Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GuianaCarcin

Revirada contra l’ensenhament public de l’occitan en Carcin

L’Acadèmia de Tolosa a suprimit lo pòst de conselhièr pedagogic d’occitan del departament d’Òlt

L’Acadèmia de Tolosa a suprimit lo pòst de conselhièr pedagogic d’occitan del departament d’Òlt, çò raportava ièr La Setmana. L’argument d’aquela supression es lo taus naut d’enquadrament entre ensenhaires e conselhièrs pedagogics. Lo departament d’Òlt a un conselhièr per 52 ensenhaires del temps que tot lo territòri administrat per l’Acadèmia de Tolosa n’a un per 75 ensenhaires e que tot l’estat francés a un taus d’un conselhièr per 85 ensenhaires. Es doncas per s’aprochar dels tausses mejans exagonals qu’an decidit de sacrificar lo conselhièr pedagogic d’occitan.
 
Ara la gestion tecnica de l’ensenhament de l’occitan dins las escòlas publicas d’aquela partida de Carcin serà fisada a un inspector departamental e a una conselhièra pedagogica en lengas, segon un corrièr que lo mandèt la rectritz de Tolosa als sindicats dels personals de l’Educacion nacionala francesa. Lo departament d’Òlt dispausarà totjorn de dos ensenhaires-animators e d’un mèstre-formator. Pasmens, aquel mèstre-formator es un ensenhaire de l’escòla bilingua de Gramat, qu’a pas las atribucions d’un conselhièr pedagogic, çò precisa La Setmana.
 
“Èsser conselhièr pedagogic dins un departament rural coma Òlt significa que cal far de quilomètres. La densitat de populacion d’aquel parçan carcinòl es d’a penas 33 estatjants al quilomètre carrat. D’un ponch de vista demografic, la populacion vielhís e demòra mendre”, çò explica lo sit d’informacions del setmanièr occitan, qu’explica que d’autres pòstes de conselhièrs pedagogics, coma lo de musica o lo d’arts plastics , poirián desaparéisser l’an que ven.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Joan-Miquèu ESPINASSE PAVIE
3.

Aqueth faus argument de taus de Conselhèrs / nombre d'ensenhaires, qu'ei com lo ratio eslhèves/ classas au moment de barrar escòlas. Caleré ténguer compte de la densitat de populacion : un ensenhaire tot sol dins ua petia classa a mei besonh de conslhèrs pedagogics que non pas un collèga dab tres o quate collègas autorn. Un còp de mei, la logica liberala comptable pren lo pas susu arguments pedagogics. E los elegist son a acceptar aquò : los cau desvelhar e los ajudar a arrèstar d'èsser "provincializats" !

  • 10
  • 0
L'ase los fota Tè-tu de Tè-ieu
2.

E la rectritz de l'Acadèmia es representanta de l'estat a l'OPLO!

"Mais oui madame, les loups dans la bergerie qu'ils ont fait rentrer..."

  • 12
  • 1
Maxime
1.

Me sembla fòrça estranh qu'agues 2 conselhièrs en Aveyron e dos mai en Tarn e Garona e plus degun dins Òlt =/

  • 7
  • 6

Escriu un comentari sus aqueste article