CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 23 d'abril

Actualitats

Divendres, 17 de febrièr de 2017, 03h00 Sciéncia,Istòria

La geometria sagrada dels pueblos


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


Fins ara jamai degun aviá pas descobèrt qu’un pòble natiu nòrd-american poguèsse bastir de monuments amb una precision geometrica tan granda. Es çò qu’a fach Sherry Towers, de l’Universitat estatala d’Arizòna, al Temple del Solelh, situat al pargue nacional de Mesa Verda, en Colorado.
 
Las mòstras geometricas trobadas d’aqueste luòc son estonantas: de rectangles e tanben de triangles pitagoricians de 3:4:5 e eqüilaterals. A mai, la scientifica estatsunidenca a trobat l’utilizacion comuna d’una unitat de mesura qu’es estada utilizada per bastir tot l’ensems arquitectonic dels pueblos.
 
Entre las bastidas i an de mòstras de triangles de 45º, un triangle equilateral de 60:30:90, un rectangle d’or e divèrses triangles pitagoricians de 3:4:5. Un fach fòrça rar dins l’arquitectura nativa nòrd-americana. E mai se pensam qu’aqueste complèxe arquitectonic foguèt bastit pels pueblos fa mai de 800 ans.
 
E mai siá coneguda dempuèi longtemps, l’estructura en forma de D ja èra estada utilizada pels pueblos coma complèxe de ceremònias. Ara, la descobèrta, totun, es importanta pr’amor que las mesuras exactas del luòc èran pas conegudas. Se sabiá solament que i aviá de referéncias solaras e lunaras, e pro.
 
 
Un luòc sagrat pels pueblos
 
“Se sabiá qu’aqueste èra un centre important de ceremònias pels ancessors dels pòbles pueblos en tota la region. Aquò e tanben que s’i foguèsse efectuat d’observacions solaras èra un fach conegut per l’arqueologia —çò diguèt Towers—. Mas volguèri saber se tanben l’avián fach servir per observar las estelas. En tot descobrir que las meteissas mesuras èran utilizadas un còp e un autre, mon interès foguèt de mai en mai grand.”
 
Aital, la scientifica a confirmat que las mesuras utilizadas per bastir aqueste monument son comunas per un estudiant universitari: i a de triangles eqüilaterals, de cairats, de triangles de 45º, pitagoricians e tanben lo triangle d’aur, fòrça conegut pels arquitèctes de las ancianas Grècia e Egipte. Mas aquesta manièra d’utilizar la geometria èra utilizada tanben pels maias mas se sabiá pas que tanben o foguèsse pels pueblos.
 
Las mesuras son gaireben perfièchas. Lo marge d’error es mai pichon que l’1%. “Se demandèssem a una persona d’uèi lo jorn de bastir tornarmai lo luòc amb la meteissa precision en tot utilizar un pal e un tròç de còrda, las possibilitats d’o far tan plan coma o faguèron los pueblos serián minimas —çò soslinhèt Towers”.
 
Al delà d’aquò, Towers a trobat tanben de mòstras d’aquesta faiçon de bastir —en tot utilizar la geometria— en un autre luòc ceremonial dels pueblos, a Pueblo Bonito, al centre istoric nacional de la cultura chaco de Nòu Mexic. Aqueste foguèt bastit entre l’an 800 e 1100 après lo Crist, e a un rectangle a l’entorn de l’endrech amb un 1% d’error per rapòrt a un rectangle d’or. (Legissètz la seguida)
 
 

 


Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

18 de febrièr 19.43h

Abans de la conquesta d'America pels castellans, hi havia allà: mestres, ensenhaires, alumnes, escolas,religion,sacerdots,.... Creire que podien viure sense aquestas estructuras bàsicas, es demostrar una ignorancia i un despreci a los pobles d'abans. N'hi ha que diuen que las piramides las varen portar extraterestre. Non, foren eles que tenian una mena d'organitzacion, pas tan avançada coma la d'ara, e que la transmitien lo seu saber a sos fills. A base de molta de gent que cobraba pas res... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de febrièr 14.16h

#1

Es-quò possible de trobar un messatge ‘catat dins los alinhaments los mai pitiques, los mai vielhs, los mai grand de l’Istòria ?
Los quite nombre emarran beleu ‘na chausa ‘catada per lu dau pòple !

Dins lu filme aquí-junt, ‘nam montrar que quò se pòt i a mas d’arretrobar un molon d’informacion e les boirar per abusar dau colhon.

https://youtu.be/b5o9kMfgUvQ


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de febrièr 10.58h

I a un site en frances que parla de la geometria sacrada e de l'idéia que los sites megaliticas dau monde podan pas esser estat fach emben un burin e un marteu. Lo site s'apela nuréa TV.
I trobaretz Partice Poyard, Humberto Molinaro, Jacques Grimault, Howard Crowhurst e d'autres que z'esplican plan ben.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

Perqué l’Estat Islamic vòl que ganhe l’ultradrecha?

L’autoproclamat Estat Islamic (EI) es una organizacion criminala qu’apareis sobdament dins l’encastre de guèrras en Orient Mejan. Sabèm pas amb certitud qual es darrièr ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 25 7
  • sol Aush 25 6
  • sol Bordèu 24 6
  • sol Briançon 16 2
  • sol Caors 24 8
  • sol Carcassona 26 9
  • sol Clarmont-Ferrand 17 3
  • sol Confolent 18 6
  • sol Gap 23 8
  • sol La Canau 24 6
  • sol La Gàrdia 17 11
  • sol La Torre de Pèlitz 21 10
  • sol Limòtges 18 6
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 22 10
  • nuvols Lo Puèi de Velai 16 1
  • sol Marselha 24 11
  • sol Montpelhièr 24 10
  • sol Naut Aran 20 4
  • nuvols_parcials Niça 18 13
  • sol Nimes 24 8
  • sol Pau 24 8
  • sol Peireguers 19 6
  • sol Rodés 22 7
  • sol Tolon 19 9
  • sol Tolosa 25 8
  • sol Valença 21 7

giny

giny

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Laurenç Revèst

    Per las carrièiras de Someire, lo pont cobèrt per la ciutat vidorlenca

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta. © Laurenç Revèst

    Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Agaits occitans sus Barcelona. © Franc Bardòu

    Agaits occitans sus Barcelona

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL 1 I 2 EMPLEC OPLO

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)