Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Darrièr discors de Joan Jaurés: un autre Mond seriá estat possible

Darrièr discors de Joan Jaurés contra la guèrra, prononciat dins una sala de Lion Vaise lo 25 de julhet de 1914

| BNF

Semblariá que l’internacionalisme obrièr es estat sempre un pantais. Lo 31 de julhet de 1914, sièis  jorns après aver prononciat aqueste discors, Jaurés foguèt assassinat per un extremista francés a París. Lo 10n congrès de l’Internacionala Socialista foguèt finalament convocat que lo 31 de julhet de 1920, a Genèva. Malgrat l’assassinat de Jaurés, la màger part dels movements socialistas s'estimèron mai de sosténer la guèrra e los interèsses dels lors estats. 
 
L’assassin de Jaurés, Raoul Villain, foguèt indultat lo 29 de març de 1919 per una resolucion que disiá “Se l’adversari de la guèrra Joan Jaurés aguèsse ben capitat, França auriá pas pogut ganhar la guèrra”.
 
Villain s’exilièt a Eivissa, ont foguèt fusilhat per de milicians anarquistas lo 14 de setembre de 1936.


Ciutadans
 
Vos vòli dire aquesta serada que sèm pas jamai estats, que jamai dempuèi 40 ans Euròpa es pas estada dins una situacion mai menaçanta e mai tragica que l’actuala, al moment qu’ai la responsabilitat de vos adreiçar la paraula. A, Ciutadans! Vòli pas forçar las colors escuras del tablèu, vòli pas dire que la rompedura diplomatica --qu’avèm conegut i a mièja ora--, entre Àustria e Serbia, significa necessàriament qu’una guèrra entre Àustria e Serbia va esclatar, e disi pas ieu que se la guèrra entre Serbia e Àustria esclatèsse lo conflicte se va estendre necessàriament al rèsta d’Euròpa, mas ieu disi qu’avèm contra nosautres, contra la patz, contra de la vida dels òmes a l’ora d’ara, de menaças terriblas e contra aquelas menaças caldrà que los proletaris d’Euròpa tempten totes los esfòrces de solidaritat suprèma que poiràn temptar.
 
Ciutadans, la nòta qu’Àustria a adreiçat a Serbia es plena de menaças e s’Àustria envasís lo territòri eslau, se los germanics, se la raça germanica d’Àustria fa acte de violéncia contra los sèrbes, que fan partida del mond eslau, vèrs los quals los eslaus de Russia senton una simpatia prigonda, i a de rasons per crénher e predire que Russia entrarà dins lo conflicte, e se Russia interven per defendre Serbia, Àustria en avent dos adversaris davant, Serbia e Russia, invocarà lo tractat d’aliança que la liga a Alemanha, e Alemanha farà saber que se solidarizarà amb Àustria. E se lo conflicte rèsta pas entre Àustria e Serbia, s’es lo cas que Russia se’n ven mesclar, Àustria veirà Alemanha prene sa plaça suls prats batalhièrs a son costat. Mas alavetz, es pas sonque l’afar d’un tractat d’aliança entre Àustria e Alemanha, qu’entra en jòc, es tanben lo tractat secret, dont òm coneis que las clausulas essencialas, que liga Russia e França; e Russia va dire a França:
 
“Ai contra ieu dos adversaris, Alemanha e Àustria, ai drech d’invocar lo tractat que nos liga, cal que França venga prene sa plaça a mon costat.” A l’ora actuala, se pòt que nosautres siam a la velha del jorn ont Àustria se va getar contra los sèrbes; e alara, Àustria e Alemanha en se getant contra los sèrbes e los russes, aquò’s Euròpa en fuòc, aquò’s lo Mond en lo fuòc.
 
Dins una ora talament grèva, talament plena de perilhs per totes nosautres, per totas la pàtrias, me vòli pas atardar a cercar longament las responsabilitats. Nosautres avèm las nòstras, Moutet o a dich e ieu atèsti davant l’istòria que nosautres las aviam previstas, que nosautres las aviam anonciadas; quand aviam dich que penetrar per la fòrça, per las armas en Marròc, voliá dire dobrir l’èra de las ambicions, de las cobejanças, e dels conflictes, dont nosautres sèm estats denonciats coma s’èrem de marrits franceses e èrem nosautres que nos laguiàvem per França.
 
