Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Una banda punk foguèt sul ponch d'ocasionar una crisi internacionala per la guèrra de las iIlas Malvinas

De documents secrèts desclassificats del Reialme Unit revèlan que l’intelligéncia britanica pensèt que lo còp montat dels Crass èra òbra del govèrn argentin o de l’URSS

En 1983, quand lo Reialme Unit èra en campanha electorala e Margaret Thatcher èra favorita per èsser reelegida, se passèt un incident inesperat, tanhent la guèrra de las Malvinas, que foguèt sul ponch de provocar una crisi internacionala grèva. Qualques jornals neerlandeses recebèron un enregistrament ont la primièra ministra britanica discutissiá pretendudament amb Ronald Reagan a prepaus del conflicte amb Argentina de l’an 1982. Qualques jorns après se sabèt que s’agissiá d’un còp montat de la banda punk Crass, mas se ven de desclassificar qualques documents secrèts qu’indican que lo servici britanic d’intelligéncia pensèt sulpic que l’enregistrament èra òbra d’Argentina o de l’Union Sovietica.
 
Dins aquela “convèrsa”, lo president dels Estats Units auríá demandat a Thatcher que se contenguèsse e questionava la decision de la dòna de fèrre d’enfonzar lo vaissèl del guèrra General Belgrano, ont moriguèron 323 soldats, quand “los argentins èran en retirada”.
 
E mai se pauc de temps après se se sabèt que lo document èra fals, e que l’aviá elaborat la banda punk Crass a partir de talhs de pistas de votz dels dos mandataris, los documents secrèts desclassificats divendres passat per l’Archiu Nacional del Reialme Unit demòstran que l’intelligéncia britanica arribèt a seguir l’ipotèsi de l'òbra del govèrn argentin o de l’Union Sovietica: “Lo servici secrèt dobta se s’agís d’una operacion sovietica. Es possible que darrièr aquò i aja qualqu’un dels servicis d’intelligéncia argentins. Poiriá tanben èsser òbra de grops d’esquèrra d’aquel país”, çò disiá una letra de Margaret Thatcher a un conselhièr del Ministèri de las Relacions Estrangièras del Reialme Unit.
 
Crass, la banda punk que preparèt l’enregistrament, cercava d’influir dins la campanha electorala amb lo nomenat Thatchergate e evitar la reeleccion de la dòna de fèrre. La banda punk deguèt afrontar qualques batalhas judiciàrias e se dissolguèt l’an següent, en 1984.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Joan Francés Blanc
2.

Ua pròva de mei de la paranòia deus conservators.

  • 3
  • 0
pjm ez hemen
1.

hahaha

  • 1
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article