Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Novèla edicion aumentada de L’Occitan dins las trencadas

A la velha de la Primièra Guèrra Mondiala, dins un fum de familhas de l’estat francés, la lenga de la vida vidanta èra un parlar dich "regional": basc, breton, catalan, còrs, etc.

 

De Bordèu a Niça, de Pau a Lemòtges, de Narbona a Clarmont-Ferrand, los futurs mobilizats èran nombroses a parlar l’occitan al dintre de lor familha, mas tanben sul luòc de trabalh.

 

Se podèm trobar una traça d’aquesta realitat linguistica dins lo viscut dels soldats de la Primièra Guèrra Mondiala sortits de las regions de lenga d’òc? Se òc, jos quinas formas e sus quins supòrts? Dins quinas proporcions? Per quins destinataris?

 

Dins aqueste libre, Ives Rauzier ensaja de respondre a aquelas questions en s’apiejant sus de documents tan diferents coma las correspondéncias, los jornals de trencadas, las fòtos, los monuments pels mòrts, etc. Es una edicion novèla e aumentada de l’obratge de 2001 uèi agotat.

 

Al delà dels aspèctes linguistics, es tanben l’escasença de tornar sus cò que los soldats diches "del Miègjorn" deguèron subir, de còps, notadament en seguida de las calómnias mandadas injustament als peluts del quinzen còrs d’armada de la region de Marselha. Los testimoniatges son durs, e estrementisson una cèrta idèa de França etèrna e unida. Sens lor donar mai d’importància que non pas la realitat, de tensions existiguèron entre Nòrd e Sud.

 

De son biais, aquel libre participa a la necessària commemoracion del centenari de la Primièra Guèrra mondiala. Doblidem pas çò que deguèron endurar totes los soldats, joves e mai vièlhs. Un d’eles, sus una carta postala escricha en Artés, lo 19 de julhet de 1915, descriguèt plan la situaction e utilizèt l’occitan:
 

E qu’uno escalfurado
Dé tèrro, dé marmitos é dé mitraillo
A té fa rendré la tripaillo
A pèï dé fusados, dé crapouillots
Tout nous petabo sus pots

E qu’una escalfadura
De tèrra, de marmitas e de mitralha
A te far rendre la tripalha
Apuèi de fusadas, de crapolhòts
Tot nos petava suls pòts


Extrach d’un poèma reproduch dins L’occitan dans les tranchées [L'occitan dins las trencadas ], pagina 36.
 
 

L’autor

 

Ensenhaire en classa preparatòria a Bordèu, Ives Rauzier es sortit de las Cevenas per son paire e de Verdun per sa maire. A publicat d’autres obratges sus la Primièra Guèrra Mondiala.

 

Lo libre se pòt crompar sul sit TheBookEdition.com o en tot mandar un chèc de 12 èuros (amb los despenses de pòrt) a l’òrdre d'’Ives Rauzier a l'adreiça postala seguenta:

Ives Rauzier, 70 bis Allée de la pépinière, 33450 Sent Sulpici e Camairac (Entre Doas Mars).

 

 

 

 

Gèli Grande
 




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
1.

Atal paga París a sos herois.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article