Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Niça: vergonha dins l’Allianz Riviera

De suportaires e de jogaires niçards an agredit los jogaires còrses, après l’exibicion d’un drapèl de Corsega que los poders publics avián enebit

La partida de fotbòl de Liga 1 d’aquesta dimenjada entre las esquipas de Niça e de Bastia (Corsega), que la ganhèron los còrses 0-1, s’acabèt amb una bagarra guerrièra dins l’estadi de l’Allianz Riviera. A la fin de la partida, lo gardian del Bastia, Jean-Lois Leca, agitèt un drapèl de Corsega davant los suportaires niçards mai radicals. Sul pic los suportaires sautèron sul terren per agredir los jogaires còrses, que se batián a l’encòp amb los jogaires niçards.
 
Segon L’Équipe, quatre personas son detengudas e mesas en gàrdia a vista e d’autras deurián seguir après l’analisi dels imatges. Las sancions seràn duras pel club niçard, pels suportaires ultras del gòl sud e, benlèu, per l’Sporting Bastia, qu’a ja dich qu’acceptarà pas cap de sancion.
 
Mas l’origina d’aquel trist incident la cal anar quèrre a la prefectura del departament dels Alps Maritims, que dimècres enebiguèt l’intrada de totes los suportaires del Bastia, e mai “lo pòrt, la detencion e l’utilizacion de tot objècte e vestit a l’efígia de Còrsega o d’un club esportiu còrs”.
 
De fach, l’enebicion del drapèl còrs a Niça provoquèt l’indignacion de l’illa e lo club de fotbòl de Bastia pausèt un recors administratiu, qu’en seguida d’aquò, lo tribunal condemnèt l’estat francés a 500 èuros de multa, mas lo prefècte mantenguèt l’enebicion de la bandièra còrsa.
 
Rue 89 Sport ne publica una analisi, ne responsabiliza los poders publics e quitament senhala lo cònsol de Niça, Christian Estrosi, que fa de populisme en profechant de l’eveniment violent. 








D'imatges enregistrats per un suportaire sus plaça

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

l'Alan del XIII
8.

E una bandièra es pas necessària per exprimir sa bestiesa : de qué pensar dels Nimesencs que vòlon pas véser Montpelhièr jogar dins lor estadi aprèp l'aigat a la Mosson ?

  • 10
  • 0
Emmanuèl Isopet
7.

#6 As plan rason, mas dins aqueste cas justament i a pas un poder arbitrari pusqu'es condemnat pel tribunal.
L'afar mai grèu, fin finala, es pas l'interdiccion d'una bandièra (disi pas que compte per de parpelas d'agaças, mas se fa a cada jocs olimpics), lo fach mai grèu es que l'entrada d'un espaci d'espectacle esportiu, e tanben los entorns, sian interdiches a tota persona qu'aficha son estacament a Corsega (per un camiset a las colors de Bastia o una bandièra) E aquo pausa una question mai larga (qu'es pas cantonada a l'avuglament de l'estat francés fàcia a las autras culturas, o a la conaria que qualques suportaires de foot) lo problèma d'una societat ont un grope pot pas afichar pacificament sa diferéncia sens trebolar la "patz publica".

  • 4
  • 1
Gerard Joan Barceló Pèiralata
6.

#5 La combinason de l'ultranacionalisme e de l'autoritarisme arbitrari de l'estat (un prefècte lo representa) correspond precisament a un dels aspèctes màgers del faissisme.

  • 8
  • 0
Emmanuèl Isopet
5.

#3Per parlar amb moderacion diriái pas de «faissisme» (qu'implica tot plen d'autras causas), mas d'ultra nacionalisme (de la part d'aquel que fa l'interdiccion). E d'aquò n'agèrem una pròva amb l'Estrosi que fòrabandiguèt de «sa» vila las bandièras estrangièras pendent lo mondial de fot. Per çò qu'es de la decision del prefecte, me sembla mai una conariá d'un que s'imagina pas amb una autra bandièra que la tricolòra : volguèt plan far e quand vegèt lo planh al tribunal, anullèt sa decision sus la bandièra còrsa.

  • 3
  • 1
Emmanuèl Isopet
4.

#2 Es curiós coma comentari. Non pas la solidaritat amb lo gardian de Bàstia, que cada persona de bon sens sosten. Arribar a cargar l'estat francés de la violença del capitani de Niça (qu'es el que comença a tustar Leca) e de qualques suportaires, es ja anar, me sembla, un bocin luènh dins lo rasonament. Mas conclure amb un eslogan occitano-anglés demandant non pas a l'estat mas als franceses (?) de tornar en çò lor... i a una limpada que me sembla «perversa» (vist qu'emplegatz aqueste mot).

  • 2
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article