Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

L’espaci-temps se mòu totjorn

| Johnstone
La nòva ipotèsi prepausada per de cercaires canadians es mai qu’originala. Segon aquesta, l’espaci-temps seriá totjorn en movement e aquò seriá la consequéncia de la lenta acceleracion de l’espandiment de l’Univèrs. La conclusion es a mièg camin entre doas autras teorias: la mecanica quantica e la teoria generala de la relativitat d’Einstein.
 
Tot aquò es estat publicat dins la revista Physical ReviewD per una còla de fisicians e astronòms de l’Universitat de Colómbia Britanica, en Canadà. E afirman que se poguèssem agachar l’Univèrs de mai prèp, poiriam veire cossí se mòvon totjorn l’espaci e lo temps.
 
“L’espaci-temps es pas estatic, coma o pensam –çò diguèt Quingdi Wang, de l’Universitat de Colómbia Britanica-. Es totjorn en movement. L’idèa es nòva pr’amor que i a pas brica de teorias que parlan d’aquò. E aquò pr’amor que ja en 1998 los astronòms descobriguèron que l’Univèrs s’espandís a una velocitat de mai en mai nauta. Ont i a pas d’espaci, i a d’energia negra que buta la matèria mai luènh”.
 
Segon aquò, ara, aquela còla de fisicians prepausa que lo candidat natural per formar l’energia escura siá l’energia vuèja. Se s’aplica la teoria de la mecanica quantica a l’energia vuèja, se pòt arribar de predire que i aurà fòrça mai densitat d’energia vuèja, e aquò es fòrça mai encara que l’energia totala de totas las particulas de l’Univèrs.
 
S’aquò foguèsse vertat, segon la teoria generala de la relativitat d’Einstein, aquò voldriá dire que l’energia auriá un efièch gravitacional fòrça mai grand encara, e aquò seriá –segon l’opinion de fòrça fisicians d’uèi lo jorn– la causa primièra de l’explosion universala.
 
 
Un espandiment fòrça mai lent
 
Totun, aquò se debana pas pr’amor que l’Univèrs s’espandís pauc a cha pauc. Mas es un problèma que la fisica fondamentala encara a de resòlver per poder progressar. De mai, al contrari d’autres fisicians, la còla scientifica de Wang e lors collègas an pas volgut modificar la teoria de la mecanica quantica o la teoria generala de la relativitat. Si qu’an volgut balhar una vision a mièg camin de totas doas.
 
Aital, an considerat la granda densitat d’energia vuèja que la preditz la teoria de la mecanica quantica, e an trobat qu’aquesta pòt balhar fòrça mai informacion qu’en d’autres estudis. E an estimat que se pòt aver una fòto fisica de l’Univèrs totalament desparièra d’autras.
 
Es aquesta nòva fòto ont l’espaci se mòu totjorn. E quora s’espandís, quora se contracta. Los dos movements son prèp de s’anullar entre eles mas aquò provòca, a l’encòp, un espandiment fòrça lent de l’Univèrs. (Legissètz la seguida).



 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.





abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Galileo
2.

Me qué pòt voler dire "l'espaci se mòu totjorn" ? Se mòu per rappòrt quin punt, plan o espaci fixats de referéncia ? Qué pòt voler dire "L'univèrs s'espandís totjorn ?" S'espandís per rapòrt a quin objècte — que non seriá pas l'univèrs el-meteis — lo contenent e qu'aqueste univèrs, en s'espandissent, li manjariá de mai en mai de plaça ? De mai en mai de temps ?

Non me respojndatz pas lo void ! Qué i a, entre dos corpusculs dins lo void cosmic absolut de l'univèrs — a l'escala qüantica — que non i seriá dins aqueste objècte que lo contendriá sense se confondre amb el ?

Soi plan convençut qu'aqueles cercaires an trobadas causas qu'an un sens matematic e fisic plan concret. Mas los nòstres lengatges non-matematics son totalament impotents a rendre compte de çò descobèrt als nòstres paures entendements limitats…

  • 2
  • 0
"Tàrrega" Iagualada (PP.CC.)
1.

Si s'he n'han de descobrir de coses encara, a l'edat mitjana es creia en l'alquímia, i la paraula de deu per damunt de tot, ah, i que la terra era el centre de tot, malgrat el que havien dit abans els Grecs.
En descobrirem de coses, moltes i moltes ho canviaran tot.
Benvingudes siguin.
l'Ernest, "El Tàrrega".

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article