Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Una memòria occitanista de creacion entre Mónego e Larzac

Omenatge a Reinat Anfosso dich “Sciença”

| Omenatge a Sciença

Tèxte legit

Dins l’occitanisme avèm sovent de rescòntres amb de personatges atipics e multicasquete. Reinat Anfosso n’es un e ven de nos quitar après 3 setmane de lucha dins a discrecion esto luns 4 d’abril qu’anava sus i sieus 74 ans. Un occitanista qu’escriu en niçard “dimenge, ostau, cronica”[1] e qu’es monegasc de naissença, de familha e mai militant au Larzac. Tot per resumir a sieu vita.
 
Es naissut a Mónego en 1942 d’una maire monegasca e d’un paire niçard. A totjorn institit per dire que sa maire, qu’èra una Gardetto de familha originària de Pimont, parlava moneguier e que son paire parlava niçard. S’acapitava que parlèsson occitan entre els. D’aicí li ven o gust d’a lenga nòstra.
 
Amator de viatges, anèt en Afganistan, en Paquistan, en Índia, en Nepal e en America.
 
Li agradava me cuntar una anecdòta dins sa familha dau costat de son paire (sei grands se me n’aviso ben... o temps passa per ieu tanben). Son grand e sa grand pairals èran de familhe niçarde exiliaie per o trabalh dins un comptaor francés d’Índia. Faguèron conoissença ailí e se marièron. Tot en gardar l’occitan niçard dintre a boca.
 
A costat de son mestier, a sempre menat d’accions per l’occitanisme. Coma o disia: “A pichina borgesia niçarda a permés de mantenir l’usança dau niçard, o sabian legir, escriure. Es una tradicion familiala quitament se mes antenats an poscut viure de còups a l’estrange, continuèron de parlar occitan”.
 
Mainaia, demòra dins l’immòble L’Edelweiss (qu’existisse totjorn, un astre per una maison un pauc anciana ailí) sus o baloard dau Jardin Exotic, de costat o temple Antonista. Me cuntèt l’istòria d’aquel temple que ven d’una sècta bèlga. E o Pargue Principessa Antonieta e i sieus auliviers just a costat que i anava se recrear. A “Sciença” [Sciéncia] èra a sieu nomenaia, e non es per ren. N’avia una de memòria.
 
Per sa familha, a de rets grande. Son paire oficier de marina devenguèt emplegat de banca au Crèdit Lionés de retorn a Niça. Conoissèt i dos “cònsols Medecin”: Jaume Medecin, aquel de Niça qu’èran de familha per aligança; e Joan-Loís Medecin, aquel de Mónego.
 
Costat de sa maire, i sieus oncles son de celebritats. Carles e Emili Gardetto, emplegats a l’SBM, son d’afogats d’aviron en parallèl. E menan a segonda medalha d’argent au Principat en aviron dos de cobla (après a primiera medalha d’argent portaia justament per Joan-Loís Medecin au 100 mètres clòt).
 
Viu banhat e environat d’aquel mitan. Au Principat conoisse un fum de monde que, malgrat o bolegum d’a sieu vita, gardarà en ligam. De tote e categorie sociale. I cosins coma o celèbre avocat e ancian conselhier nacional (= o Parlament monegasc), i amics coma Gaby Peynichou productor de television de familha pelhasca (que Pelha es a costat e a de ligams fòrts amb Mónego). Parlava d’occitanisme e de Viure au país a totes. Dins cada endrech qu’anèt, se fasia d’amics e parlava d’Occitània, quite de passar per un falabrac.
 
A 11 ans quita Mónego per viure en Africa que son paire trabalha dins una banca a una bòna plaça. Mas calrà tornar far i estudis.
 
A 18 ans (en 1960), li pilha a passion de cantar e cantarà de classics dins l’opereta Niça la bèla [Nissa la bella] coma o tròç A li Baumetas se respira un bòn èr (quartier de Niça). Mas se pilha jamai au seriós que ne’n farà lèu de parodie: “Ali Baumetas —nom imaginari de cantaire mauro niçard— se respira un bòn èr”. Èra un amator grand de juecs de mots. Gardarà de trace d’aquels enregistraments sus de caissete que consèrva dintre i sieus arquius.
 