Vaquí, ailàs! La nòstra part de responsabilitat, e ara se mòstra, se pensatz que la question de Bòsnia e Ercegovina es l’ocasion de la lucha entre Àustria e Serbia e que nosautres, franceses, quora Àustria annexèt Bòsnia e Ercegovina, aviam pas ni lo drech ni los mejans de lor opausar la mendre remostrança, pr’amor que nosautres èrem compromeses en Marròc, e nosautres aviam besonh de nos far perdonar nòstre pecat en perdonant los pecats dels autres.
 
E alara, lo nòstre ministre dels afars exteriors diguèt a Àustria:
 
“Vos daissam passar Bòsnia e Ercegovina a condicion que vosautres nos daissèssetz passar Marròc” e mandèrem córrer lo nòstra ofèrta de peniténcia de poténcia en podéncia, de nacion en nacion, e diguèrem a Itàlia. “Pòdes anar en Tripolitània, per çò que ieu soi en Marròc, pòdes anar raubar a l’autre cap de la carrièra, del moment que ieu ai raubat al maximum.”
 
Cada pòble apareis a travèrs de las carrièras d’Euròpa amb la siá pichona tesa a la man e alara vaquí l’incendi. E ben, ciutadans! Avèm la nòstra part de responsabilitat, mas aquò amaga pas la responsabilitat dels autres e nosautres avèm lo drech e lo dever de denóncia: d'un costat, la sornariá e la brutalitat de la diplomacia alemanda, e de l’autre, la duplicitat de la diplomacia russa. Los russes que benlèu van prene part per los sèrbes contra Àustria e que van dire: “Mon còr de grand pòble eslau pòt pas subir qu’òm agisca amb violéncia contra lo petit pòble eslau de Serbia.” Òc, mas qual es qu’a nafrat al còr Serbia? Quora Russia intervenguèt dins los Balcans en 1877, e quora Russia creèt una Bulgaria, supausadament independenta, amb la pensada de i metre la man dessús, diguèt a Àustria “Daissa-me far e ieu te vau fisar l’administracion de Bòsnia e Ercegovina. L’Administracion, que vos comprenètz çò que vòl dire, entre diplomatas, e dempuèi lo jorn qu’Àustria-Ongria recebèt l’òrdre d’administrar Bòsnia e Ercegovina, a agut pas qu’una pensada, la de l’administar al melhor de sos interèsses.”
 
Pendent l’entrevista que lo ministre dels afars exteriors de Russia a agut amb lo ministre dels afars exteriors d’Àustria, Russia a dich a Àustria: “Ieu t’autorizi a annexar Bòsnia e Ercegovina a condicion que tu me permetas d’establir una sortida a la Mar Negra, al près de Constantinòple”. Sr. d’Ærenthal a fach un signe que Russia a interpretat coma un òc, e a autorizat Àustria a prene Bòsnia e Ercegovina, après, quand Bòsnia e Ercegovina es passada dins las pòchas d’Àustria, Russia a dich a Àustria: “ven a ieu per la Mar Negra.” -- “Que? De qué disètz que vos aviái dich? Brica!” E puèi es la garrolha entre Russia e Àustria, entre Sr. Iswolsky, ministre dels afars exteriors de Russia, e Sr. d’Ærenthal, ministre dels afars exteriors d’Àustria; mas Russia èra estada la compliça d’Àustria per liurar los eslaus de Bòsnia e Ercegovina a Àustria-Ongria e per nafrar al còr los eslaus de Serbia.
 
Es aquò çò que la compromet dins las vias ont se tròba ara. 
 
Se dempuèi trenta ans, se dempuèi qu’Àustria a l’administracion de Bòsnia e Ercegovina, Àustria aguèsse fach de ben a aqueles pòbles, i auriá pas a l’ora d’ara de dificultats en Euròpa; mas la clericala Àustria tiranizèt Bòsnia e Ercegovina; l'a volguda convertir per fòrça al catolicisme; en la secutant dins sas cresenças, a solevat lo malcontentament d’aqueles pòbles. 
 
