Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

“Que trabalham tà promòir eth desvolopament dera lengua pròpria d’Aran en toti es encastres dera vida publica”

| Miguel Fernández

Quan comencèrem non pensàuem pas qu’arribaríem tà luenh Persutaram entara mantenença des lengües minoritàries pròpries de cada parçan, pr’amor que son ua riquesa culturau de toti Era corsa ei ua accion mès entà conscienciar ara societat aranesa


Lengua Viua organiza cada annada la Corsa Aran per sa Lengua, tostemp lo darrièr dimenge de julhet, e en escasença de la 19a edicion d’aquela corsa, la còla de Jornalet avèm entrevistat las gents d’aqueste collectiu aranés.
 
 
Qu’es aquò lo collectiu Lengua Viua?
 
Eth collectiu Lengua Viua, seccion dera Fondacion Privada Musèu Etnologic dera Val d’Aran, nèish er an 1982 deuant der interès d’un corròp de persones tà promòir eth desvolopament dera lengua pròpria d’Aran en toti es encastres dera vida publica aranesa, era proteccion e defensa deth sòn emplec e entà arténher eth lòc que merite.
 

Quina avaloracion fasètz de la Corsa?
 
Era avaloracion dera Corsa ei plan positiua, pr’amor qu’arténher 19 ans der eveniment e que cada an s’amassen ena plaça dera Glèisa de Vielha lèu un milenat de persones – mainatges, joeni e adults – non ei çò d’abituau.
 
 
Après talament d’edicions de la Corsa, i a encara de rasons per la far cada annada?
 
 
Òc, sustot, arribar as 20 ans. Quan comencèrem non pensàuem pas qu’arribaríem tà luenh, mès ei de besonh seguir e persutar pr’amor qu’era nòsta lengua non ei assolidada ena societat, ja que se trape en ua situacion fèbla deuant des autes lengües cooficiaus que dispausen tanplan de fòrça mès mejans.
 
 
Cossí avaloratz las decisions judiciàrias que meton de dificultats a la normalizacion lingüistica?
 
Ac avaloram negatiuament, mès nosati persutaram entara mantenença des lengües minoritàries pròpries de cada parçan, pr’amor que son ua riquesa culturau de toti.
 

Qual cresetz qu’a d’èsser l’actitud de defensa politica de l’autogovèrn de la part del Conselh Generau d'Aran?
 
Mantier-se en çò que s’aprovèc en Estatut deth 2006 e deth nau projècte dera Lei d’Aran, en çò que tòque ara lengua qu’ei en tramit parlamentari, en tot lutar tà arténher es màgers quòtes d’autogovèrn possible.
 
 
Cresètz que la societat civila aranesa a lo gra de conscienciacion que cal per afrontar las menaças contra l’autogovèrn?
 
Non totaument, era corsa ei ua accion mès entà  conscienciar ara societat aranesa.
 
 
Cresètz que los araneses e lo rèsta d’occitans an una relacion pro fluïda? 
 
Era que mos tòque pr’amor qu’auem era madeisha mair, encara que tostemp se i pòt aprigondir mès.
 
 
Quals politicas crezetz que se poirián far per integrar mai l’espaci lingüistic occitan?
 
En tot partir der status der aranés, occitan d’Aran, sajar qu’era rèsta deth territòri occitan artenhe eth madeish nivèu d’arreconeishement oficiau qu’en çò nòste.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article