A vint ans es amb Francis GAG —un de sos “mèstres” coma disia— e juga ambal grop Niça la bèla [Nissa la bella]. Après una licéncia de bioquimia a Marselha e una vita estudianta marselhesa, a la possibilitat d’anar dintre a familha de son paire o de sa maire. Causisse Niça, que a grand ciutat li conven mai. I rescòntra ben de monde, o mesclum es favorable a la sieu curiositat e pòt participar a de projèctes de tota mena. Demòra alora dins la maison pairala (“l’ostau de familha Anfosso” coma disia), Baloard Gambetta. Bastia per a familha, pròcha Trachèl e o quartier rus, es environat de sa familha a quasi cada estanci. O sieu es un musèu, i es de tot e de remembres. I avèm passat de temps ailí.
 
Coma quora me cuntèt i seras “Chez Jacques”, o cafè en daval d’a facultat dei Letre de Niça a Manhan. I conoissèt Francés FONTAN ambal fraire de SAUVAIGO, Jacques SIMON, Joan-Pèire GIRAUD que fondet a Niça lo Partit Nacionalista Occitan sus o modèl de l’FLN Argerian (devengut après o Partit de la Nacion Occitana) en 1959.
 
Dintre e annaie 1970, es un dei primiers membres dau Centre Cultural Occitan País Niçard, associacion creaia per Maurís SGARAVIZZI, Alan PELHON, Joan-Luc SAUVAIGO, Joan-Pèire GIRAUD (president d’a Cambra dei Mestiers dau 06). A tanben una part de ses amics au Comitat Niçard d’Edicion Occitana menat per Bruno GOYENECHE que publica la Beluga pi l’Estraça. A d’amics pertot e çò que l’interèssa es crear amb qual o vòl e escambiar.
 
Autor tre 1976 dins la Ratapinhata nòva, Reinat mena a “Crònica de Sciença” illustraia per Joan-Peire TERNENGO, famós carnavalier niçard.
 
Òme de ràdio, en 1981 amb la naissença dei ràdios liure, Reinat fai una emission en occitan “Una manada de Segurans” amb “Tuck” CERTANO sus Ràdio Nemo (ràdio qu’existisse plus). Pi, amb Gerard GOBBI, contunha sus Ràdio 6.
 
Cercaire, en 1987 entra au Pargue dei Miniature de Niça (pargue qu’a desapareissut e que a sieu colleccion fuguèt esparpalhaia en cò de particulars volentaris per e conservar) coma documentalista. Fa de recèrque sus i plans dau Castèl de Niça, i bastiments de Niça Vièlha, per Joan-Luc SAUVAIGO arquitècte dei maquete.
 
Sòci, torna mai au CCÒC e a la Beluga quora son reviscolats en 1997. S’illustra per d’intervencions a la TV sus Vaquí, coma l’anecdòta d’a ratapinhata prestaia per o Musèu d’Istòria Naturala municipal (dich Musèu Barla) e que serà cremaia per error en plen rodatge d’emission...!
 
Teatrista, en 1999 participa a l’ocupacion d’a Casèrna dei Diaus Blaus (èx Caserna dei Caçaires Alpencs de Niça Èst e futura extension de l’Universitat de Niça, sèti dich de Sant Joan d’Angelic) amb l’associacion e tropa de teatre qu’a cofondaia Balin-balan. Juga alora a pèça de teatre escricha amb Bernadeta BELLANTONIO, Lo Vilatge, amb i bolegaires d’aquel temps au Teatre d’a Bèrca... fins a çò que a casèrna sigue fondua e se reïnstalla Carriera Roassal.
 
Es un periòde d’ebullicion, tot vira, la Caravana Occitana passa au Collectiu dei Diaus Blaus, de grops de dança se fan. A Calandreta de Drap comença.
 
