Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo dualisme del ben e del mal

Un dels multiples movements religioses que sorgiguèron pendent l’Edat mejana e que s’enrasiguèt prigondament en Occitània fins al ponch de far segotir los quites fondaments de Roma, foguèt, sens cap de dobte, lo catarisme.
 
Amb l’idèa de tornar a las valors inicialas del cristianisme e contra l’opuléncia qu’en aqueles jorns la mostrava la Glèisa catolica, aquel movement crestian amb de reminiscéncias paganas e tanben del gnosticisme e del maniqueïsme, que basava sas cresenças sus sa pròpria interpretacion del Nòu Testament, aguèt una granda acceptacion sociala e tanben una granda influéncia despuèi lo sègle X fins al XIII.
 
Òm a escrich fòrça sus son etimologia. Pasmens, se sap pas amb pro d’assegurança quala es la veritabla origina del mot “catar”. Òm afirma que probablament l’origina se tròba dins lo mot grèc (katharós) que vòl dire “pur”; per contra, d’autres afirman que proven de l’alemand (ketter), que vòl dire “gat”, e qu’èra lo biais pejoratiu de nomenar los adoraires del Diable en Germània.
 
Aqueles crestians avián la conviccion que i aviá pas un sol Dieu. En realitat, eles cresián que i aviá dos dieus diametralament opausats un a l’autre. Un d’eles (lo bon) èra lo creator del Mond esperital; l’autre (lo marrit) èra, per contra, lo responsable del Mond material contaminat pel pecat. Lor teologia èra dualista e lors principis èran absoluts e contraris: lo Ben e lo Mal.
 
En realitat, los catars cresián que lo Reialme de Dieu èra pas aqueste Mond. Èran convencuts que lo Bon Dieu èra lo creator dels cèls e de las armas e que, per contra, lo Dieu Marrit, es a dire lo Diable, èra lo responsable de la creacion del Mond material, de las guèrras e tanben de la Glèisa catolica.
 
Cresián pas tanpauc a l’encarnacion del filh de Dieu, pr’amor que consideravan que Jèsus Crist èra un concèpte que mostrava lo camin devèrs la perfeccion. Defendián l’idèa qu’un Dieu bon permetriá pas jamai que son filh s’encarnèsse jos forma materiala e, dins aquel sens, senhalavan lo Dieu de l’Ancian Testament coma lo quite Diable e, en consequéncia, refusavan sos ensenhaments e tanben lo dògma de la Trinitat e lo concèpte d’infèrn.
 
En realitat, los catars cresián que la vida terrenala èra simplament un luòc de transit ont caminan las armas puras entravadas per un còrs material que se reencarnan a de nombrosas represas fins a aténher la puretat d’èsser capablas d’entreveire la Divinitat, qu’es l’unica clau per escapar del Mond material e s’elevar al Paradís immaterial. Mas per i arribar caliá viure d’un biais ascetic e renonciar a totes los plasers que porgís lo Mond material, òbra de Satan.
 
Refusavan tanben lo batisme, per l’implicacion de l’aiga —element material e per tant impur— e tanben lo sèxe amb de tòcas reproductivas, pr’amor que consideravan coma una error grèva de menar una arma pura dins aqueste Mond material. E, per la meteissa rason, refusavan tanben de manjar de noiriduras eissidas de la reproduccion, coma d’uòus, de carn e de lach. Sonque los peisses èran exonerats, perque pensavan qu’en lor reproduccion existissiá pas cap d’acte sexual.
 
Ça que la, aquelas nòrmas tant estrictas devián èsser respectadas solament pels nomenats “perfièches”. En practica, pauques foguèron los qu’en realitat seguissián las doctrinas d’un biais estricte. Per aquela rason se devesissián en dos grops: los cresents ordinaris (cresents), e los caps esperitals (perfièches). Ça que la, en despièch de lors rites e cresenças e de lor biais radical de comprene la fe,  foguèron los catars qu’aculhiguèron e sonhèron las personas mai vulnerablas de la societat (paures, veusas, orfanèls, etc.) en encoratjant l’egalitat de genre entre los òmes e las femnas.
 
Respectats e presats per tota la societat civila, traduguèron las Santas Escrituras del latin en lenga d’òc, per que los parroquians las comprenguèsson melhor. En mai d’aquò, ensenhèron a legir e a escriure a totes los enfants orfanèls que los sonhavan, e los formavan a la fe catara, del temps qu’ensenhavan la non-violéncia e l’importància de l’onestetat, que consideravan coma la forma suprèma de respècte dins una societat. De fach, l’onestetat dels catars arribèt a tal ponch que la societat lor fisava l’argent, e eles lo prestavan sens usura a d’autres ciutadans mens favorits que se volián establir dins un mestièr per sortir de la misèria, o a qui que siá que se volguèsse consagrar a las arts o progressar dins l’aprendissatge o la coneissença. Puèi, aquel argent deviá èsser tornat pauc a pauc al servici d’autres necessitats, en agissent aital coma una sòrta de banca etica.
 
