Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Kiva, lo metòde contra lo secutament escolar qu’impressiona Euròpa

Lo sistèma foguèt creat en Finlàndia e ja s’es exportat als Païses Basses, al Reialme Unit, en França, en Belgica, en Itàlia, en Estònia, en Suècia e als Estats Units

Intervenir sul secutaire e sus la victima, mas mai que mai suls testimònis qu’obsèrvan. Aquò pòt èsser en resumit la clau de la reüssida del metòde que fòrça païses europèus assajan d’aplicar per luchar contra lo secutament escolar. Kiva (acronim de Kiusaamista Vastaan, “contra lo secutament escolar”, en finés) es un metòde revolucionari que foguèt inventat en Finlàndia, país de referéncia per las politicas educativas. Aguèt un succès tant evident que fòrça païses de l’UE temptan de l’aplicar a lor sistèma escolar. Concretament, en Finlàndia arribèron de far desaparéisser lo secutament escolar dins lo 79% dels centres educatius ont s’apliquèt Kiva, e dins un 18% dels centres se reduguèt ostensiblament. Lo nombre de cases de secutament demeniguèt d’un 40% en un an.

Lo Kiva —qu’an ja començat de lo promòure tanben als Païses Basses, al Reialme Unit, en França, en Belgica, en Itàlia, en Estònia, en Suècia e als Estats Units— ofrís una vintena de corses als estudiants en tres estapas desparièras (a 7 ans, a 10 e a 13). En aquelas sessions, aprenon a reconéisser las divèrsas formas de secutament e fan d’exercicis per melhorar la convivéncia. Cada centre qu’adòpta lo metòde dispausa d’una còla de regents qu’agisson quand se denóncia un cas de secutament. Pasmens, son totes los ensenhaires de l’escòla que son lèstes als possibles conflictes e avisan la còla Kiva per que se n’encargue.


La clau es l’empatia del grop amb la victima

La clau del mètode es d’influir dins lo grop d’escolans per que, en luòga d’acceptar silenciosament una situacion de secutament o d’encoratjar lo secutaire, sostengan la victima e transmetan d’aquela manièra qu’accèptan pas las practicas d’abús.
 
O explica una de las promotrises del programa en Finlàndia, Christina Salmivalli, professora de psicologia a l’Universitat de Turku. Una còla de cercaires d’aquela universitat, que despuèi vint e cinc ans estudiava los comportaments de grop entre escolans, recebèt en 2006 la mission del ministre de l’educacion  finlandés, Antti Kalliomäki, per que prepausèsse de formulas per reduire lo secutament escolar. La professora Salmivalli definís ansin lo secret del succès: “A la diferéncia dels metòdes que se centran exclusivament sus la victima e lo secutaire, lo Kiva tempta de cambiar las nòrmas que regisson lo grop. Dins lo grop i a “los autres”, los que secutan pas, qu’obsèrvan, que son testimònis e que rison. Amb aquela comunicacion non verbala transmeton lo messatge que çò que se passa es amusant e normal, e mai pòscan aver un vejaire desparièr dins una convèrsa privada. Cal pas cambiar l’actitud de la victima per que siá mai extravertida o mens timida, mas es necite d’influir suls testimònis. Quand òm arriba de lor far pas participar al secutament, aquò càmbia l’actitud del secutaire. L’objectiu es de far prene consciéncia que las accions del grop son importantas e d’obténer d’empatia amb la victima, de la defendre e de la sosténer.”

L’ambaissada finlandesa a Madrid a botat un dorsièr sul Kiva a disposicion de totòm en espanhòl.
 
Lo portal Animal Político (Animal Politic) vesitèt una escòla de Turku (Finlàndia) per verificar l’aplicacion del metòde
 
 

Una clase antibullying en Finlandia from Mayra Zepeda on Vimeo.








Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pascau
3.

#1Moèèèè...Quiò, suu principi qu'as rason. Mes bon, si lo "secutament" a l'escòla n'ei pas DIRECTAMENT E VOLONTARIAMENT causat per l'escòla, que's passa a l'escòla totun. E sovent n'i a pas gran causa qui ei hèit tà que s'arrèste tanben : que m'arribè d'aver un mainat completament excludit deu grop dens ua classa d'occitan, quand ne parlèi au professor principau, que'm hasó (en gròs) "a bon, non, que va miélher que l'an passat : ne'u trucan pas mei..." que'm hasó compréner que ne's volè pas emmerdar dab aquò...

Après, chicanar peus mots entà díser que n'ei pas de la nosta fauta, suu principi qu'as rason mes dens aqueste cas que pensi que vau miélher que lo monde ne parlen dab tèrmes aproximatius meilèu que de non pas ne parlar briga o d'inhorar çò qui's hè dens autes país si marcha...

  • 2
  • 0
Francesc Palma
2.

Un gran metod pels menuts ,mas pels que fan l'ESO, e lo Batxillerat, que els fan far, perquè hi hagi pas fracas escolar?

  • 1
  • 0
Emmanuèl Isopet
1.

Question de vocabulari. En occitan coma en francés soi contra aquesta expression de « secutament escolar » que me sembla mal apropriada. Aquesta expression significa « lo secutament causat per l'escòla » mentre que vòl parlar del secutament a l'escòla, e quitament lo secutament entre mainatges en atge escolar (que sovent se fa en defòra de l'escòla, per internet).
Vaquí, pas mai.

  • 3
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article