Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

Qu’èri ahuecada (e qu’ac soi enqüèra uei!) per aquera lenga qui èra la deus ajòus qui’s moriva

Ensenhaira d’occitan per adultes

Ne parlavi pas occitan, mes qu’avèvi entenut a parlar aquesta lenga shens ac saber Solide que parlarèi la lenga aus mens mainats, shens desbrembar los pairbons e los oncles qui ac haràn tanben L’ensenhament per adultes qu’ei segurament tant interessant com l’ensenhament per mainats, mes pensi que l’apròchi qu’ei drin diferent Ne cau pas demorar blocat a l’estereotipe deu pairbon o de la mairbona qui ei lo darrèr o la darrèra a conéisher la lenga. Que i a un aviéner, mercés ad eths, dab la lenga que ns’an balhada, mes tanben au mond de tot atge qui la vòlen aprene e tanben practicar dab eths Que i a tanben mond qui an entre un vintenat e un quarantenat d’annadas qui desiran d’aprene la lenga e qui vienen seguir los cors setmanèrs


Laure Cadaux, de 26 ans, es originària d’Audenja, a la Laca d’Arcaishon. Ara demòra a Lescar (Bearn). Licenciada de letras-occitan per l’universitat de Bordèu 3, a tanben un mastèr de recèrca en estudis literaris amb una especialitat en occitan. Passèt una annada d’ESPE a Tarba ont validèt una primièra annada de mastèr en ensenhament abans de passar los concorses CRPE e lo CAPES occitan. Laurenç Revèst a parlat amb ela.

 
Perqué t'interessèt l'occitan? Lo parlas, parlavas en familha, amb los amics...? Lo parlaràs a tos enfants?
 
Que m’interessèi a l’occitan completament per escàs. Quan arribèi au collègi, qu’avoi la possibilitat de prene l’opcion mes ne sabèvi pas briga çò qu’èra. Donc, abans la rentrada, en har los papèrs d’inscripcion, que demandèi a la mair çò que podèva estar l’occitan. E que m’arresponó qu’èra çò que parlavan lo pair e la mairbona amassa. Donc, ne parlavi pas occitan, mes qu’avèvi entenut a parlar aquesta lenga shens ac saber. Amassa, que parlavan un gascon apressat deu “negue”, mes bèra pausa après, que m’avisii qu’èra totun occitan. Enfin, com n’avèvi hartèra de non pas comprene lo pair e la mairbona, que prenoi l’opcion occitan au collègi. E qu’ei atau qu’avoi un “declic”. A 12 ans, que sabèvi que volèvi ensenhar l’occitan, qu’èri ahuecada (e qu’ac soi enqüèra uei!) per aquera lenga qui èra la deus ajòus qui’s moriva. Ne la volèvi pas deishar partir e desaparéisher atau, shens har arren. Qu’ei un tresaur que non cau pas sepelir e que cau transméter, donc solide que parlarèi la lenga aus mens mainats, shens desbrembar los pairbons e los oncles qui ac haràn tanben. 
 
 
Que t’interèssa dins l'ensenhament de l'occitan per adultes en cors setmaniers e en formacion professionala?
 
L’ensenhament per adultes qu’ei segurament tant interessant com l’ensenhament per mainats, mes pensi que l’apròchi qu’ei drin diferent. Que i a mond de tot atge qui vienen aus cors setmanèrs. Que vòlen prene cors, aprene la lenga, mes tot aquò shens aver lo sentit de tornar tà l’escòla. Atau, qu’avem de prepausar causas qui hèn que lo mond aprengan la lenga en divertí’s, quan calerà totun prepausar drin d’exercicis escriuts tanben, e sustot, que devem hicar au centre de l’aprendissatge la pedagogia accionau. Aquò qu’ei en acòrd dab los programas e lo biaish de har de l’educacion nacionau. Totun, n’ei pas lo medish ligam qui’s hè dab los adultes. Dens los cors setmanèrs, los aprenents ne pòden pas estar mei d’un petit detzenat, çò qui facilita l’aprendissatge e las interaccions, mes çò qui permet tanben au professor d’aucupà’s mei d’un o de l’aute, en demandar ajuda deus autes s’an comprés. Qu’èm donc mei pròches, e qu’an lo sentit de non pas estar en ua classa, mes meilèu en un grop d’amics on aprenen e on se pòden ajudar en prene lo temps de comprene e d’aquesir las causas. 
 
La formacion professionau n’ei pas la medisha causa. Lo nombre de personas qu’ei mei baish e que’s pòt debanar en ua òra o en un dia (sheis òras abans-ça). Donc logicament, s’avem tant d’òras, que’ns cau avançar lo mei possible. N’avoi pas tròp de formacions professionaus de gerir dinc aquí, mes que’n podoi véder lo fonccionament en remplaçar ua collèga, e en har ua formacion atau en ua òra pendent quauques temps. En aqueth cas, que’ns cau amanejar pr’amor lo mond que vienen a la demanda d’enterpresas o d’escòlas bilingüas pr’amor ne saben pas parlar, e que cau que siin operacionaus lèu. 
 
