Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Espanha a mes lo vèto a la preséncia de Catalonha dins la reünion de la Francofonia

La diplomacia espanhòla contunha l’ofensiva contra lo procès sobeiranista de Catalonha. Lo govèrn de Mariano Rajoy a mes son vèto a la preséncia del president de la Generalitat de Catalonha, Artur Mas, a la reünion a Dakar de l’Organizacion Internacionala de la Francofonia (OIF), qu’aurà luòc lo 29 de novembre que ven, vint jorns après lo referendum d’independéncia, amb setanta sèt caps d’estat e de govèrn. Segon lo jornal El País, l’ambaissador espanhòl a París, Ramon de Miguel, mandèt una letra divendres passat al secretari general de la Francofonia, Abdou Diouf, que li demandava qu’acceptèsse pas la demanda d’Artur Mas d’obténer l’estatut de convidat especial de l’OIF.
 
Artur Mas mandèt una letra lo 25 d’abril passat a Diouf, en li demandant d’èsser acceptat coma convidat especial. Aquela condicion es reservada a las “entitats o collectivitats non sobeiranas” que demòstren lor engatjament amb la Francofonia e qu’acrediten l’usatge del francés dins lors territòris. Mas cal tanben l’aprobacion de l’estat al qual elas apartenon. E l’estat espanhòl o vòl pas.
 
D’efièch, dins la letra al secretari general de l’OIF, l’ambaissador espanhòl a París disiá: “Lo govèrn [espanhòl] a la tòca de manténer e refortir los ligams culturals, economics e comercials amb los païses de lenga francesa (….). Lo govèrn considèra que la melhora manièra de recebre aquel objectiu dins l’encastre internacional es de perseverar en l’accion conjoncha de l’estat dins sa totalitat, en coordenant d’un biais eficaç totas las comunautats autonòmas en favor de la promocion de l’usatge del francés e de las relacions amb lo mond francofòn”.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ernèst Guevara Jr L'Avana
9.

La preséncia de Catalonha dins una amassada subre la francofonia, es una insulta a l'ideal catalanista. Aital, cada causa es a sa plaça : los imperialistas amassa, e los opausants en defòra.

  • 5
  • 0
Pèir Bigòrra
8.

#4 Sense desbrembar qu'eth indepentisme catalan qu'a en principi per revendicacion era constitucion d'un estat independent a tèrme sus era totalitat deths "països catalans", qu'a donc pretencion a tocar ara integritat deth territòri deth estat francés. E coma era francofonia qu'ei sustot un hielat neocoloniau destinat sustot a manténguer era influéncia francesa enas suas ancianas colonias, no'm sembla pas de qu'era Catalonha age quauqu'interés a participar ad aquera mascarada. D'ua cèrta faiçon, aquera decision finalament qu'ei bona puish qu'amuisha ath còp ua manòbra liberticida un còp mes deth estat espanhòl destidada a hèr empach ara Catalonha de trobar aliats potenciaus en sué procès d'independéncia, e que l'empacha d'anar cercar-se vanament aliats de qui n'a pas nada rasons objectivas d'èster-ne

  • 6
  • 0
Claudi Balaguer (Capsot) Millars (Catalonha del Nòrd)
7.

Adieu,

L'afar me sembla mai complicat que tot çò qu'es estat dich fins ara.

Lo mitan intellectual catalan èra virat cap al nòrd, e essencialament l'estat francés, fins a las annadas 70, çò que permetèt per exemple l'espelida de la Nova Canço', demest d'autras causas. Mai recentament l'atraccion francesa tradicionala, qu'es puslèu una volontat d'europeanitat a mon vejaire (contra un autarcisme ispanocastelhanoespanhòl), foguèt desplaçada per l'atraccion anglosaxona dins las generacions mai joves, çò que se nòta dins la lenga qu'a mai de venir mai ispanizada a de calcs impresssionants de l'anglés (aital l'adjectiu es plaçat tròp sovent davant un nom e puèi de vèrbs coma "respondre a (quicòm)" venon "respondre (quicòm)"). La distància de l'anglés probable a favorizat la volontat del bilingüisme amb un bon nivèl d'anglés mas la contrapartida es estada mens d'exigéncia pel catalan, pensi...

E puèi politicament Catalonha a besonh d'aliats dins l'Union Europèa, e demest aquestes los estats mai influents, valent a dire França, Alemanha e lo Reialme Unit. A d'aliats naturals coma Lituània (e probable los autres païses baltics) mas los grands èran/son pas ganhats. La posicion francesa, e mai europèa, a cambiat fòrça aquestes darrièrs dos ans (e ne soi sovent estabosit, es gaireben lo jorn e la nuèch...).
A nivèl de l'Union Europèa segon los dires de Ramon Tremosa (lo representant de CiU al Parlament), los espanhòls an davalat fòrça, las foncions essencialas de l'entitat s'escapan de sas mans, los creson pas gaire per çò qu'es del deficit e sus mai de causas, veson qu'an un foncionar intolerant amb de pressions diplomaticas... e pas cap de succès economicament... pr'aquò es un membre e Catalonha o es pas...
La posicion de Granda Bretanha es pas gaire clara, èran pro favorables qu'an un conflicte amb Gibraltar, mas an son problèma amb Escòcia e doncas trantalhan... En Alemanha los mitans intellectuals semblavan pro favorables a Catalonha mas Merkel faguèt una declaracion contrària fa aperaqui' una setmana.... Doncas pas d'aliats declarats mas tanpauc d'enemics manca l'estat espanhòl...

A mai, dins aquesta partida d'escacs, l'estat francés recep/compren lo messatge seguent, an qualqu'un que volia' participar a una institucion (de rasic neocolonialista segur...) que pena a luchar contra la preponderància de l'anglés e 1) l'estat espanhòl empacha sa participacion; e 2) se l'independéncia de Catalonha (l'airal de l'estat espanhòl ont s'ensenha mai lo francés pensi...) favoriguèsse la preséncia e l'expansion del francés e/o un ligam culturaloeconomic per l'estat francés e benlèu un aliat europèu... Se podria'n dire "Vaqui' de causas bonas que son estadas entrepachadas pels espanhòls... arghhhh!" e lo resultat fin finala es favorable a la diplomacia catalana...

Son pas que de suposicions/suputacions, lo mond politic es un mond de p..as... ont domina lo qu'a lo poder e/o la moneda...
Enfin, veirem...
Bona nuèch,
Claudi/Capsot

  • 4
  • 3
Bernat Barcelona
6.

El nostre primer deure es promoure la cultura occitana amb totes les seves variants. Un català-occità.

  • 3
  • 1
Mathieu Castel Marselha
5.

(aquò estent dich e franc d'aquela iniciativa regretabla, sosteni lo moviment per l'independéncia de Catalonha, evidentament).

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article