Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo “Roccolo della letteratura e della musica”

A partir da l'8 de lulh al 5 d'avost ospitarè chasque diamenja un cicle de rescontres abo escriveires e música ental parc dal Chastèl dal Roccolo de Buscha (Val Maira)

| Paola Gospodnetich

Dins la bèla cornitz dal Parc a partir da l'8 de lulh al 5 d'avost, totas le diamenjas a 17 oras fins a sera tarda l'Associacion Marcovaldo, en collaboracion abo la Chambra d'Òc, organiza un cicle de rescontres abo d'escriveires ai quals serè après dediaa una serada musicala a tèma.


Dins lo signe de la convivéncia, en omatge ai trobadors que an a lor temp recitat lors poesias dins lo chastèl aüra derochat que se tròba al començament de la via Buscha-Draonier, serè lo Chastèl dal Roccolo a prene l’ereditat espirituala.

Aqueste Chastèl es estat bastit a partir dal 1831, per voler dal Marqués Roberto Tapparelli d'Azzeglio, fraire del mai famós Massimo, encara encuei es un di mai enteressants en Piemont gràcias ai laus, las balmas, las fònts, las sèrras monumentalas e ai percors panoramics.

Lo cicle de rescontres dediat a la literatura e a la música prencipiarè diamenja 8 de lulh, a 17 oras abo una conversacion entre Valter Giuliano e Sergio Chiamparino.

Vivalda Editori a inaugurat da gaire de temp una novèla colana “Sempre più in alto” dediaa ai personatges famós que contion lor amor per la montanha. Coma es naissut, coma l'an portat anant, çò que lhi a donat per la lor vision de la vita e per la lor fòrça morala.
Lo cicle de rescontres comença donca abo Sergio Chiamparino, l'ex séndic de Turin e entre lhi mai amats séndics d'Itàlia que, a part la politica e l'equipa dal “Toro”, a una granda passion: la montanha, l'alpinisme, la rampinhada. Dins la testimoniança que a donaa al director de ALP Valter Giuliano ental libre “Cordata con Sindaco” ne cóntia las originas e sas principalas experienças de rampinhada. Mas fai tanben de refleccions mai generalas, coma sus la màgica experiença des Olimpíades d’Uvèrn dal 2006 e sus lo futur de las Alps ente Turin representa una des capitalas econòmicas e culturalas.

Après chasque personatge presentat lhi aurè un “aperi-cina” curat da la Chàmbra d'Òc abo produchs de las valadas occitanas e un moment cultural o musical. Per la premiera serada lhi serèn tuchi dui. En atendent lo calabrun Luca Pellegrino farè un espectacle abo de tòcs musicals d'ambient al sòn de la viola e de lecturas de vèrs di trobadors pilhats dal libre de Giorgio Beltritti “Storia di Busca” capítol VII “I marchesi di Busca nella poesia occitanica” per se gropar espiritualment al gloriós passat de la lenga d'òc. Calaa la nuech, lo regista Fredo Valla presentarè per lo premier bòt lo film-documentari realizat en collaboracion abo Nereo Zeper “Cjavelârs e Pelassiers”, l'extraordinària aventura di marchants de pels d'Èlva en Friul, estòria d'emigracion abo de preciosas testimonianças en doas lengas minoritàrias: l'occitan e lo friulan.

Lo programa vai anant diamenja 15 de lulh abo un encontre abo Maria Soresina sus lo tema “Lo Flaüta màgica de Mozart: la via massònica al la jai” e súbit après un concert “Mozart: la flaüta màgica e alentorns” abo la cobla de flaüta e guitarra Mira Contu e Susanna Signorini.

Diamenja 22 de lulh lhi aurè mai Valter Giuliano abo la presentacion dal second volum de la colana “Sempre più in alto” e una conversacion abo Evelina Chistillin que pren andi dal libre “Olimpico sorriso”. D'origina walser es tanben gràcias a ilhe se ai Juecs Olímpics d’Uvèrn de Turin 2006, dins la cerimònia de dubertura, avem polgut escotar Se Chanta. Lo tèma musical de la serada serè “12 canti per 12 lingue” abo Dario Anghilante, Luca Pellegrino, Flavio Giacchero e Marzia Rey que nos farèn descurbir lhi chants mai rapresentatius de las 12 lengas minoritàrias en Itàlia tutelaas da la lei 482/99.

Las diamenjas 29 de lulh e 5 d'avost aurèm encara abo nosautri Maria Soresina. A sa produccion literària avem volgut donar tant d'espaci perque es l'autritz que mai a escrich per nobilitar e reportar a l'actualitat lhi tèmas dal catarisme e de la poesia trobadorenca.
Lo rescontre dal 29 de lulh aurè coma tèma “Lenga occitana e catarisme dins la Comèdia de Dante”, dal temp que lo 5 d'avost sararè lo cicle de rescontres abo una conversacion dal tèma: “Símbols e espiritualitat indiana dins la Comèdia de Dante” seguia d’una proposicion artística a tèma abo lo “Trio Dunia” en “Índia e alentorns” abo Arup Kanti Das (vòutz, tabla e percussions), Denis Stern (guitarra), Lucrezia Maniscotti (dança e recitacion).

Programa complet sus: www.marcovaldo.it 




Chambra d'Òc

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article