La politica coloniala de França, la politica dissimulada de Russia e la volontat brutala d’Àustria an contribuit a crear l’estat de causas òrras ont nos trapam ara. Euròpa se debat coma dins una cachavièlha.
 
E ben, ciutadans! Dins la foscor que nos enròda, dins l’incertitud prigonda ont nos tapam de çò que se va passar deman, ieu vòli pas prononciar cap de paraula temerària, ieu espèri encara malgrat tot que, en causa de la magnitud del desastre que nos menaça, a la darrièra minuta, los govèrns se dominaràn, e nosautres nos caldrà pas pus tremolar d’orror en pensant al cataclisme que resultariá pels òmes d’una guèrra europèa a l’ora d’ara.
 
Avètz vist la guèrra dels Balcans; gaireben tota una armada moriguèt siá sul prat batalhièr, siá dins los lièches dels espitals, una armada es partida en una chifra de 300 000 òmes, e daissèt dins la tèrra dels prats batalhièrs, dins los fossats dels camins, o dins los lièches dels espitals infectats pel tifus 100 000 òmes sus 300 000.
 
Pensatz quin desastre seriá per Euròpa: seriá pas mai, coma dins los Balcans, l’afar d’una armada de 300 000 òmes, mas de quatre, cinc e sièis armadas de dos milions d’òmes. Quin chaple, quinas roïnas, quina barbariá! E vaquí perqué, quand lo nívol de la tempèsta es ja sus nosautres, vaquí perqué vòli encara esperar que lo crime serà pas consumat. Ciutadans, se la tempèsta esclata, totes, nosautres los socialistas, avèm lo desir de nos salvar al pus possible del crime que los dirigents auràn comés e en esperant, se nos rèsta qualque causa, se nos rèstan qualques oras, redoblarem los  esfòrces per prevenir la catastròfa. En aqueste, dins lo Vorwaerts, los nòstres camarades socialistas d’Alemanha se quilhan amb indignacion contra la nòta d’Àustria e cresi que lo nòstre burèu socialista internacional es estat convocat.
 
De tot biais, ciutadans, e disi aquestas causas amb una sòrta de desespèr, i a pas mai, al moment que sèm menaçats de murtre e salvatjariá, qu’una escasença per la mantenença de la patz e lo salut de la civilizacion, e es que lo proletariat jonga totas las siás fòrças que comptam sus un grand nombre de fraires, franceses, angleses, alemands, italians, russes e que demandem a aqueles milierats d’òmes de se jónher per tal que lo batec unanim de lors còrs aluènhe l’òrra cachavièlha.
 
Auriái vergonha de ieu, ciutadans, s’un sol demest vosautres podiá creire que ieu pensavi a una victòria electorala, per preciosa que poguèsse èsser, en aprofechant lo drama dels eveniments. Mas ieu ai drech de vos dire qu’es lo nòstre dever, de nosautres, de totes vosautres, de non negligir una sola ocasion de mostrar que vosautres fasètz partida del partit socialista internacional que representa en aqueste moment, jos la tempèsta, la sola promessa d’una possibilitat de patz o d’un restabliment de la patz.
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Francesc Palma
3.

Los governs que empren la guerra per arrenjar sos conflictes com el d'Israel son los causants ,malaits sien! Les paraules humils porta la pats e les orgulloses la guerra. Aco va dir Ramon Llull el 1240 aproximadament . La primera guerra fou culpa dels imperis que volien tot el pastis per ells, com França que per sa culpa i per sos tractats abusius de Versalles varen provoca la segona guerra mundial.

  • 0
  • 0
Assemat Triel sur Seine
2.

Cal dire, atanben, que sa veusa foguèt condemnada per pagar "al despens" los fraisses del procès. Èra ma grand tanta collaterala, puèi, li panèron son Joanon per lo montar dins la capitala... sens brica cambiar lo veredicte qu'èra tombat. Dempuèi, es lo President de la Republica qu'es lo fisador de "la causa jutjada" e que valida la decision inica d'absòlvre l'assassin d'un pacifista!

  • 3
  • 0
Amalric de Montreal Montreal de Carcassés
1.

Èra en 1914, non pas en 1917, me sembla. Caldriá corregir l'article…

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article