Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

La “rota centrala mediterranèa”, un camin plen de tombas

La recèrca de cadavres contunha a la Lampedosa, que Barroso vesitarà uèi

Dijòus passat, qualques oras abans que se saupèsse l’aprefondiment del vaissèl plen d’immigrants davant la còsta de la Lampedosa, Frontèx publiquèt son rapòrt regular sus la dicha “rota centrala mediterranèa”. Frontèx es l’agéncia de l’Union Europèa encargada de ne contrarotlar las frontièras exterioras. La rota centrala mediterranèa es lo primièr itinerari maritim cap a l’Union Europèa e passa per la Lampedosa, Sicília, Calàbria, Polha e Malta. Es la rota amb mai de transit d’immigrants illegals.
 
Segon Frontèx, fins al mes passat, 31 000 emigrants illegals avián pogut intrar en Euròpa per aquela via. Es una chifra estonanta, que dobla lo total de l’an precedent, e mai s’es mens de la mitat qu’en 2011, quand 64 300 emigrants atenguèron l’objectiu. L’agéncia detalha los ciutadinatges principals d’aqueles emigrants, una de las claus del problèma. La majoritat son de gents provenent d’Eritrèa, Somalia, Siria e d’autres païses en guèrra o amb de conflictes grèus del sud de Sahara. S’agís, doncas, de fugitius.
 
Los immigrants desamarran normalament en Libia, ont la confusion creada pel cambiament de regim politic es a far créisser lo transit de personas. Abans fòrça mond restavan en Libia, ont trobavan un emplec, çò qu’a l’ora d’ara es fòrça malaisit. Las rotas pel desèrt, pauc contrarotladas, e la pauca distància d’Euròpa explican perqué arriban en Libia talament de mond que venon de luòcs tant alonhats coma Siria.
 
Frontex rapòrta pas lo nombre de mòrts dins la mar, mas reconeis aver participat a 900 operacions de salvament, e que lo nombre de victimas poiriá èsser de 50 000 personas. I a pas cap de chifra oficiala de 2012, mas en 2011 las autoritats europèas reconeguèron que 1500 personas moriguèron dins la Mediterranèa en ensajant d’arribar a las còstas d’Euròpa. Los expèrts parlan de 20 000 mòrts dempuèi 1988, mas es una incognita, pr’amor que fòrça naufragis son pas jamai coneguts.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article