Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

La lenga silesiana qu’esperarà enqüèra un pauc

" Ajudatz-nos de sauvar la nòsta lenga silesiana!"
" Ajudatz-nos de sauvar la nòsta lenga silesiana!"

Debatudas de las caudas qu’an animat la darrèra sisa dijaus passat de la Comission de las Minoritats Nacionaus e Etnicas deu Sejm, lo parlament polonés, segon informacions deu jornau Dziennik Zachodni.


La question èra de saber se lo silesian (ślůnsko godka), parlat en voivodat de Hauta-Silesia per 1,2 milions de locutors estimats, podèva gausir deu medish statut de lenga regionau que lo cashob (kaszëbsczi jãzëk) ed atau beneficiar deus avantatges balhats per la Carta Europèa de las Lengas, aplicada en Polonha despuish lo 1r de junh 2009.
 
Los adversaris mei heròtges de l’estatut que’s tròban dens los rengs de partit d’oposicion de dreta populara Prawo i Sprawiedliwość (Dret e Justícia) deus frairs bessons Kaczyński, qui n’esitan pas d’utilizar lo mot “gwara” (patés) au lòc de “lenga” entà nomentar lo silesian. Podèm citar purmèr a la punta deu combat lo deputat Marek Ast qui s’escadoc dejà mentre la legislatura precedenta de torpilhar lo cambiament d’estatut.
 
En fàcia, lo partit majoritari de dreta liberau Platforma Obywatelska (Platafòrma Ciutadana) deu purmèr ministre Donald Tusk (eth medish de soca cashoba) deu quau Marek Plura, raportaire deu projècte qui presentèc l’opinion deus especialistas: lingüistas, politilògues e sociològues. Tanben que podèn s’exprimir representants d’associacions silesianas coma: Pro Loquela Silesiana, o Associacion de las Personas de Nacionalitat Silesiana.
 
Pr’amor de l’abséncia d’arbitratge deu govèrn en la matèria, la votacion deu projècte estoc repossada au mes de març 2013. Entretant, a la fin deu mes de seteme e a la debuta d’octobre, los sòcis de la comision parlamentària anaràn en Hauta-Silesia au convit d’organizacions de defensa de la lenga entà constatar sus plaça de son utilizacion jornalèra dens la vita vitanta.

 
 

JM Leclercq

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

digi Viva la Haute Silesia!
4.

Viva la Haute Silesia!

  • 0
  • 0
kamiljahn Haute Silesia
3.

Viva la Haute Silesia!

  • 1
  • 0
ryba Poznan
2.

Oops. Se sembla, vèrb(e), (a)trobar, segon («segons» es gascon) - perdonatz-me las decas!

Coralament,

  • 0
  • 0
ryba Poznan
1.

Bon, soi polonés e lingüista e vos pòdi dire que, encara que lo reconéisser coma lenga regionala seriá benefic pel silesian (1) - Polonha si qu'a ratificat la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias - , los traits «distintius» del silesian lo diferencian del polonés estandard e non pas dels dialèctes del continu dialectal. Los meteisses traits se pòdon retrobar dins los dialèctes de Wielkopolska, Małopolska e, quitament, dins lo dialècte polonés de Ucraïna de l'Oèst (e aquò pertòca tant de traits morfofonologics coma morfosintactics e, e mai, parcialament, lexicals - un fum de mots «silesians» se fasiá servir en Lviv (Львів / Lwów / Leopolis), per exemple). Lo sol trait distintiu del silesian vèrs los autres dialèctes que ne sabi es lo tractament de la vocala nasala del polonés antic /ã/ en posicion finala que ven [a] (al luòc de [ε] dels autres dialèctes e del polonés estandard). Comparatz aquò amb la diversitat de l'occitan e me diretz si un trait distintiu sufís per ne dire lenga lingüisticament parlant. ;)

(1) (Pel naut-silesian mai que mai, ja qu'es subretot del naut-silesian que ne parlam aquí, lo bas-silesian essent ja practicament mòrt degut a la fòrta germanizacion de Bassa Silèsia sota el Regne de Prússia. Tanben, a costat del naut-silesian, sobreviu un autre sosdialècte del silesian, lo dialècte de Śląsk Cieszyński (a la frontièra entre Polonha e la Republica Chèca). Lo silesian de Śląsk Opolski tanben a un caracter pròpri. L'estandard silesian emergent es doncas un estandard pluricentric que reconeis la diversitat del silesian.)

PS: «Gwara» non es pas tant pejoratiu coma «patois.» Es comparable a «parlar» o ben quaucòm entremièg entre «parlar» e «patois», segons l'usatge. Lo verb «gwarzyć» vòl dire 'charrar, conversar amb un ton amical' (se rassembla fòrça al espanhòl mexican «platicar»).

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article