Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

La NASA a anonciat la descobèrta de sèt planetas semblablas a la Tèrra a l’entorn d’una estela pròcha

L'anóncia se faguèt en una conferéncia de premsa dins l’encastre d’una granda espèra mediatica

Recreacion artistica d’una de las planetas descobèrtas
Recreacion artistica d’una de las planetas descobèrtas | ESO/M. Kornmesser
La NASA anoncièt dimècres passat una descobèrta fòrça essenciala. An confirmat que l’estela nana roja apelada Trappist-1 a sèt planetas que l’orbitan, que son totas de dimensions semblablas a las de la Tèrra, e que sièis se tròban dins la nomenada “zòna abitabla”, es a dire, a una distància de l’estela que permet que i aja de vida, perque l’aiga, se n’i aguèsse, s’i poiriá manténer a l’estat liquid. Trappist-1 se tròba a trenta nòu ans lutz de nosautres, una distància pro corta en tèrmes astronomics.
 
L’an passat, una còla internacionala de cercaires trobèt tres planetas a l’entorn d’aquela estela. E ara, dins un estudi publicat dins la revista Nature, aquela meteissa còla ne confirma l’existéncia e n’anóncia quatre de mai. Totas las planetas trobadas se tròban fòrça mai près de lor estela que nosautres del Solelh. Mas Trappist-1 a solament l’8% de la massa del Solelh, çò que fa possible qu’aquelas planetas rocosas ajan d’aiga liquida.
 
D’efièch, las observacions fachas amb lo telescòpi espacial Spitzer de la NASA, e d’autras observacions efectuadas en divèrses ponches de la planeta, coma Marròc, Chile, Sud-Africa, los Estats Units e las Canàrias, an permés de confirmar l’existéncia de sièis d’aquelas planetas, del temps que la setena es encara de confirmar. Michal Gillon, cercaire de l’Universitat de Lièja, diguèt dins la conferéncia de premsa qu’es “un sistèma planetari allucinant, non pas solament perque n’i a tantas mas perque lors talhas son d’una faiçon susprenenta similaras a la de la Tèrra”.
 
 
Mas aquò es luènh, quaranta ans lutz?
 
Amb la tecnologia actuala, lo viatge devèrs aquelas planetas es literalament impossible. La velocitat pus nauta qu’avèm atencha los umans es fins ara la de la sonda Helios 1, que viatja a 274 510 quilomètres per ora. Se se poguèsse manténer aquela velocitat, lo viatge devèrs las planetas descobèrtas durariá aperaquí 170 000 ans, perque quaranta ans lutz equivalon a 378 429 218 903 232 quilomètres.
 
Fins ara, la nau umana qu’a viatjat pus luènh es la sonda Voyager 1, lançada en 1977 e qu’a ja quitat nòstre sistèma solar. Ça que la, a pas quitament percorregut l’1% de quaranta ans lutz.
 
 

 

 


abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
6.

Per cercar vida fora de la terra s'hi han esforçat gaire fins ara,s e cercan trobaran molt mai.

  • 0
  • 0
Jan l’Aisit
5.

#4 La bona novèla es que va caler au mensh un parelh de sègles abans qui póishquim anà’i, lo temps d’inventar lo viatge intersiderau. Que’ns da un chic de temps entà desquilhar lo capitalisme, mes que s’i cau gahar de tira…

  • 1
  • 0
Umanitat Pertot
4.

Basta pas mai als capitalistas mai rics del mond a se pagar lo mejan de franquir en mens d'una vida umana tot aqueste void sideral, e atal, après aver sagatat, subrespleitat, poirit, roïnat, escanat e empoisonat aquesta paura tèrra, ben poiràn anar sacamandassar d'autras planètas !!!! En esperant per eles que la man d'òbra locala lor serà tant somesa coma la d'aicí.

  • 3
  • 0
Jan l’Aisit
3.

