Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Sciéncia

Comença la fasa finala de Cassini que nos revelarà los darrièrs secrets de Saturne

Vint ans après sa partença, la sonda entamena la fasa finala de sa mission que la menarà dins l’atmosfèra violenta de la planeta dels anèls

Una de las missions espacialas pus espectaclosas e reüssidas de l'istòria es a entamenar sa fasa finala. Après tretze ans a l’entorn de Saturne, Cassini començarà lo 22 d’abril que ven una seguida “d’orbitas terminalas” dins una zòna de tot inexplorada: l’espaci que demòra entre aquela granda planeta gasosa e la part pus intèrna de sos celèbres anèls. Fin finala, lo 15 de setembre, Cassini se precipitarà sus l’atmosfèra turbulenta de Saturne, en mandant las darrièras donadas, jamai obtengudas fins ara, mentre que poirà manténer lo contacte amb la Tèrra fins a l’instant que s’enflamarà en metent lo ponch final a una enòrma quantitat de descobèrtas qu'an permés d’enançaments enòrmes dins lo mond de l’astronomia.
 
Lo suicidi de la sonda Cassini permetrà d’eliminar lo risc que sa ferralha e d’eventuals micròbis d’origina terrèstra pòscan contaminar Saturne o qualqu’una de sas lunas. Justament, demest las descobèrtas pus importantas de Cassini i a la possibilitat que Titan o Encelad ajan qualque sòrta de vida dins lors respectius oceans liquids que poiriá aver jos lors jaces de glaç. Titan ten d’oceans d’idrocarburs del temps qu’Encelad es un mond tot plen de jòcs d’aiga.
 
 
La darrièra aventura, dins una zòna perilhosa
 
Las donadas e los imatges pus nòus e estonants arribaràn probablament dins los meses avenidors. S’agís de la part pus malaisida de la mission, e justament l’an reservada per la fin a causa del risc que de particulas o qualque fragment dels que compausan los anèls de Saturne pòscan far impacte sus la sonda.
 
 
La manòbra finala
 
Lo 22 d’abril, Cassini subrevolarà per darrièr còp la granda luna Titan en profechant de sa gravetat per se lançar devèrs Saturne. Prendrà una orbita que la farà passar 22 còps devèrs la part interiora dels anèls. Puèi, en setembre, Cassini serà dirigida dins la planeta per se i immergir e mandarà de donadas sus la composicion de son atmosfèra violenta.
 
Vaicí un vidèo de tres minutas que recrèa aquela darrièra manòbra de Cassini.
 

 
 
 
 
De remembrar qualques unes dels imatges pus frapants e espectacloses de Saturne e sos satellits que nos a mandats Cassini.
 
 
 
 
 
 
 

 
abonar los amics de Jornalet
 

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Vertat
2.

La cap-responsable del project Saturna a la NASA es una tolosenca que son parents parleron un bon " patoes " .
Se qualq'un es interressat per ne saber mai.....

  • 0
  • 0
Francesc Palma
1.

Molt bonas imatgas de Cassini, se 'n loc de far guerras l'Imperi hagués investigat el sistema solar, ara ja haguessen arribat homes a Mart, Júpiter e sos planetas, Saturn,... mas cal assegurar als extraterrestres que no faran pas tantas guerras com fa actualament l'Imperi de la guerra o del Mal.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article