Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo pòble grèc a dich clarament de “non”

Segon Tsipras, aquel referendum es “un messatge de determinacion, non solament per se manténer en Euròpa, mas per i viure amb dignitat”

Lo “non” s’es impausat al referendum de Grècia per una majoritat fòrça mai ampla que çò que prevesián los sondatges. Aperaquí lo 61% dels elegeires an dich de “non” a las condicions qu’impausava la tròica al salvament. Un “non” que s’es impausat dins totas las regions de Grècia. Amb una participacion del 56%, aquel resultat valida lo posicionament del govèrn d’Alexis Tsipras e de la coalicion Syriza-Anel. Una eventuala victòria de l’“òc”, segon Tsipras, auriá significat mai de reduccions budgetàrias, mai que mai a las pensions. Los dirigents de l’Union Europèa disián la setmana passada que la victòria del “non”, coma la que s’es producha, significariá que Grècia diriá de non a l’Euròpa de l’èuro.
 
Tsipras foguèt un dels primièrs politicians a votar. Votèt dins un collègi electoral del quartièr de Kipseli, a Atenas, davant tot plen de jornalistas e de curioses, e ailà parlèt en se mostrar ja optimista: “La volontat del govèrn, plan de mond la pòdon mesestimar, mas la volontat del pòble, pas degun. [...] Uèi lo pòble grèc manda lo messatge qu’a pres en man son destin pròpri, uèi la democracia venç la paur, la determinacion venç la propaganda de la paur”. Segon Tsipras, aquel referendum es “un messatge de determinacion, non solament per se manténer en Euròpa, mas per i viure amb dignitat”
 
 
Referendum a la lèsta
 
En seguida del blocatge en las negociacions sul deute e l’ajuda grèga, fa un pauc mai d’una setmana qu’Alexis Tsipras convoquèt per suspresa un referendum per que los ciutadans decidiguèsson tocant la darrièra proposicion dels creditors, que Tsipras la considerava inacceptabla. L’Eurogrop ofrissiá de desblocar una partida de l’ajuda a Grècia en escambi de nòvas reduccions budgetàrias e d’una aumentacion de l’IVA, çò que lo govèrn grèc considerava impossible d’acceptar.
 
La question del referendum, complicada e tecnica, disiá: “Se deuriá acceptar lo plan d’acòrdi que presentèron la Comission Europèa, la Banca Centrala Europèa e lo Fons Monetari Internacional a l’Eurogrop lo 25.6.2015 e que conten doas partidas, que constituisson una proposicion unificada? Lo primièr document s’entitola «De Reformas per la fin de programa actual e mai enlà» e lo segond, «Analisi preliminar de la sostenabilitat del deute»”.
 
Pendent la braca campanha electorala, diluns se decretèt la barradura temporària de las bancas e lo contraròtle dels capitals en Grècia fins que passèsse lo referendum. E dimars passat expirèt lo relambi qu’aviá lo govèrn per tornar 1,6 miliard d’èuros al Fons Monetari Internacional. En tot cas lo govèrn los aviá pas.
 
Ièr se cridava a votar 10 837 118 grècs, de 6 oras del matin a 6 oras del ser (ora d’Occitània). Per que lo resultat foguèsse considerat valid, s’exigissiá una participacion minimala del 40% de l’electorat, çò qu’es estat largament despassat.
 
 
E alavetz?
 
Segon las primièras informacions, aquesta nuèch, just après l’escrutini, i auriá los primièrs contactes del govèrn grèc amb las autoritats europèas.
 
Las linhas principalas de l’etrategia grèga son doas: un rapòrt de l’FMI que reconeis que lo deute grèc es insostenable e un nòu mandat per Atenas, validat per la volontat del pòble grèc.
 
Lo govèrn grèc a anonciat que tanben la banca centrala del país demandarà un alargament del limit del programa de liquiditat d’emergéncia (ELA) de la Banca Centrala Europèa. Lo pòrtavotz de l’executiu d’Atenas a explicat als mèdias que crei que i a pas cap de rason per que l’alargament se produga pas.
 
 
Merkel e Hollande se tròban uèi a París per parlar de Grècia
 
La cancelièra alemanda, Angela Merkel, e lo president francés, François Hollande, se tròban aqueste ser a París per parlar de la situacion en Grècia, segon çò qu’anoncèt ièr l’Elisi dins un comunicat. La tòca dels dos caps d’estat es d’“avalorar las consequéncias del referendum en Grècia”.

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

antalya apraquital
9.

E totjorn dos jorns apèi lo silenci eissordents dels movements politics occitans.... Occitània es sonque una quimèra...! En causa de vosaus !

  • 1
  • 0
Francesc Mallorca
8.

Quan los bancs privats espanhols tornaran los diners de las ajudas que li donet l'estat ? Mai ?
Fins que es cancelli pas lo 80% de lo deute, corresponent al que los bancs privats alemanys feren avalar a l'estat grec a la força, a base de comprar polítics de dretas...no se podrà pas arribar a un acord amb La Troica LLatronici S.A.

  • 5
  • 2
Peter Nollet Brussèlas
7.

Los Grècs an dich : Non, pagarem pas nòstres deutes.

  • 1
  • 2
antalya apraquital
6.

#4 Caldria èsser un briu serios e pas díser d'asenadas......

Grecia fuguèc eissida dels marcats Financier en 2010 d'aqui los taus d'interets eron naut de tròp.
Los governs grecs an racontat de messorgas a euròpa mentre detz ans sul l'estat de las finaças publicas del país.
Desempuèi 2010 e 2012 Grecia es ajuda per "euròpa" ambe de taus d'interest bas. en contra Grecia s'es engajada a far reformas qu'an pas estadas fachas tanpauc.
Las bancas privadas qu'an ajudat grecia an fach lo cadeu de 50% de lor creanças e aqueles 50% es nosaus que los avem pagat.
Per ara lo problema de Grecia es pas enquera lo son dèute aquò vendra a partir de 2023
Cal saber que Grecia paga cap d'interest per los 141,8 Milhards prestat pel MES al mes de novembre de 2012.Es en 2023 que Grecia començarà de tornar los interest al MES al Taus de 1,5%.

  • 1
  • 6

Escriu un comentari sus aqueste article