Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

Canti en occitan per çò que soi d’aicí

Cantaire e illustraire-plastician

| Benoit Blein/Sophie Roube

Tèxte legit

Dempuèi 2011, trabalhi amb una còla nòva per una musica mai rock amb una densitat sonòra mai importanta Compausi amb Jaumes Privat, un poèta occitan avaironés Per ieu, çò mai important es l’energia que se desgatja de la musica, quin que siá l’estil Cantar en occitan, es m’assumir plenament, mas canti tanben en francés e un bocin en anglés M’afirmi a travèrs de ma musica mas ai totjorn una aurelha atentiva a çò que se fa endacòm mai


Lo 24 de julhet, l’Estivada de Rodés nos ofrirà un concèrt d’un musician de tria: Luc Aussibal. Per vos avançar aqueste eveniment e conéisser un pauc melhor l’artista roergàs, el a respondut a las questions de Jornalet.
 
 
Qualas son vòstras originas musicalas?
 
Mon camin musical comencèt a nòu ans amb una fanfara dins Sud Avairon. Puèi, a l’adolescéncia, amb l’efervescéncia del rock e de la pòp, prenguèri lo microfòn per cantar dins lo grop Emile Rock des Champs pendent un desenat d’annadas. En 1984, amb mon fraire Didier, creèrem lo grop Ara, que mesclava occitan e rock, tot en seguissent los estudis a las Bèlas Arts de Tolosa. Enregistrèri mon primièr album Ici même en 1995, al moment de mon arribada a Rodés, amb la còla de l’estudi de La Nauze, enregistrament seguit d’una tornada. Contunhèri tanben mon trabalh d’illustraire-plastician, fins a 2003 e mon segond album, Dedins. Dempuèi 2011, trabalhi amb una còla nòva per una musica mai rock amb una densitat sonòra mai importanta.
 
 
L’entorn (familha, entorn social, amics, trabalh) ajudèt a bastir vòstra carrièra musicala?
 
Òc. Cresquèri dins una familha a l’encòp plan enrasigada e plan dobèrta. Encontravi fòrça mond a l’ostal, d’univèrses plan diferents, d’artistas tanben. Ai de parents que s’interèssan a plan de causas e aquò, cresi, m’a influenciat fòrça, aquesta curiositat, aquesta diversitat. Puèi coma o ai dich, ma carrièra musicala, la comencèri amb mon fraire.
 
 
D’ont ven vòstra inspiracion per crear las cançons?
 
Compausi amb Jaumes Privat, un poèta occitan avaironés. Jaumes m’acompanha dempuèi la debuta de ma carrièra. Los tèxtes de las cançons son extraches de sas publicacions o de còps los me balha dirèctament. Tanben li pòdi balhar una melodia e Jaumes ven pausar sos mots dessús. Escrivi tanben qualques cançons (Mai encara, Ara et ici-même). Mas d’un biais general, partissèm d’un tèxt de Jaumes, compausi las melodias votz e guitarra, puèi pòrti las idèas al grop e trabalham amassa los arrengaments.
 
 
Quina formacion o experiéncia avètz coma musician?
 
Ai pas seguit de formacion. Me soi format tot sol. Comencèri a cantar a l’adolescéncia puèi aprenguèri la guitarra amb mon fraire. Soi puslèu un cantaire e la guitarra es mon aisina per crear las cançons. Aprèp, l’experiéncia es venguda en partejant amb los artistas e musicians que m’an acompanhat o qu’ai encontrat.
 
 
Las influéncias: quals artistas influéncian vòstra musica?
 
Evidentament lo rock anglés de las annadas 70. The Beatles, The Rolling Stones, The Who. Mas pòdi tanben citar Serge Gainsbourg, Alain Bashung, Daniel Lanois, Rodolphe Burger, Damon Albarn o, mai recentament, Arcade Fire. Pels occitans, los Fabulós Trobadors e Joan-Pau Verdier.
 
 
Èsser cantaire de rock vos a demandat de sacrificis? Vos a demandat de quitar quicòm d’important?
 
M’agradan pas tròp las etiquetas. Diriái que fau de rock coma de cançon, de folk… Per ieu, çò mai important es l’energia que se desgatja de la musica, quin que siá l’estil.
 
 
Decidir de cantar en occitan vos a portat de problèmas? De bonaürs? De satisfaccions?
 
Canti en occitan per çò que soi d’aicí. Èra la lenga de mos grands. Cantar en occitan, es m’assumir plenament, mas canti tanben en francés e un bocin en anglés. Es una polida lenga, musicala, que m’agrada de cantar. E cresi tanben qu’es lo rescontre amb Jaumes que fa que cante ieu en occitan.
 
 
L’estil de Luc Aussibal: cossí avètz atench aqueste estil?
 
Lo meu univèrs deu resultar de la musica qu’escoti, d’aquesta curiositat que ne parlavi. M’agrada tant lo rock coma la musica tradicionala, la musica barròca o las musicas electronicas… Preferissi escotar las meunas envejas puslèu que seguir una dralha, una tendéncia musicala. M’afirmi a travèrs de ma musica mas ai totjorn una aurelha atentiva a çò que se fa endacòm mai.
 
 
Avètz fach de musica dins d’autres estils?
 
Non, pas vertadièrament. Coma disiái, ai començat per la fanfara pichon. Aprèp, coneissi los cants tradicionals que cantàvem a l’ostal.
 
 
I a quicòm de pensat per l’avenir?
 
Trabalham dempuèi l’ivèrn en estudi, per sessions. Avèm de sessions previstas per contunhar d’enregistrar un novèl album. Un tròç (Ca rai)es ja en linha sus Youtube. Anam preparar tanben lo concèrt sus la granda scèna de l’Estivada. Aprèp, personalament, ai d’autras activitats e de projèctes d’exposicions que m’ocupan.
 
 
Amb qual artista o quals artistas vos agradariá de far quicòm?
 
Ai ja agut l’escasença de trabalhar amb Sergio Berardo del Dalfin, amb lo qual ai pres plaser a collaborar. Si que non, m’agradariá de far quicòm amb Joan-Pau Verdier. Avèm trabalhat mai d’un còp amassa mas avèm jamai partejat vertadièrament una cançon amassa.
 
 
De qué parlan normalament las paraulas de vòstras cançons?
 
Son de cançons dobèrtas, plenas de poesia. Los mots de Jaumes invitan a descobrir d’univèrses sensuals, de païsatges. D’un biais, son fòrça ligadas als elements primaris, los senses.
 
 
Qualque anecdòta que se pòsca contar?
 
Vesi ara que los artistas occitans son a se professionalizar… Ieu tanben. Vau començar un regim! Per çò que me calrà assegurar lo concèrt sus la granda scèna de l’Estivada, pel public e davant las camèras!
 
 
 
 
 
_____
Per mai d’entresenhas, vaicí qualques ligams:
 
www.youtube.com/lucaussibal
https://myspace.com/lucaussibal
www.orgetcom.net/artistes/luc-aussibal

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article