Trabalha un temps amb Loís PASTORELLI de Nux Vòmica e recampa e emissions fache a Ràdio Nemo e Ràdio 6 dintre o CD Niça Vielha [Nissa vielha], sortit en 1999. I son tanben de tròces introbables coma a version enregistraia dau cant a l’Opèra de Niça de La mieu bèla Niça (o cançon dau sordat niçard en Lombardia [a Mieu Bella Nissa (ou canson dou sourdà niçart en Lombardia)], escricha en 1848 per Eugèni Emanuel.
 
Amb a chorma de teatre dau CCÒc País Niçard e Alpenc juga e pèce Lo Vilatge (creacion sieua), Fai calar (de Delrieu), Li rementas nucleari (adaptacion de Vaton). Ambal CCÒc, publica en 2008 un autre CD recampum “Melhor de” de músique esto còup e de cants populars occitans de Niça, de la Gavotina (Pelha, Pimont occitan...). E a la creacion d’a ràdio Niça Pantais [Nissa Pantai], fa part dei primiers animators.
 
Actor, en 1996 participa au rodatge dau documentari Going back to Niça la Bèla, en 2008 serem ensem coma actors dins lo filme Garibaldi made in Niça. Entretemps, contunha de viatjar en Tailàndia, en Laos e en Cambòtja... Es apassionat de bonzais.
 
Avia redigit un bèl manescrich de doe pàgine qu’avio publicat: “ANFOSSO Renat, 2004. Tonin Anfosso, nissart garibaldin. 2 p.” in REVÈST Laurenç, 2008. Nissa [Niça] e Occitània per Garibaldi. Anthologie garibaldienne d’oc (1859-2007), SERRE ed., Niça, 213 p. E me destrauquèt dei sieus arquius una fotografia de Garibaldi. Èra increïble.
 
Amic de tot lo monde, membre dau CCÒC, pi de l’IEO 06 e pròche de la Liga Niçarda-Partit Niçard que l’actual dirigent es Joan-Pèire Caire (ancian dau CCÒC). Totjorn ambal sieu biais, tant actiu au nivèl occitanista cultural coma politic, participèt a tot çò per provar de far avançar a la reconoissença de l’occitan. Militèt ai Verds, participèt au Govèrn Provisòri Occitan.
 
O rescontraviatz totjorn dintre i eveniments occitanistas a Niça, a la Fèsta de la Comtat de Niça, a Esa, a l’Estivada de Rodés. Amic fidèl e sempre militant, m’avia cuntat qu’èra anat a Rodés en 2015 amb una plena saca de documents per presentar a Patric Roux (qu’avia rescontrat au Festivotz [Festivous] d’Ilònsa) de numèros de la Ratapinhata nòva e de BDs de JL Sauvaigo...
 
Sovent per camins, avia una ret de conoissence que o fasia veire d’occitanistas a Narbona (e recebiam un SMS “Vos saludi de Narbona”) o... en Vietnam qu’i avia tanben una sosta de còr. E o poiatz rescontrar tanben a l’exposicion sus Grace Kelly au Forum Grimaldi de Mónego, qu’èra un de sei grands admirators!
 
De còups o pilhava e telefonava sovent per parlar dei sieus gauges e dei sieus bile. E de còups desapareissia e èra ont pensaviam ren. Mas laissarà traça.
 
Li agradava volentiers d’adaptar de paraule occitane sus de cançons conoissue internacionalament. Despí quarques ans, assistit per Zine, l’expression d’a sieu creativitat se renovèt e escriguèron de paraule occitane sus d’aires conoissuts. Nos laissa de bèls recants. A darriera adaptacion en occitan niçard d’a cançon Plus rien ne m’étonne, de Tiken Jah Fakholy per Sciença e Zine, es en linha despí o 9 de febrier passat.
 
Egalament collaborator de Jornalet, avia elaborat una cronica, Cronica de l’embilat, per reglar quarques còmptes amb a vita avans que Tanta Chiqueta arribèsse. Mas es arribaia tròup vito.
 
