Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Perqué Marine Le Pen vòl un grop politic pròpri dins l’Europarlament?

L’extrèma drecha es a negociar per accedir a mai d’influéncia e a de ressorsas economicas

| Vilaweb
Aquestes jorns, dins los corredors de las institucions europèas, i a plan de corregudas. Lo trionf dels partits d’extrèma drecha e dels eurosceptics —qu’an obtengut 130 dels 751 sètis— o a tot gangassat, e los caps d’aqueles movements assajan de negociar per crear un grop dins lo Parlament Europèu. Dimècres passat, la preséncia de Marine Le Pen provoquèt quitament la convocacion d’una manifestacion dins la plaça davant lo parlament de Brussèlas, amb lo lèma: “Primièra, segonda, tresena generacion, totes sèm d’enfants d’immigrants”.
 
Mas perqué vòl, Le Pen, un grop pròpri? Es verai que, se capitava de lo crear, poiriá accedir a mai d’influéncia e a de mejans economics. Mas per l’obténer li cal amassar un minim de vint e cinc deputats de sèt estats desparièrs.
 
La cap del Front Nacional, Marine Le Pen, a pas ges de problèma a respècte del nombre de deputats: n’obtenguèt vint e quatre. De mai, dimècres passat, demostrèt en una conferéncia de premsa conjoncha qu’a d’aliats coma lo partit olandés que lo dirigís lo polemic Geert Wilders, lo Partit de la Libertat (PVV). Ça que la, sos aliats son de cinc estats. Malgrat que compten amb un total de trenta uèch deputats, amb los de la Liga Nòrd d’Itàlia, del Vlaams Belang de Flandra e del Partit de la Libertat d’Àustria, arriban pas d’èsser dels sèt estats diferents necessaris.
 
L’autre grop ultradrechista qu’arribèt amb fòrça dins lo Parlament Europèu foguèt l’UKIP britanic, qu’obtenguèt vint e quatre deputats. Marine Le Pen pòt pas comptar amb el perque lo sieu cap, Nigel Farage, diguèt que vòl pas pachar amb ela “a causa de sos prejutjats e de son antisemitisme”. De mai, l’UKIP ja fa partida del grop de l’Euròpa de la Libertat e la Democracia.
 
Aqueste dimècres passat, Marine Le Pen volguèt pas revelar amb quinas autras fòrças negòcian, mas insistiguèt que comptan pas amb los deputats dels neonazis grècs ni de l’extrèma drecha ongresa. Lo cap del PVV olandés, Wilders, crei que “dins las setmanas que venon” arribaràn de formar un grop pròpri que lucharà per “defendre la sobeiranetat nacionala”. “Nos arrestaràn pas dins lo nòstre objectiu de tornar la sobeiranetat a las nacions”, çò diguèt, e se mostrèt convencut que fan istòria dins l’UE. L’objectiu d’aquela aliança es de luchar contra l’integracion europèa e de tornar de competéncias als estats. Vòlon tanben limitar la liura circulacion a las frontièras e, en particular, aquela dels obrièrs.
 
 
Mai d’influéncia
 
Se capitèsson d’aver un grop pròpri, aurián drech d’opinar sus quin tèma que siá que se’n tractèsse dins las sessions plenièras. Poirián tanben presidir un dels vint comitats e dos soscomitats que i a dins l’Eurocambra.
 
Lo president del grop poiriá influir sus l’agenda de las sesilhas plenièras e ganhariá un drech de responsa dins las comparucions del cap de la Comission Europèa e del Conselh Europèu.
 
 
Mai de mejans economics
 
Se capitèsson d’aver un grop pròpri, aurián accès a un secretariat, a de burèus e a d’assistents pagats pel parlament.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article