Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Reprimit per aver parlat en occitan a la Gàrdia Civila

Lo Ministèri de l’Interior espanhòl a pas acceptat los recorses en catalan

| Contando estrelas
La Fondacion Catalonha, un organisme que trabalha per defendre los dreches dels catalans, es a far un recors contra una sancion de transit de la Gàrdia Civila espanhòla, que mòstra una grèva repression pel fach d’emplegar la lenga occitana, e mai contra lo Ministèri de l’Interior que refusa los recorses en catalan.
 
Los faches se passèron lo 1r de decembre passat, sus l’estrada de Vielha a Lhèida, dins lo territòri administratiu d’Aragon. Ailà, la Gàrdia Civila faguèt arrestar una veitura que portava de pegasolets catalanistas. S’acusava lo jove menaire de far un avançament interdich e de lançar de nèu sus l’estrada, çò que lo denonciat afirma qu’es pas vertat.
 
Lo menaire, Marçal Girbau, collaborador de Jornalet, un catalanofòn qu’emplega sovent la lenga occitana dins son trabalh, èra tan nerviós dins aquela situacion qu’en tot ensajar de parlar espanhòl o faguèt en occitan. Aquò auriá provocat dins los policièrs una reaccion agressiva e umilianta d’intolerància.
 
Après la verbalizacion, los recorses al Ministèri de l’Interior an pas capitat per de rasons lingüisticas. Lo ministèri espanhòl exigís una traduccion en espanhòl del recors, e desestima lo fach de far la verbalizacion en catalan, reconegut en Aragon amb lo nom de LAPAO.
 
La Fondacion es a seguir lo procès e invòca las leis europèas, estatalas e quitament regionalas que protegisson los dreches lingüistics. Es a dire: l’article 9 de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minorizadas, ratificada en 2001 per l’estat espanhòl; l’artice 3 de la Constitucion Espanhòla; l’article 36 de la Lei 30/1992 de las Administracions Publicas; e l’article 1 de la Lei 3/2013 d’Aragon.
 
Fòrça menaires an ja fach lors denóncias, amb l’ajuda de divèrsas associacions, contra de tractaments similars pel fach de portar de pegasolets catalanistas sus la veitura, e mai que mai, pel fach de parlar pas en espanhòl.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pascau
20.

#7 E t'ès trucat suus dits tanben?
Quina fauta envèrs la gasconitat!
Que't calerà recitar tres còps Los tres gojats de Bòrdavielha de Simin Palay e dus còps Gaston Febus de Camelat!!

  • 1
  • 0
Manolo
19.

Un conselh als occitanistas : se vos volètz far plaser anatz fotre de rambalh en Espanha es plan mai aisit . Aval son plan acostumats als embolhs linguistics que permeton a l'Estat de metre un bocin de caire las dificultats economicas . Mentre qu'en França passatz per d'ideioses dins una nacion que se trufa completament de las lengas minorizadas. En França auretz pas cap de resson ; quand menèssem fòrça tapatge los occitanistas franceses passam per d'ideioses al mitan d'una nacion que se trufa completament de las lengas minorizadas.
Lo combat occitanista es fondamentalament en França . L'occitan aranes e l'occitan pemontés podràn pas subreviure a la disparicion programada de l'occitan de França.
Costa Brava novèla destinacion pels occitanistas que n'an un confle.

  • 2
  • 0
Fernando Gomez y Gomez Tremp
17.

#16 Adiu collèga,

Soi plan content de veire que sèm qualques uns, a la gàrdia civila, a saber parlar occitan. Es una lenga de civilisacion que los Catalans e los Aragonés coneissem de plan. Nosaltres tanben l'aviam arrestat aquel Girbau perqué, per tot dire, èra bandat. Nos a volgut parlar en occitan mas avèm res comprés e li donèrem una multa per marrit tractament de la lenga occitana. Fasiá una mesclanha de catalan, de lengadocian, de gascon, de limosin e de provençal e nos voliá far creire qu'èra d'occitan pluricentric. Aprèp una nuèch al pòste èra tornat a la realitat.

  • 22
  • 1
Roberto Patulacho, Gàrdia Civil Lèda
16.

#15 Òc, es mon cosin francés ! Nòstres grands-paires son venguts amassa d'Itàlia, un es anat en França, e l'autre en España. Mas tot aquò nos regarda pas, vist qu'as pas brica de rapòrt amb lo cas que nos ocupa...

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article