Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LengadòcLengadòc NautLauragués

Lo campanièr de Lauragués

| Sam Mooney
De costuma legissi pas de literatura francesa. Per ma part es pas de mesprètz, mas coma ai pas qu’una vida, es una question de prioritat. Cadun o comprendrà. Quand legissi de literatura escricha en francés es, tan val dire, unicament de literatura occitana d’expression francesa. Son certans romans escriches per d’escrivans occitans lengacopats. Es lo cas d’aqueste Campanièr de Lauragués d’Enric Surge. Quand lo vegèri, pausat sus las laissas de la librariá d’En Sudre a La Vaur, son títol atrasèt ma comprenèla. E quand, aprèp l’aver revirat, legiguèri en quatrena de cobèrta la primièra frasa: “L’istòria vertadièra e patetica d’un vilatge de Laugarés, en país occitan, al moment de la Revolucion Francesa”, aquela associacion entre las campanas e la Revolucion me rebrembèt totas las istòrias de tradicion orala qu’ausiguèri sus aqueste sicut. Per aver barrutlat mai de quaranta ans dins lo país amb un magnetofòn dins las mans, sabi per experiéncia que çò que demòra dins la memòria collectiva d’aquela temporada trebola de la Revolucion, aquò’s sovent, e mai deuriái dire totjorn, de racontes de campanas amagadas. Es dire s’èri interessat per aqueste obratge que se presentava coma essent un document istoric romançat.
 
Que dire de l’autor? Sabèm pas grand causa d’Enric Surge e aquò’s pas l’editor que nos n’apren mai. A pro pena se la quatrena de cobèrta nos informa que l’autor viu a Revèl en Lauragués. La sola causa que podèm ajustar es qu’es un afogat d’istòria per çò que, per escriure son libre, es anat furgar dins los archius fins a ne desnisar los documents tocant la Revolucion dins lo canton de Revèl. A despart que siá lo contrari e qu’aprèp aver descobèrt aquestes documents, li siá vengut l’idèa d’escriure lo roman?
 
L’accion se debana dins lo vilatge de Sant Julian dels Capons Grasses, dins lo ròdol de Revèl. Enric Surge nos i descriu una comunitat vilatgesa d’abans la Revolucion. Aquesta es aclapada, e mai completament asservida pels poders eclesiatic e reial. Los païsans son siá meitadièrs dels bisbes e de las abadiás; o alara o son dels nòbles. D’un biais o d’un autre son estacats a las tèrras dels capelans e dels castelans. E mai per gasanhar coma d’esclaus, tot bèl just se lor demòra pro per poder subreviure. Sens comptar que son tractats coma de bestial. De longa se devon metre de genolhons o baissar lo cap davant los mèstres. Atanben, a la debuta, los santjulianòls se planhisson pas de la Revolucion. Una revolucion qu’es dicha  “francesa” unicament per çò que lo poder èra —e es totjorn— centralizat e cantonat a París. Mas la Revolucion es estada tanben lo fach del pòble occitan que n’aviá pro de l’opression conjoncha exercida per la glèisa papista e l’aristocracia. Doblidèssem pas, un còp de mai, qu’abans los eveniments revolucionaris la quasi-totalitat de las tèrras escapavan als que las trabalhavan. Atanben, es un fach istoric relaissat aquí per l’autor que lo pòble occitan participèt a la revòlta. O faguèt amb estrambòrd, mas tanben amb mesura. D’ora, los revolucionaris occitans van desaprovar la terror que foguèt una crispacion ideologica destructritz, blosament cantonada al capial parisenc del poder. D’aquela temporada a marcar d’una pèira negra, generalament los revolucionaris umanistas occitans ne foguèron las primièras victimas. E aquí nos podèm pas empachar d’aver una pensada per la revolucionària Olimpa de Goge, la femenista democrata que foguèt, coma cadun sap, descapitada pels fanatics franchimands qu’avián de mal per poder encapar las nocions de paratge que la valenta montalbanesa lor voliá far despartir.
 
Enric Surge nos conta los cambiaments benefics aportats per la Revolucion dins la pichona comunitat vilatgesa. Lo primièr solaç d’aquesta revolucion es estat pels païsans la confiscacion de las tèrras a la glèisa e als aristocratas emigrats. Tèrras que son estadas puèi vendudas per la nacion als que las podián crompar. Aquò fa que, planes meitadièrs, poguèron crompar lor aisina de trabalh. Aquela redistribucion de las tèrras al pòble es estada la reüssida granda de la revolucion. Aquò porgiguèt mai de prosperitat e subretot mai de dignitat al pòble del campèstre.
 
En contrapartida, lo poder revolucionari suprimiguèt lèu la libertat de consciéncia per impausar de fòrça l’ateïsme. Amb rason, avián paur que la clericalha tornèsse metre en causa los aqueriments revolucionaris. Alavetz, a Sant Julian dels Capons Grasses las autoritats revolucionàrias faguèron desrocar una capèla e volguèron requisicionar las campanas de la glèisa per las far fondre e transformar en canons. Los santjulianòls o entendèron pas d’aquela aurelha. S’èran d’acòrdi amb la Revolucion per l’essencial, acceptavan pas de se far panar un patrimòni comunal vièlh de mantun sègle. Alavetz, lo campanièr, amb qualques joves de la ciutat, se metèron dins l’ase d’anar despenjar las campanas del cloquièr e de las anar amagar. Vòli pas desvelar lo contengut del roman, mas los santjulianòls seràn finalament obligats de las panar dos còps! Es un pauc la deferéncia que i a entre l’istòria de las campanas amagadas a Sant Julian dels Capons Grasses e las autras istòrias de campanas amagadas dins d’autres vilatges d’Occitània e d’endacòm mai.
 
Es domatge que l’autor age pas mai insistit sus la particularitat lingüistica del país. Fa, ça que la, de temps en quora allusion a la lenga occitana. Li arriba de daissar escapar un mot o dos. Atal lo garda republican del vilatge, que lo paure el es ranquejaire, es logicament escaissat pel monde “Lo Garèl“.
 
Avèm aquí un roman agradiu, sens èsser extraordinari. D’ont mai que sus la fin l’òbra vendriá de gaire un manual d’istòria talament l’autor enumèra a pertièra los eveniments politics que se debanan en defòra del vilatge. De gaire los personatges serián esclafats jol pes dels eveniments.
 
 
 
 
Sèrgi Viaule
 
 
_____
SURGE, Henry. Le carillonneur du Lauraguais. Edicions Sud-Oèst, 2008. 254 paginas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article