CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 17 d'agost

Actualitats

Diluns, 17 d'octòbre de 2016, 03h00 Societat,Politica

Lengadòc > Lengadòc Bas > Rasés

Limós: manifestacion e contramanifestacion per l’arribada de 90 refugiats

La vila vinhairona reagís contra una manifestacion xenofòba del Front Nacional


Comentaris 18 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Lo Front Nacional de Limós (Rasés) organizèt dissabte passat una manifestacion per denonciar l’arribada d’un grop de 90 migrants e refugiats que l’aculhirà la vila. Lo percors de la manifestacion passava per la Plaça de la Republica quatre còps. A cada còp los esperava una contramanifestacion espontanèa de sosten als refugiats dins la tradicion de benvenguda d’aquesta vila vinhairona. A cada passatge los dos grops s’invectivavan e s’insultavan sens qu’aquò despassèsse los limits verbals. D’efièch un cordèl pesuc de gendarmas empachèt tot contacte dirècte.
 
Dins lo grop ultrafrancista se podiá veire de plancardas que disián “Clandestins defòra! Franceses d’en primièr” amb de croses celticas. Qualques racistas anèron fins a arborar la crotz occitana. Entre los manifestants de sosten als refugiats, se legissiá la plancarda: “I a pas d’autre bonaür que la patz. Partegem”
 
Dempuèi qualques jorns se sap que per decision de l’estat francés, Limós deurà aculhir 90 migrants en provenença de la jungla de Calais. Aquestas personas seràn albergadas per l’associacion France Terre d’Accueil que per l’escasença engatjarà 4 assistents socials, una secretària e un director d’establiment d’acuèlh. Las 90 personas (un vintenat de familhas) seràn lotjadas dins 25 apartaments.
 
Limós es dempuèi plusors meses l’objècte d’un plan politic del Front Nacional. La seccion locala d’aqueste partit, recentament creada, s’apuèja sus de joves inconeguts que pantaissan de se far un nom dins la vida publica locala amb un discors d’ultranacionalisme francés desconnectat de las realitats socialas.

 








Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.



publicitat



Comentaris

19 d'octòbre 23.54h

Es pas un muol es una calculeta que va cercar ça que le carra... lo païs es mai riche qu'en 39 e en aquel temps aven aculhit 500 000 refugiats espanhols en seis meses... e ara disen que poden pas per de rasons economicas e patin e cofin... tot aquo es de contes de rasonaments per pas dire qu'es de racisme e pas mai...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 06.30h

Los que govèrnan - o creson que govèrnan- se sovenon del campèstre pas que quand se cal desbarrassar de las populacions que geinan.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 23.20h

Cal acabar la guerra que l'Imperi del Mal està fent a Síria,e s'acabaran los refugiats.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 13.49h

#14 Òsca !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 13.47h

#12 S'i a problèmas pr'amor deus cambiaments climatics (causats peus paises rics màgermant), calerà fòrça solidaritat internacionala entre los pòbles. Se lo pòble de Bengladesh patís d'aquò, es pas en l'embarrar dens sas frontièras que lo problèma serà resolvut.
S'aquò se passa mau, serà pr'amor deus que refusan la solidaritat e pas deus que sabon que la cau. Un còp de mès, cau pas que los sols praubes hascan pròva de solidaritat e pas los paises rics.
Cau pas desbrembar que ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 30   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 12.14h

Quan serèi meilèu favorable a l’arcuelh de meis refugiats, las causas be’m semblan un chic mei complicadas que tot çò qui legi. Lo hèit que l’FN aprofieiti aqueth mauestar economic e sociau ne càmbia pas lo hèit que i agi misèria, e qu’ua vila economicament sinistrada agi trabuc entà s’arrecaptar ua populacion necerosa.
En un monde ideau las familhas refugiadas qu’an ua plaça. Lhèu medish que poirén arrevitar l‘economia. En practica lo bon voler que hè prauba viòca. ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 12.02h

#11 En 2016, i a agut 250 milions de migrants dins lo monde e es una minoritat que pòt venir en Euròpa. Ai una question. Podètz me dire cossí farem quora 10, 15 o 20 milions van voler dintrar sul nòstre continent?
Es pas un problèma per vos e pensatz que se va passar plan?
Un exemple. Pensatz que se va passar plan ambe los Indians quora los 170 milions del Bengladesh van voler dintrar de fòrça en India per causa de las catastròfes climaticas.
Per çò del Liban, demandatz als Libané... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 16
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 11.20h

#10 A Liban, lo monde arcuelhan pas los refugiats a casa, e aquí degun demanda pas a degun de prénguer refugiats en çò son, la comparason es pas racionala. Per contra, cau tornar brembar que sèm l'Estat n° 6 per òrdi de riquessa sus la planeta. 66 milions, Liban 6 milions.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 25   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 11.11h

#8 Seriá doncas logic per vos, que sètz un(a) Sant(a), a vòstre ostal, de n'aculhir un o dos. Cal èsser coërent dins la vida e pas esperar que los autres fasquen la causas.
Pour le reste, cette manifestation est nauséabonde et nous rappelle les heures les plus sombres de notre Histoire.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 21
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 10.53h

çai jos lo ligam INSSE sus las estatisticas d'aude :

http://www.insee.fr/fr/themes/dossier_complet.asp?codgeo=DEP-11

Faguetz ne bona proada !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 19
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

Un vertadièr forum social occitan

Dempuèi que Patric Roux quitèt la direccion de l’Estivada de Rodés, lo festenal de las culturas occitanas a cessat d’èsser lo ponch de rescontre nacional de l’occitanitat. ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 27 13
  • sol Aush 28 15
  • nuvols_parcials Bordèu 24 12
  • sol Briançon 26 11
  • sol Caors 24 12
  • sol Carcassona 27 16
  • nuvols_parcials Clarmont-Ferrand 27 12
  • nuvols Confolent 21 10
  • sol Gap 33 16
  • nuvols_parcials La Canau 24 12
  • nuvols La Gàrdia 30 19
  • sol La Torre de Pèlitz 30 19
  • nuvols Limòtges 21 10
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 32 21
  • sol Lo Puèi de Velai 28 11
  • sol Marselha 33 21
  • sol Montpelhièr 27 21
  • sol Naut Aran 22 13
  • sol Niça 23 13
  • sol Nimes 33 20
  • sol Pau 24 14
  • nuvols Peireguers 22 10
  • sol Rodés 27 13
  • sol Tolon 32 19
  • sol Tolosa 30 17
  • sol Valença 30 13

giny

giny

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

  • Còth deth Tormalet, 18/07/2012

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Un soquet de carinhan rassegat dins una vinha de Marcorinhan (à costat de Narbona) e que fa una plan polida femna occitana presta a despolharse ,la pauvreta, avant de s'en anar al fuóc la nueit de Nadal. © Arleta Theron

    Concors de Nadal de Jornalet: Cossí se passan las Calendas en cò vòstre?

  • Agaits occitans sus Barcelona. © Franc Bardòu

    Agaits occitans sus Barcelona

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • Agaits tolosans. © Franc Bardòu

    Agaits Tolosans

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta. © Laurenç Revèst

    Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Laurenç Revèst

    La botiga de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac, Vau Naja (Costièra de Nimes)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Participaràs a la Dintrada a Narbona lo 16 de setembre que ven?


13%



3%



8%



52%



23%




Vots 60 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)