Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

“Ai demandat a dos endreits de crear de vesitas e animacions en occitan, e o an fait!”

Cantadora e pedagòga

La dificultat es de nos trobar totes amassa, de Bordèu a Niça, de la Val d’Aran a las Valadas d’Itàlia Sabèm pas forçadament çò que fa un(a) collèga de l’autra part d’Occitània Ai demandat a dos endreits de crear de vesitas e animacions en occitan, e o an fait! Cal que i aja tanben una demanda de la basa, de la societat civila


Nascuda a Tolosa e installada a Fois, Muriel Batbie-Castell es una de las voses que fan viure la lenga dins tota sa beutat. Coneguda per sa votz dins las anóncias dins lo mètro de Tolosa, la cantadora lirica occitana seguís tanben d’estudis literaris e lingüistics. Lo resultat de tot aquò nos a regalats amb lo reviscolament dels grands poètas occitans, dels trobadors fins al barròc, en tot tornar la votz a lors paraulas, sovent oblidadas. Un dels darrièrs projèctes de Batbie-Castell lo presentàvem fa qualques jorns dins Jornalet, e aqueste prepausa de vesitas pedagogicas en occitan dins plusors castèls e sits istorics. Dins aquesta entrevista, Batbie-Castell nos parla d’aquel projècte, de sa vida e de sa pensada...

 

Cossí t’es venguda l’idèa de crear lo grop de “vesitas pedagogicas en occitan”?
 
Tornavi de dos viatges qu’organizèri ongan, e i passèri tant de temps per los aprestar, que primièr, me pensèri de ne far profeitar de collègas endacòm mai. Puèi, los joves m’ensenhèron cossí crear un grop sus Facebook. Vertat qu’es un espleit magic! Lo mond pòdon publicar e partejar en dirècte, gaireben, d’informacions sus una tematica anonciada. Doncas, èra lo mejan ideal de poder recampar en un sol endreit e rapidament, un fum d’entresenhas sul sicut per fin de n’aver una vision globala. Una mena, modèstament, de “platafòrma centralisatritz de donadas”.
 
 
Aquela aisina mancava als professors?
 
Òc, vertat. De causas se fan, segur, mas ne demòra sovent qu’una vision parciala. N’aviam ja parlat mai d’un còp als acamps d’ensenhaires, mas la dificultat es de nos trobar totes amassa, de Bordèu a Niça, de la Val d’Aran a las Valadas d’Itàlia. Lo territòri es grandàs e amb las agendas plan cargadas de cadun, las iniciativas,  de còps, pòdon demorar confidencialas. Sabèm pas forçadament çò que fa un(a) collèga de l’autra part d’Occitània. La tòca es de menar cadun a comunicar son experiéncia.
 
 
E fonciona? Lo mond publican?
 
Aquò comença, òc. Vesi de professors de Lengadòc, Provença, Aquitània publicar e prepausar de vesitas o animacions en occitan, del costat de Besièrs, Arle, Avinhon, Malhana, Niça, Bordèu, Pau...
 
 
Los organismes de viatges escolars prepausan pas res per l’occitan e las autras lengas autoctònas de l’estat francés?
 
Son d’organismes nacionals (privats) e a ma coneissença, non.
 
Recebèm de catalògs cada an dins los establiments. Prepausan de viatges “clau en man” per las lengas estrangièras (anglés e espanhòl subretot, qualquas paginas per l’alemand, l’italian e las lengas ancianas per las culturas de l’Antiquitat.
 
Justament, soi a trabalhar amb l’un d’aquestes organismes nacionals (localizat en Avairon) per la parucion d’una rubrica “Occitània: lenga e cultura”.
 
 
Nos pòdes dire qual es aquel organisme?
 
Malaürosament, pas encara (tant que la causa es pas clavada!). E es pas ganhat, perque cal que i aja de demandas e d’ofèrtas. Totes podètz ajudar a la creacion d’aquestas aisinas. Sufís de sonar los organismes de viatges, los oficis de torismes, los sites publics o privats.. e de demandar a cada còp çò que prepausan en occitan. E se prepausan pas res, de lor far de suggestions.
 
 
Aquò pòt marchar, pensas?
 
Disi pas que marcharà de segur mas la repeticion pòt crear l’impacte. O ai provat.
 
Ai demandat a dos endreits (un castèl e un ofici de torisme) de crear de vesitas e animacions en occitan en lor explicar qu’aquò mancava per las escòlas, collègis, licèus, e mai que tornarai amb de grops, e patin cofin.. E o an fait!
 
Es un pauc alassant de còps (e los responsables  d’associacions d’ensenhaires qu’i trabalhan o sabon plan: CRÈO, Òc-Bi, FÈLCO, Calandretas..) mas nos cal “butar” sempre. E mai ajam lo sosten de cèrtas regions e institucions d’estat (Rectorat/Acadèmia), de mai en mai, aquò basta pas. Las calhas tomban pas totas rostidas. Cal que i aja tanben una demanda de la basa, de la societat civila.
 
 
E l’avenir?
 
A la gràcia de Dieu, e subretot, a la volontat dels òmes!
 
 
  
 
abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Arthur Schopenhaeur
5.

« — E l’avenir ?
— A la gràcia de Dieu, e subretot, a la volontat dels òmes ! »

Cal ajustar, benlèu, qu'aqueste mond s'es fait sense cap dieu, e que la volontat, aquesta fòrça òrba e dessenada que fa anar çò que deven tra lo temps e l'espaci, escapa, tant per definicion coma per natura ontologica — e escaparà donc sempre —, a l'òme que n'es lo mariòl desarticulat, ren mai. Çaquelà, la Dòna Batbie-Castell, en mai de nos far una cantatritz mai que meravelhosa, nos mòstra aquí un costat exemplàriament engatjat en favor de son autra profession, la de professora d'occitan. Òsca Dòna Batbie-Castell !!!

  • 4
  • 0
Alari Agen
4.

De visitas guidadas d'Agen en occitan m'es arribat de ne far mas seriá puslèu lo ròtle de l'Ofici del torisme. Es vertat que lo Vincent Madaule fa una passejada nocturna pendent l'estiu sul tèma "sus las piadas de Jansemin" mas se fa en francés perque parla pas occitan totben que lo comprenga. Ensaji de lo persuadir de l'aprene. Se Muriel crea una ret, soi interessat en tant que referent par la lenga e la cultura occitanas a la comuna d'Agen.

  • 4
  • 0
montserrat
3.

La miá felicitacion per la tiá idea força interessant. una manièra de far créisser la lenga occitana

  • 2
  • 0
Francesc Palma
2.

Una polida al·lota que donet la vots al Metro de Tolosa, segur que serà polit de l'ausir. Sa ideia de crear visitas a Castels e locs emplemàtics d'Occitania, és força bona e cal que se faga. Se la gent del Lengadoc foguesset coma Muriel Batbie Castell, o una quarta part, seria ja un país liure.

  • 2
  • 0
Pirolet
1.

De mond aital que se bolègon, e joines per subrepés, fan bravament avançar las causas. Mai que los repotegaires.

  • 9
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article