 
Qu’escrives coma articles per País Gascons, la revista de Per Noste?
 
Despuish pauc, lo mond de Per Noste que m’an balhat la possibilitat d’escríver articles dens la lor revista bimensuau País Gascons. Com ei ua revista meilèu literària e que hasoi estudis literaris, que’us prepausèi d’escríver articles en ligam dab la literatura. Donc a cada còp, que serà un article en ligam dab un autor de lenga occitana dens la soa diversitat dialectau. Que presentarèi la vita de l’autor, la soa vita en ensajar de sintetizar tot aquò e dab un petit jòc de QCM a la fin tà que los lectors e posquin aprene causòtas en divertí’s. Lo purmèr article d’aqueth escantilh que serà dens lo País Gascons de seteme. Ne disi pas arren suu subjècte, que’u ve calerà crompar a Per Noste !
 
 
Qu'es lo lectorat visat? I son de retorns dal lectorat, de creacion de vocacion d'escritura?
 
Lo lectorat de la revista qu’ei diversificat e que’s ved au concèpte de la revista. Los tèxtes publicats que son tèxtes de mond qui legen la revista. Lo mond qui ne son pas coneishuts que pòden estar publicats dens País Gascons, qu’escrivin pròsa, poesia o articles. Donc, que i a mond qui escriven despuish pausa, mes que i a tanben tèxtes de calandrons per exemple. 
 
Que s’i tròba tanben ua pagina dab lo corrièr deus lectors on pòden díser çò que pensan de la revista, se i a causas qui’us agradarén, causas de tornar véder...
 
 
E quina es l'activitat culturala occitana de ton parçan?
 
L’activitat culturau en Bearn qu’ei viva. Au mes d’agost, que i a lo famós Hestiv’Òc qui’s debana sus 4 dias dab concèrts, teatre, mercat... Que i a tanben un hèish d’autas hèstas per Bearn com per exemple la Hèsta de Siròs, la Hèsta de la Husta a Luc de Bearn o tanben la Hèsta deu Hromatge a Laruns e on se pòt enténer a parlar occitan. 
 
 
L'occitan de ton caire es parlat ancara? Per quals tipes de personas?
 
Alavetz, Bearn, tau com d’autes parçans d’aulhors, n’arrespon pas completament a l’estereotipe qui domina en l’espaci occitan. Solide, que i a mond vielhs qui son locutors naturaus qui parlan la lenga e qui a còps vienen dens los cors tà contunhar de parlar, o tanben tà aprene d’escríver la lenga. Mes que i a tanben un hèish de mainats qui aprenen la lenga en Calandreta o en classas bilingüas. Per exemple, au nivèu de la Calandreta Paulina que i a un centenat de mainats qui aprenen la lenga cada dia, e aquò sonque a Pau. Que i a un hèish d’autas calandretas per Bearn, shens comptar las classas bilingüas. 
 
Donc, quiò, ce’us sembla que n’i a pas sonque los locutors naturaus e tanben lo joens mainats qui aprenen la lenga, mes que i a ua causa de non pas desbrembar: que i a tanben mond qui an entre un vintenat e un quarantenat d’annadas qui desiran d’aprene la lenga e qui vienen seguir los cors setmanèrs. Ne cau pas demorar blocat a l’estereotipe deu pairbon o de la mairbona qui ei lo darrèr o la darrèra a conéisher la lenga. Que i a un aviéner, mercés ad eths, dab la lenga que ns’an balhada, mes tanben au mond de tot atge qui la vòlen aprene e tanben practicar dab eths. Qu’ei aqueth escambi entre mantua generacion qui s’i escaden de’s comprene qui ei beròi e atau, la lenga que pòt demorar. 
 
 
I es una visibilitat sociala de l'occitan (mercat, i son de panèls bilingües, etc.)?
 
Globaument en Bearn, d’efèit que n’i a. Per la vila de Pau, que i a panèus bilingües dens lo centre vila. Per Bearn, que i a tanben garas qui son indicadas en version bilingüa o enqüèra panèus qui prepausan ua version bilingüa deus toponims. 
 
Tanben, la visita deu Castèth de Pau que’s pòt har en occitan. A Ortès, que i a tanben ua galeria hens la quau las mustras e pòden estar comentadas en occitan. Ací exemples de visibilitat sociau de l’occitan en Bearn. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Renaud
1.

Felicitacions en'questa gojata. Totun, que'u dirí ne pas desbrombar lo son peís d'Arcachon, e de sajar de parlar mè que mè lo parlar deu Bug, un parlar quasi prit.
Qu'espèri qu'ic hèi dijà, bè.

  • 18
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article