Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo rugbi en Albigés

D’aquesta passa se vei grelhar d’aicí o d’ailà qualques obratges que tractan del rugbi. Mai que mai d’estudis istorics, mas tanben d’ensages e de ficcions, policièras o pas. Tot aquel borbolh creatiu a l’entorn del rugbi es, a mon vejaire, una plan bona causa. D’efièch, dins nòstra societat que ven de mai en mai una societat de lésers, los espòrts tenon una part bèla dins l’activitat umana. La demanda de divertiments s’alarga amb la baissa del temps de trabalh necessari per se ganhar las trempas.
 
Aquelas evolucions societalas an fach que lo rugbi de XV venga recentament professional (lo XIII o es dempuèi bèl brieu). Alavetz, lo rugbi, al rebat d’autres espòrts, es ara vengut, per part, una activitat economica. Se poiriá restacar a l’indústria de l’espectacle. D’aquí son importància majorada dins la societat. Mas mèfi a prepaus de la professionalizacion! Caldriá pas qu’aquò limpèsse de cap a un fenomèn istericofinancièr coma aquò se vei dins lo fotbòl. Un pauc va plan, tròp gasta lo jòc! Se los rugbistas professionals son en drech de ganhar lor vida confortablament, espèri pasmens que los bailes internacionals de l’ovalia —los que reglamentan las practicas de gestion— saupràn rason gardar. Caldriá pas que lo rugbi casèsse dins l’indecéncia dels transferiments fotbolistics. La filosofia de convivéncia e quitament l’etica rugbistica i perdrián lor arma. L’argent deu servir la modernizacion de l’espòrt, mas l’espòrt se deu gardar de s’espatarrar dins lo monedum just per aflatar l’ègo de qualques destimborlats. S’aquò èra pel rugbi en Occitània, tan val dire que seriá una regression de la cultura nòstra. Desmembrem pas que sèm nautres los portaires de l’èime rugbistic en Euròpa latina.
 
Mas basta! Amb lo libre de Martin Fontés sèm luènh d’aquelas perspectivas e d’aquelas consideracions societalas. La sola ambicion de l’autor es de far un pauc d’istòria subre los 100 ans e mai (1895-2000) de practica rugbistica en Albigés. Alavetz, balha d’elements per aquò entamenar. Partís de l’idèa qu’abans d’interpretar los faches, cal saber quines èran, e quinas son las estructuras qu’enancèron aqueles faches. L’autor se pensèt senadament que çò melhor èra de far l’inventari metodic de çò que foguèt lo movement rugbistic dins la comarca albigesa long del sègle passat.
 
Atal n’es que lo libre repertòria totes los clubs de XIII coma de XV qu’espeliguèron en Albigés. Aquò va de l’Estadi Castrés XV creat en 1900 fins a l’espelida del Sant Juèri XIII 2000 en 1998. Sens cap d’excepcion totes los clubs que son estats declarats en prefectura son mençonats dins lo libre. Dels pus prestigioses fins als clubs mai modèstes que faguèron lo bonaür dels vilatges e quitament dels masatges coma foguèt lo cas del Club Esportiu Boisselés XV que recampava la joventut de Boissèl, un masatge dins la comuna de Galhac.
 
Aglomeracion aprèp aglomeracion cada ficha pòrta la data de creacion dels clubs dins la ciutat, lor percors al debanar del temps amb lor palmarés, lors jogaires mai celèbres e una notícia cronologica dels eveniments rugbiscs de la comuna. Coma ja mençonat çai sus, En parlar vertadièrament se pòt pas dire qu’aqueste libre siá d’istòria dins lo sens que i a pas d’analisi dels faches. Pasmens, avèm aquí un manual preciós que clau totas las donadas necessàrias per qual voldriá entamenar un trabalh de recèrca istorica.
 
Per tan preciós que siá, aqueste obratge conten tanben sas pichonas decas. Primièrament quand son autor se met dins l’ase de frasejar, s’entortilha los pincèls e aquò balha qualques còps certanas frasas esquerrièras que son de mal legir. D’un autre latz me sembla que la part bèla es facha al XV mentre que mancan certans detalhs per çò que tòca los clubs tretzistas, encara vius o desapareguts. Vòli pas dire qu’aquò s’aprenga a l’autor. Es benlèu tot simplament que los documents d’archius li faguèron frèita. Benlèu tanben d’unes d’aqueles archius se son pas tan plan conservats al XIII coma al XV. Oblidèssem pas que la Federacion de Rugbi de XIII foguèt interdicha durant lo regim faissista de Vichèi. Se poiriá qu’una part de la memòria escricha del XIII se foguèsse perduda a aquel moment.
 
Tot comptat e rebatut aquel pichon obratge clau un molonàs d’entresenhas preciosas per lo qu’aima lo rugbi, e mai s’es pas d’Albigés. Es una contribucion importanta per l’afogat d’ovalia que voldriá escriure una istòria generala del rugbi en Occitània. Es de notar tanben l’importanta iconografia de l’obratge amb certanas fòtos rarissimas datant de la debuta del sègle passat. Pensi que las ligas e las federacions (que sián las del XIII o las del XV) deurián far mai d’esfòrces per contribuir a l’espandiment de l’istòria dels nòstres rugbis.
 
Lo libre es autoeditat, mas se ne parli encara uèi es que los amators de rugbi —los sabi nombroses demest los legeires de Jornalet— lo pòdon encara crompar sul sit de venda de la FNAC. Es encara disponible.
 
 
 
 
Sèrgi VIAULE




FONTÉS, Martin, 1999, Le rugby dans le Tarn, autoeditat, 140 paginas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gèli Grande Lairac en Agenés
5.

#1
Es una trista realitat ...
se i a e i aguèt d'occitans occitanistas
Jornalet, Fontan, Carles de Casaus de Marsilha, Pèir Berland de Bordèu
i a tanben d'occitans francistas
Lapasset, Ferraça, .... Enric IV .... etc

  • 3
  • 0
Emmanuèl Isopet
4.

#3 ; )

(i la bala de football american sul quite lexic de l'IEO)

  • 6
  • 0
J.
3.

#2 Imatge corregit.

  • 5
  • 0
Emmanuèl Isopet
2.

Domatge d'illustrar l'article amb una palma de football american ; )

  • 4
  • 0
Pirolet
1.

Quand vesèm lo Lapasset trastejar per nos far engolir los jòcs olimpics a Paris en 2024, òm se pòt far de lagui sus l'avenidor del XV.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article