Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

La cauma de la fam dels presonièrs curds d’Iran es intrada dins sa quatrena setmana

Preson d'Urmia
Preson d'Urmia | CNRI

Los caumaires protèstan contra lo transferiment de presonièrs comuns pròches del regim vèrs la lor unitat. Un dels presonièrs, condemnat a mòrt, es estat evacuat del centre penitenciari. De desenats de personas del Curdistan del Sud an jonch la cauma pendent dos jorns.


La cauma de la fam que tenon 29 presonièrs politics curds dins la preson d’Urmia (Curdistan Oriental, Iran) es intrada dins sa quatrena setmana, amb almens un dels caumaires menat a la vila vesina de Mahabad. La protèsta comencèt quand un grop de presonièrs comuns foguèt transportat a l’unitat ont se tròban los curds. Segon lo Conselh Nacional de la Resisténcia d’Iran (CNRI), aqueles presonièrs comuns comprenon sovent de “bandas associadas al regim” iranian e lor transferiment cèrca “d’intensificar la pression e de torturar psicologicament los presonièrs politics”.
 
Lo CNRI es un grop opausant multietnic d’Iran, que defend la democratizacion del país e una autonomia larga per Curdistan.
 
La meteissa organizacion a raportat qu’un dels 29 presonièrs es estat transportat de la preson d’Urmia a Mahabad, çò que, segon lo CNRI, poiriá significar “una menaça per sa vida”. Lo presonièr, Mansour Arvand, foguèt condemnat per “enemistat contra Dieu” e sa condemnacion a mòrt es estada confirmada per la Cort Suprèma d’Iran.
 
Arvand foguèt detengut en 2011 e condemnat en 2012. La senténcia per “enemistat contra Dieu” se basa sul fach que collaborava amb un partit curd opausant.
 
 
Protèstas al Curdistan del Sud e dins sèt estats
 
La setmana passada, la cauma de la fam superèt las frontièras estatalas d’Iran. A Silemani, al Curdistan del Sud (Iraq), de desenats de personas seguiguèron una cauma de la fam de dos jorns de durada en solidaritat amb los presonièrs curds d’Iran. Lo comitat organizaire de la protèsta, lo KJAR, ditz que los presonièrs d’Urmia foguèron condemnats “per aver defendut los interèsses del pòble, e ara a nosautres nos cal defendre lors dreches”.
 
Egalament, segon çò que rapòrta KurdisCat, fins a dimenge se son debanadas uèch manifestacions dins sèt estats (Reialme Unit, Austràlia, Danemarc, Alemanha, Finlàndia, Suècia e Àustria) en solidaritat amb los presonièrs, convocadas pel Partit de la Liura Vida de Curdistan (PJAK, segon sa sigla en curd). Aquel partit, restacat al PKK e al PYD, reclama l’autogovèrn curd jos la basa del confederalisme democratic.
 
 
 
 
Aqueste article es adaptat de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article