Contribuiguèron tanben a far d’Occitània lo luòc d’esplendor pus granda de la cultura, la sciéncia e la politica de l’Euròpa medievala. Pasmens, lo fach que practiquèsson pas l’usura agradèt pas gaire a aqueles que la fasián servir e amb lo temps comencèron de semblar geinants. Aquela situacion favoriguèt lor denóncia coma erètges e en consequéncia, ala declaracion d’Occitània coma tèrra contaminada per l’eretgia. Lo primièr qu’ensagèt de conténer l’avançada de la fe catara foguèt lo Papa Innocenci III, que descadenèt una crosada de crestians contra de crestians sus aquelas tèrras. Pus tard, s’i apondrián los interèsses del rei de França, que vegèt l’oportunitat d’annexar a son pichon reialme las vastas e ricas tèrras occitanas.
 
Foguèron secutats, condemnats e executats sistematicament fins a l’extermini, e amb eles, foguèt pilhada e devastada la bèla Occitània, amb sas gents que foguèron assassinadas dins lo digne assag de defendre la libertat de pensar e de privilegiar la vida de las personas a las cresenças religiosas. Estonantament, la majoritat èran de catolics e èran pas d’acòrdi amb aquela dualitat catara del ben e del mal, mai que mai amb lo concèpte que lo Mond èra òbra de Satan.
 
Mas, en aquela vision apocaliptica dels eveniments comeses en nom de lor Dieu, es fòrça probable tanben qu’aqueles catolics sentiguèsson una prigonda estupor, del temps que sabián pas pus se, en realitat, seriá pas lo quite Satan, lo sol dieu capable de permetre un Mond alimentat de fondamentalismes violents amb la ferma intencion d’alonhar nòstra fragila arma de la consciéncia que nos guida devèrs lo Paradís, ont se respècta la vida e la libertat.
 
 
 
 
Griselda Lozano
 
 
 
Aqueste article es adaptat del sit del roman Òc, que fa difusion d’Occitània e de l’occitan pel public ispanofòn.





Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
11.

#10 Plan segur. Nimai los Catars…

  • 0
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
10.

#9 Cèrtas, mas lo cristianisme ensenha pas que Crist se sacrifiquèsse en van :-)

  • 3
  • 0
Franc Bardòu
9.

#8 Jèsus auriá dite « Se reconeis un arbre a sas fruitas » (Matieu 12:33). Los catars foguèron plan longtemps melhors teologians e predicators que non pas los catolics, tant e mai que calguèt a la gleisa inventar l'Universitat per ensenhar a sos futurs "doctors" sa doctrina uni-vers-ala, es a dire son unica vertat (que non tolerava cap alternativa. E aquò se ditguèt la "santa" inquisicon. Abans de jutjar del catarisme, o cal estudiar a plen.

#7 Lo Tot-Poderós dins aqueste mond èra lo diable. Es per aquela rason que Jèsus lo ditz "Prince d'aquel mond". Lo diable passava pel "tot-poderós" d'aquel mond e del sieu temps. Mas Dieu non aviá res a far d'aquel mond, e sa soleta accion seriá estat, segon los Catars de nos mandar "son filh" simbolic (l'àngel Crist) per nos mostrar la via de sortida d'aquel infèrn. Cap autra accion non se podiá esperar de Dieu abans la fin dels tempses. E donc se qu'arribèt al catarisme semblava fòrça logic als Catars. Lo quite Jèsus foguèt secutat e executit. Qué mai esperar dins aquel mond del diable ? Jèsus auriá dit : « Se m'an secutat, vos secutaràn tanben… » (Joan 15:20)

  • 2
  • 1
francesc palma
8.

Acusar de teolegs a persones que no tenien formacion per ser-ho, es exagerar las causas. Filosofar els que son pas filosofes, es pas una bona feina. Es clar que ha Roma hi havia molts mai teòlegs e filòsosfs que en sabien molt mai qu' els predicadors catars, que al cap i a la fin eran uns ignorants en la religion cristiana. Mas far una massacra en nom de Diéu, acò non té pas perdon de Diéu.

  • 1
  • 2
Gerard Joan Barceló Pèiralata
7.

#6 Ailàs, un Dieu que daissa morir fins al darrièr sos fisèls, encara es un Dieu?

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article