Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LengadòcLengadòc NautTolosan

Sant Lis: eleccions municipalas anticipadas

Los 11 e 18 de setembre, los electors d’aquera bastida tolosana causiràn un cònsol, per sortir d’una crisi politica. La question occitana es integrada al debat

9000 santlisians se preparan los dimenges 11 e 18 de setembre a causir 29 nòus conselhièrs municipals mentre que i a pas d’eleccions dins lo país. Aquestas municipalas anticipadas foguèron provocadas pel prefet perque lo cònsol PS, Jacques Tène, posquèt pas far adoptar lo sieu budget. La crisi foguèt primièr financièra e la Cramba Regionala deus Comptes de Tolosa diguèt que “lo deute es pas de sostenir par la comuna” en decembre de 2015. Se’n seguiguèt una crisi politica a l’interior de la majoritat socialista, abrandada per l’oposicion verda, occitanista e centrista menada per P. Lasseube e C. Renaux. La majoritat del consòl PS, J. Tène, s’espetèt a la prima passada amb la demission dels dos tèrces del conselh municipal d’aquela bastida gascona. Per sortir de l’androna, la paraula es donada al pòble ara.
 
Seràn tres listas presentas. Malgrat las temptativas del Front Nacional, que fa entre lo 30 e lo 40% dels vòtes a las eleccions, i aurà pas cap de lista d’extrèma dreta a las eleccions de setembre 2016. Trobèron pas pro de personas per montar una lista als uelhs de totes.  I a segur la lista del cònsol sortent, J. Tène, sostenguda pel PS, malgrat la situacion de quasi quincanèla de la comuna. Puèi i a doas autras listas d’oposicion al cònsol socialista que son puslèu atipicas. Avèm una lista Los Verds –MoDem, menada per Catarina Renaux (EELV) e amb en dusena posicion lo centrista e occitanista Patric Lasseube. Aquesta lista, ja presenta en 2014, faguèt lo 49,9% de las voses al segond torn de las municipals fàcia als 50,1% del PS. Mas la novetat veng de la lista Serge Deuilhé (dissident PS, sostengut pels Republicans). Aquel Deuilhé, primièr adjunt del cònsol socialista, se rebellèt e demissionèt a la prima e se torna ara presentar contra J. Tène que sosteniá i a pas gaire. Cerquèt donc l’ajuda dels Republicans locals (LR) per poder partir a las eleccions. Es aital qu’avèm una lista  amb d’ancians PS e de LR…
 
Avèm donc, darrièr las etiquetas, una vida politica locala complèxa e activa coma sovent en Occitània ont la politica es un espòrt nacional. Al delà de l’eleccion locala, Sant Lis es interessanta per l’occitanisme. D'efèit de 2001 a 2008, Patric Lasseube, en revendicant son occitanisme, apliquèt son programa. Aital, naissèt la primièra escòla bilingüa francés–occitan de l’ensenhament public de la Nauta Garona, se creèt un centre occitan de documentacion e comencèt una senhalizacion bilingüa amb l’occitan. Lo cònsol actual, J. Tène, après d’esitacions, confirmèt las orientacions presas e nos trobèm amb gaireben 150 dròlles que seguissen un ensenhament en occitan sus la comuna de Catinon e Jacotin.
 
Recentament, e per amor de l’accion de P. Lasseube, se cambièt los noms oficials de toponims importants de la comuna en integrant la forma occitana. Aital Bruno, Mengesèbes, La Souliguières, e Crabille venguèron Brunot / Brunaut, Mingecèbes /Minjacebas, La Souliguière / La Soriguèra e Crabille / Crabilha. De notar qu’aquò permetèt de corrigir cacografias coma Mengesèbes en francés. (veire sit de la comuna)
 
A aquestas eleccions lo movement Bastir de la Gasconha tolosana causisquèt de sostenir publicament la lista Renaux-Lasseube (EELV-Modèm)
 
 
 
Nicolau Rei Bèthvéder

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gerard Joan Barceló Pèiralata
14.

E de segur un brave mercé a Nicolau Rei Bèthveder per son article: Jornalet a de besonh de la participacion de totòm! :-)

  • 3
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
13.

Jornalet a una politica editoriala e lingüistica. Seguissèm una nòrma qu'assajam de far precisa e coerenta, a partir d'Alibèrt e del CLO. Se disèm tre lo començament "Santa Gabèla", malgrat la forma locala "Senta Gabèla", i a pas de rason d'escriure pas "Sant Lis". Es verai qu'es un article signat, mas la preséncia del toponim tre lo primièr mot del títol es una constrencha de mai, a mon vejaire. Aquò dich, lo problèma es pas se cal escriure "Sant" o "Sent Lis", mas que lo toponim oficial siá lo francés "Saint-Lys"... Que nòstras discussions sus tala o tala forma nos empediscan pas de pensar qu'avèm pas recuperat nòstra toponimia pròpria e qu'es la francesa que fa lei...

  • 4
  • 0
Lilian Ch.
12.

En Auvernha, s'emplejan las doas formas mas chaduna d'un biais desparrèir...
Emplejem «Sent-a» renmàs per los noms de fèstas mai de luòcs. Veiquí un eisemple que vaudrá ben d'eisplicacions : «Sant Flor a laissat son nom a Indiciac que venguèt la viala de Sent Flor».
Questa oposicion se fai endacòm mai ? Dija-me.

  • 1
  • 0
Tòrna dau Lemosin
11.

#9 Fam virar las taulas ? Ifofó !!!!!! Esperit d'Alibert, ses aquí ?

  • 4
  • 0
Emmanuèl Isopet
10.

#9 N'i a un que se la peta! Parlar al nom d'Alibèrt! Soi pas tant ufanós. Remarqui simplament que Pojada (qu'es plan mens con que non pas ieu, paura merdolhassa menuda que soi) dins lo libre qu'i fasiái referéncia dins mon primièr comentari, Pojada doncas escriu « Sent Lis ». Se d'unes, estacats (e ambe rason) a l'Evangèli de Sant Alibèrt tenon fòrt e mòrt per « Sant Lis », an completament lo drech. Çò que se compren pas es perqué cambiar una ortografia validada per Pojada (titulari de qualques competéncias, me sembla?) dins un article, sens n'avisar l'autor ? Pas mai.
Aquò dich, soi plan conscient del pauc d'interès d'aqueste debat. Per aquesta rason, ne vòli pas al paure Alibèrt se me respond pas del fons de sa tomba, amb tota la pedagogia que permetriá a un paure saumet de se desenfangar del romegàs de la malconeissença.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article