e la volontat de s’identificar a quicòm qu’aja de vam. Tot aquò son de factors aisidament corregibles, mas París sembla que los sàpia pas trobar (o benlèu es interessat d’aver una partida del país en tension per de rasons socialas e, a l’encòp, per refortir lo nacionalisme francés centralista). Per quina rason que siá, sembla que degun gause pas far front vertadièrament als òmes e femnas de Marine Le Pen.
 
Lo segond aspècte que volèm soslinhar es l’afebliment contunhat de l’occitanisme politic, que sembla solament capable de jogar un bon ròtle dins las eleccions municipalas. En aqueste primièr torn, lo Partit Occitan presenta sièis candidats  e ne sosten un seten, lo Partit de la Nacion Occitana ne presenta un amb lo sosten de Bastir Occitània, que se tròba ansin dins un posicionament ambigú, après far campanha per la presidenciala en favor del candidat liberal e ara president Emmanuel Macron. Es pas grand causa, mas cal sosténer totes aqueles candidats occitanistas, los cal votar, e après lo vòte, los cal encoratjar a se metre al trabalh per recuperar l’estrambòrd que i aviá al moment de bastir Bastir!
 
Un occitanisme politic fòrt, decidit, potent e promotor de las valors de viure al país en paratge e coexisténcia seriá un bon antidòt al Front Nacional. En mai d’aquò, s’es clarament demostrat que pòt far mai de trabalh un elegit occitanista qu’un desenat de manifestacions per la lenga.
 
 
Abans votar, es recomandable de legir las responsas dels candidats al questionari de #2017òc.
 
 

abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Alaric
4.

Un cop de mai los piots utils de la periferia an legitimat l'eleccion amb una participacion mai granda que la de las villas... De tota faiçon los ciutadans de las grandas capitalas an res a far d'aquelas eleccions tot l'argen part de la vila per n'an torna a ela. Quin que sia lo resultat tot las infrastructuras seran pagadas per totes per qualqu'unes. Veirem ben ço que se passara pel Joc Olimpics a venir...

  • 5
  • 0
Artur
3.

Entà evitar que lo Front Nacoinau guanhe las eleccions, n'i a pas arren de complicat. Que sufeish que Iniciativa per Occitània é cride per votar entad eris com ac hasón entà Poutou e Lassalle. Aztau, cap de problèma, lo Front que perderà. Endaant, Iniciativa!

  • 3
  • 6
Evèsque de Montsegur
2.

#1 Continuatz, Jornalet, al contrari, de diabolizar lo Front Nazional, mas oblidètz simplament pas de diabolizar tanben los autres, que son tanben los complicis de la dictatura dels mercats financièrs e de la mondializacion, escrachadoira de tot progrès social.

  • 12
  • 7
lachaud
1.

Arrestatz de diabolisar lo front nacionau e sanctifiar los autres que serian de bons démocrates.
Per me, Macron, Merkel son una fòrma de nazisme scientifico-economico-financier qu'an lo sosten de la Finança. L'enjuec d'aquelas eleccions seria d'aver daus deputats capables de far de L'Assemblada Nacionala un centre de decision e non pas una cambra d'enregistrament de las politicas de las multinacionalas. Mas, en visan lo program daus candidats dins mon canton limosin l'òm vei bian que los candidats se comportan coma de las auvelhas pus leu que coma daus responsables.
L'afeblissament de l'occitanisme politic es degut aus occcitanistes e a Jornalet. Jornalet nos dich que: vesetz aqui i a un atemtat, alhors i a una guerra; avetz vist çò que se passa dins los autres pais, au niveu internacional?

Quò es totjorn lo regard sus los autres, jamai sur se, jamai sus çò que se passa en Occitania. Jornalet quò es dau superficiau, de las idéias d'un niveu mairal. E pertant quò es daus ensenhadors. Son tots excusats; an pas fach sciences-po, an pas fach d'economia; an pas fach aquò, lo reste. En saban de mai en mai dins lo mens en mens. Benleu qu'es aqui la vertadiera revolucion que tocara en prumier l'educacion dicha nacionala.

L'anti-dòta au front nacionau quò es tartarin de Tarascon. L'òm a pas de poder sur los autres mas l'òm a dau poder sur se. En disan aquò l'òm es pus pres de paratge. Mas, fau dau coratge per zo reconeisser.

  • 6
  • 12

Escriu un comentari sus aqueste article