#2 Precision : la durada de l’estela en fasi principau ne seré pas de 10 trilions d’ans, senon, segon autas honts, de mitat mensh qu’aquò a 4,5 trilions d’ans.
Bon, ne’ns doleràn pas mei los caishaus parièr.

  • 1
  • 0
Jan l’Aisit
2.

Quina hèita ! Quina meravilha ! E ne n’èm pas qu’au lindau d’ua èra navèra…
Au candide qui soi que hè har uas reflexions. Plan s’estaré s’un mei saberut e’m volèva alogar las ideas…
Atau los astronòms que senhalan dus trabucòts tà çò d’i trobar vita.

1 - Las nanas rojas en debut d’existéncia qu’an ua hòrta activitat. Vents solars que poirén aver esvalisat l’atmosfèra deus planetas, e las radiacions que poirén esbrigalhar las cadenas molecularas deus compausats organics potenciaus. Aquò que seré un doble empach tà l‘espelida de formas vivas.
Mes…
a) Que’s pòt los planetas que’s siin formats mei luenh purmèr de migrar de cap a l’estela, adara estabilizada e donc mensh activa.
b) Las formas vivas primitivas que son mensh chauchetas tà çò de las condicions, e que s’adaptan a l‘ambient tau com lo tròban (de faiçon generau qu’ei çò qui hèn en tot temps los èstes vius). Un còp espelits, los purmèrs organismes que pòden modificar l’atmosfèra e la quimia deu planeta tot, e har l’enviroament mei facultós tau desvolopament de formas mei elaboradas.

2 - De tant que son au ras deu lor sorelh, qu’ei probable aqueths planetas que’u son ligats gravitacionaument, valent a díser que’u presentan tostemps la medisha cara, com la nosta Lua a la Tèrra. A priori n’ei pas çò de mei propici tà la vita : un emisfèri au solan, tostemps esclairat e de rèsta caut, un a l’arrèrsó, escur e hredàs…
Mes…
a) Los planetas, de tant que son vesins, qu’exerceishen probablament efèctes gravitacionaus los uns suus auts (mareias oceanicas, s’i a aiga, e lhèu telluricas). Las orbitas medishas que se’n deven sentir, dab afèli/perièli hòrt mercats e autes efèctes ciclics.
b) Quan n’i serén pas fòrças luas, los planetas -f- e -g-, per exemple, que deven esclairar plan pro la cara nueitiva deu planeta -e-, segon cicles complèxes, mes totun drin regulars.
Que i aurà donc ua alternança nueit/treslutz, e lhèu ua climatologia, especiaument a la termièra jorn/nueit.
Tot aquò be poiré favorir la vita.

E, tà clavar, la durada de combustion deu noste Só qu’ei de dètz miliards d’ans, la de Trappist-1, de mila còps mei longa (10.000 miliards = 10 trilions d’ans). La vita qu’i a tot vagar de vàder, pravar e… escantí’s, lhèu mei d’un còp! (En supausant au mensh lo sistèma que sii en equilibri estable, e nats d’aqueths mondes ne s’entertumin d’ací a quauque milion d’ans…)

Descobèrtas espantantas d’aquestas qu’an unhaute efècte. Qu’escarbutan l’interès, que ns’ahiscan a explorar enqüèra e enqüèra l’univèrs. Au jorn de uei, en un paradigma scientific eretat de Newton e d’Einstein e dab la tecnologia disponibla, 39 AL que son un obstacle màger (impassable per ara). Mes los paradigmas que vòlen estar renovelats o enriquits. Que vam voler trobar solucions e aquò que va agulhoar la cèrca, alandar de navèras envistas, encarar lo progrès de cap a direccions imprevedederas.
E d’aviada que deuré har vàder vocacions tà estudiar la fisica e l’astronomia, la geofisica e la planetologia, la quimia e la biologia… autandas respòstas a l’ignorantisme fomentat per dauvuns politicaires…
Que cau esperar que’n parlin hens cada escòla capvath lo monde!

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article