Coma quinta cronica, m’avia dich que pensava de publicar lo tèxt sus Niça de Menica Rondelli “usat” (o tèrm es d’el) per a primiera dictaia comuna occitana au Licèu Massena en 2015. S’es possible, serà un darrier plaser que li serà fach amb vos amics lectors.
 
Entamenava plen de projèctes dins cada branca dei sieus passions. E serio ren estonat qu’au sieu, i siguèsson de manescriches inediches e de documents increïbles de trobar (e e sieus caissete ai cants occitans d’antologia!). Recentament, malgrat que se diguèsse “analfabèstia”, m’avia parlat dau sieu projècte d’escriure i sieus recòrdis d’enfança e de vita (Lo comestible dont anavi quora èri mainaa au Mónegue; Lo movement dau Larzac...). Benlèu un jorn sortiràn aquels tèxtes. S’èra mes a l’informatica, seràn sus l’ordinator? Parlaviam dau CIRDÒC coma luec de conservacion e de promocion de documents per crear un Fons Reinat Anfosso. Se a familha i garda e que quarqu’un i vòl publicar...? Après Pelhon, Maurís, ansin passa o temps e a memòria. Es important de transméter.
 
Una pàgina omenatge ven d’èstre creaia sus Facebook.
 
L’IEO 06 ven de li rénder omenatge tanben.
 
Espèro qu’auria dich en legir aquel tèxt: “Va ben, lo mi pilhi badago”. Una pensaia a sa filha e a son fraire.
 
 
 
 
Laurenç Revèst
 
 
 
 
 


[1] Se trucarà i “purs”, efectivament se ditz ben tan “ostau” coma “maion” en niçard, “dimenge” coma “diménegue”, “cronica” coma “crònica”... mots semblants au provençal. Pròva que d’unos an vorgut bastir de muralhe qu’existisson ren. E Reinat venent de l’èst (Mónego), o se pòt ren sospechar d’invasor provençal...

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Laurenç Gavotina
4.

#3 "Ditz lo li" imnE a la vita

dsl, dèca de picatge

  • 1
  • 0
Laurenç Gavotina
3.

#2 adieu Lissandre, mercés!

Una cançon qu'amavo ben: https://www.youtube.com/watch?v=QUHQwmtKWA0

"Ditz lo li" imna a la vita

A Lilo ditz-lo li (Lo pèto l )
tèxt adaptat d'après un poèma de Reinat Anfosso per Zine
melodia : Zine

A Lilo lo pètol ditz-lo li /
Que lo temps balant non ès aquèu dau trambalant /
E qu'au pòrt li vènon mai de pòrcs e de cans /
E qu'aquí de vielhum / S'en acampa totplen

A Lilo lo pètol ditz-lo li /
Que lo temps balant non ès aquèu dau trambalant /
Que li gents dau defòra lu nissarts mespreants /
Qu'an vergonha d'emparar la lenga ai sieus enfants /

Ditz-lo li a Lilo lo pètol /
Que d'en Var la plana si ven betonar /
Perqué lu patents, de pítols, n'en si pòdon pilhar /
E que de la Contea la montanha s'en va sguilhar /

A Lilo lo pètol ditz-lo li /
Qu'a maion son paire (lo) dèu gardar
Qu'en maion de retir lo si faràn crepar
Qu'una làupia de cogordas , a Nissa la ti porràs totjorn cercar

A Lilo lo pètol ditz-lo li /
Que de farandaulas / plus mai n'en fèm
Siam d'un temps qu'a pròpi plus lo temps de ren /
E que d'en Var ò d'en Palhon si ve plus que de beton /

Ditz-lo li a Lilo lo pètol /
Que finda lo solèu l'an privatisat /
Que siam toi davant d'elu a si crepar /
Que ton vilatge tant bèu non devètz laissar /
E que malgrat tant de flafla / L'esper demòra

  • 2
  • 0
Lissandre VARENNE
2.

Bèl article Laurenç qu'as fach, mercí !

  • 4
  • 0
Bezsonoff Montalat Nils
1.

Un article emocionant que ens apropa a la figura d'aquest homenot. M'hauria agradat conèixer-lo.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article