Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Eth tribunau Suprèm espanhòu contra era immersion en ensenhament infantil en Catalonha

Era cort qu'anulle eth caractèr veïcular deth catalan, e de rebuc der occitan en Aran, enes escolans entre 3 e 6 ans

| Vilaweb

Nau atac deth Tribunau Suprèm espanhòu contra era immersion lingüistica enes escòles de Catalonha e Aran. Era conselhèra d'ensenhament afirme qu'era Lei d'Educacion de Catalonha blinde era senténcia e qu'arren cambiarà. Per contra, eth collectiu de professors que protèste. Unitat d'Aran qu'a hèt tanplan un comunicat en favor de mantier er aranés coma lengua veïculara enes estudis d'Aran.


Eth Tribunau Supèm espanhòu qu'a tornat a atacar era immersion lingüistica en Catalonha. Era cort suprèma qu'anullèc agèr es articles deth decrèt dera Conselheria d'Ensenhament dera Generalitat de Catalonha que definís eth catalan coma lengua veïculara en ensenhament infantil de tres a sies ans. Çò que tanh de rebuc ar aranés. Era anullacion d'aqueri articles qu'afècte concrètaments era comunicacion en aranés o en catalan enes "activitats oraus e escrites des escolans e des professors, exposicions des professors, libes de tèxte e materiau didactic, activitats d'aprendissatge e d'avaloracion e comunicacions damb es familhes", qu'ei ce que ditz er anullat article 4.1. 
 
Se basen ena senténcia deth Tribunau Constitucionau sus er Estatut d'Autonomia de Catalonha, en tot acceptar eth recors presentat per un pair contra era senténcia deth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha, que permetie era immersion en aguest encastre educatiu.
 
Ath delà der article 4.1, era senténcia qu'anulle tanben es articles 4.3. 4.4, 10 e 14.3. Aquerò vò díder qu'es mainatges perden eth dret d'ensenhament en aranés o en catalan, o ben que se separaràn es escolans segontes apartiença etnica o prioritat lingüistica des parents. Era immersion en lengua catalana, e occitana en Aran, que tombe tanben entàs mainatges immigrats. Ath delà, sonque s'implementaràn metodologies d'immersion lingüistica en espanhòu, que pòt acabar en tot èster era lengua administrativa e de trabalh des escòles.


Protèstes

Toti es grops parlamentaris catalans, exceptat eth Partit Popular e Ciutadans, an demanat ath govèrn de Catalonha que non se somete cap ara senténcia, mès que velhe peth modèl educatiu actual.

Es protèstes vien de pertot, e de hèt Som Escola e d'auti collectius de professors catalans protesten energicaments dempús deth moment que comencèren es atacs ara immersion lingüistica enes escòles. Eth jornau Vilaweb a quitament demanat ath Parlament de Catalonha que proclame era independéncia deth país coma soleta solucion a mantíer eth sistèma educatiu.

Entàs 19h30 i a convocada ua manifestacion de protèsta en Barcelona.


Tranquillitat en govèrn de Catalonha
 
Deth sòn costat, era conselhèra d'Ensenhament, Irene Rigau, non mostrèc guaire preocupacion: "èm a on érem", diguèc. Era conselhèra qu'ahigèc qu'eth decrèt qu'eth Tribunau Suprèm n'a anullat quauqui articles ei anterior ara Lei d'Educacion de Catalonha (LEC).
 
Hè temps qu'auem ua nòrma qu'establís qu'eth catalan ei era lengua veïculara en sistèma educatiu. S'a anullat un contengut prealable ara LEC, mès era lei que contunhe en vigor e que la poderam contunhar d'aplicar", a afirmat Rigau. 
 
Totun, era conselhèra qu'a admetut ua cèrta preocupacion pr'amor qu'"eth Suprèm demòstre qu'interprete de manèra fòrça restrictiva tot çò que tanh ath modèl lingüistic escolar de Catalonha". Mès a persutat que non cau preocupar-se pr'amor qu'era LEC blinde era immersion lingüistica e aguesta cobertura ei garantida.

Deth sòn costat, eth president dera Generalitat, Artur Mas, declarèc agèr ser s'agís dera "nòsta lengua que parlam dempús 800 ans que contunharam de parlar-la e d'ensenhar-la".


Reaccion d'Unitat d'Aran
 
Ena Val d'Aran, qu'ei Unitat d'Aran eth prumèr grop a reagir. Era secretaria d'organizacion Maria Vergés a declarat qu'“eth nòste modèl ei e seguirà estant eth der aranés coma lengua veïculara, perque er aranés ei era lengua pròpria d’Aran e era mès febla e perque aguest modèl a estat un exit a favor dera conviuença sociau, era cooficialitat des lengües, er enriquiment culturau e era formacion lingüistica d’ençà des prumères edats”, a explicat.
 




Ferriòl Macip

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Faidit Comuns
3.

L'inteligéncia d'aquesta cort suprèma es de la meteissa natura que la de la cour constitutionnelle francesa: una conariá infinida.

I a pas res a dire: non se pòt pas discutir amb mèrda escampilhada.

  • 6
  • 3
Aílica Montpelhièr
2.

L'ora es venguda de quitar Castilha a seis misèrias e d'anar cap abans ! E aqueleis d'Euskadi seguiràn de pròche leis nòstreis fraires catalans !

  • 8
  • 3
Jacme Tolosa
1.

Quina es la reaccion del PP en Aran e de Convergència Aranesa, lo partit de la nacion aranesa ?

  • 4
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article