Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

L’Eqüator fa una lei per que cap d’immigrant pòsca pas èsser considerat “illegal”

Una nòva lei garentirà los dreches dels immigrants e protegirà los eqüatorians migrants a l’estrange

| Nicola Romagna
L’Eqüator quita de considerar los immigrants coma “illegals”. Una nòva lei d’aquel país deu garentir los dreches de las personas migrantas dins lo país e tanben la proteccion dels eqüatorians que migren a l’estrange. Aital o diguèt dissabte passat lo president de l’Eqüator, Rafel Correa, segon çò que rapòrta La Jornada.
 
Lo president expliquèt que las politicas governamentalas favorablas als immigrants son pas pro, e que cal una lei qu’evite qu’aquelas mesuras se pòscan derogar dins l’avenir. Dins aquel sens, aquela lei establirà que la migracion es un drech. La lei se deu votar dins lo parlament del país, e ja a assegurada la majoritat absoluda dels vòtes. “Cap d’èsser uman pòt pas èsser considerat illegal [...], aquò es una barbariá, es una aberracion”, çò soslinhèt Correa.
 
Lo president o aprofechèt per tornar criticar lo tractament que recebon los immigrants en Euròpa. “Ai vist de familhas, d’enfants d’11 ans amb lors maires en preson per èsser illegals. Lor estatut poiriá èsser al maxim irregular, mas d’èssers umans illegals? Aquí degun parla pas d’èssers umans”, çò diguèt.
 
La nòva lei tanben “garentís los dreches dels estrangièrs en Eqüator, dels que son tornats, dels que demandan d’asil politic, dels apatridas”. E mai, la nòrma reduirà los tipes de visat de dètz e uèch a quatre, promourà l’agropament familial e la prevencion de la migracion de risc.
 
“Serem lo primièr país del Mond avent una lei de mobilitat umana qu’inclutz totes los grops de personas que son dins aquela situacion, e, en mai d’aquò, que garentís la proteccion dels eqüatorians a l’exterior”, çò precisèt la responsabla del govèrn suls afars de migracions, María Landázuri.
 
S’estima qu’aperaquí 1,6 milion de personas de l’Eqüator an migrat en Euròpa e als Estats Units, en cèrca d’una vida melhora. La majoritat partiguèron a la fin dels ans 1990 a causa d’una crisi fòrça dura.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Agusti
3.

#2 de saber ! merces per aquels fatch que desconeisaviai

  • 1
  • 0
Pirolet
2.

Benlèu la situacion de l'Eqüator pòt explicar en partida aquesta lei. Pasmens fa d'annadas que Quito nos dona de leiçons de democràcia, en començant per l'acuèlh del sénher Assange dins son ambaissada a Londres, mas es pas la sola. Mas òm pòt pas imaginar que França, maire de las sciéncias, de las arts e dels dreches de l'òme o reconèga. Quitament, quand lo president d'Eqüator venguèt far i a qualques meses una conféréncia -a la Sorbona, se me rapèli plan- foguèt pas reçauput per cap de representant de l'Estat e complètament ignorat pels mèdias qu'an mai de pes dins l'opinion. Ont arriba lo mesprètz dels gals! Los gals, sabètz? Los que cantan plan naut amb los pès dins lo fems. Son los sols que trapan lor pròpri cant melodios.

  • 3
  • 0
Agusti
1.

Açò pòt semblar espantant d'Euròpa talament lo biais ame loquau lo sicut nos toca es au contrari d'aquela lei. Vaqui de que soscar e adobar los vejaires aqui. Cal pas desbrembar çaquela que l'article sembla diser que l'Eqüator se trapa dins l'escancença migranta invèsa de la nòstra. Seriai curiòs d'avisar còssi los especialists europeencs subre aquel sicut pòdrian apondre aquela novela.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article