Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Alaska, capitala Dzánti K’ihéeni

En setembre passat, la vila de Barrow recuperèt son nom originari: Utqiagvik. Analisam los toponims d’aquel estat e lors probabilitats de se descolonizar

La capitala d’Alaska, nomenada oficialament Juneau, se nomena Dzánti K’ihéeni en lenga tlingit, que vòl dire “basa del riu dels flets”
La capitala d’Alaska, nomenada oficialament Juneau, se nomena Dzánti K’ihéeni en lenga tlingit, que vòl dire “basa del riu dels flets” | Ian D. Keating
Lo mes de setembre passat, los 4200 abitants de Barrow —que dison qu’es la vila pus septentrionala d’America— foguèron cridats a un referendum sus la proposicion de cambiament de nom de la comuna a Utqiagvik per tal de recuperar lo nom de la vila en inupiaq, la lenga inuit del nòrd d’Alaska. La proposicion foguèt aprovada e lo cambiament de nom intrèt en vigor lo 1r de decembre.
 
Aquela decision, pauc abituala als Estats Units, es la segonda que se pren en Alaska. La primièra foguèt lo cambiament del nom del Mont Denali, la montanha pus nauta de l’America del Nòrd, en 2015, reclamada per l’estat e qu'aguèt de besonh de l’aprobacion del Secretariat de l’Interior federal. Aquela decision ocasionèt una polemica, pr’amor que la montanha s’èra apelat fins alavetz McKinley en onor del 25n president dels Estats Units, e trobèt una fòrta oposicion dels senators d’Ohio, estat que n'èra originari. Mas totes en Alaska nomenavan la montanha Denali, en lenga autoctòna mas tanben en anglés, e fòrça estatjants d’Alaska descobrissián son nom presidencial quand viatjavan endacòm dins los autres estats.
 
 
Los toponims en Alaska
 
De tot biais, Utqiagvik es la primièra comuna qu’efectua un cambiament aital. Mas quina es la dinamica de las denominacions de las vilas e dels vilatges en Alaska?
 
Utqiagvik es la tretzena vila mai poblada de l’estat d’Alaska. Se mandam un còp d’uelh a las dotze vilas precedentas, vesèm que las podèm agropar en tres categorias:
 
D’un latz, i a de vilas qu’an pas cap de nom autoctòn pr’amor que se bastiguèron quand se produguèt la granda èrsa colonizaira al començament de sègle XX. S’agís de Fairbanks (2a), Wasilla, Palmer e Homer.
 
Un autre grop son las qu’an un nom que proven de la lenga autoctòna mas qu'es estat adaptat pels colonizaires:
 
— Sitka, que ven de Sheet’ká (en lenga tlingit), çò es “de gents de fòra l’illa”
 
— Ketchikan, adaptacion de Kichxáan (tanben en tlingit) que significa “d'alas d’agla rugissentas”
 
— Kenai, de Kena (en dena’ina), que descriu un palun o un plan. Ça que la, los autoctòns la nomenan Skh’ituk’t (“ont òm davala”)
 
— Unalaska, d’Ounalashka, qu'en alèuta vòl dire “al bòrd de la peninsula”, e es d’efièch de l’alèuta que ven lo nom d’Alaska, car eles son la primièra nacion que rescontrèron los russes pendent la colonizacion.
 
E dins lo darrièr grop trobam las vilas qu’an mai de probabilitats de recuperar lor toponim original puèi qu’an una dobla denominacion. Son de vilas qu’an un nom colonial oficial e un nom pròpri:
 
— La vila pus granda, Anchorage, qu’en dena’ina li dison Dgheyaytnu (riu de l’espina-bèc).
 
— La capitala, Juneau, qu’en tlingit fa referéncia a la “basa del riu dels flatans", Dzánti K’ihéeni.
 
— Kodiak, qu’en alèuta se nomena Sun’aq (sens cap de traduccion trobada).
 
— Bethel, qu’en yupik se ditz Mamterillermiut, çò es “las gents de la casa del fum”.
 
La question es, qu’e mai s’aquel darrièr grop de vilas a dos noms plan diferenciats, Juneau e Anchorage son de noms tròp importants e coneguts al nivèl federal e lor remplaçament pòt èsser mai complicat.
 
Enfin, un autre trach diferencial. Contràriament a Utqiagvik, la majoritat d’aquelas vilas an un percentatge de populacion blanca superior a l’80%. A Barrow, es solament lo 21%. La sola vila qu’a una majoritat autoctòna es Bethel/Mamterillermiut. Se la longor del nom originari serà lo pretèxt per tornar pas son nom a la vila?




Gerard Funés



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article