Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LengadòcLengadòc NautTolosan

Lo CRÈO Miègjorn-Pirenèus es mòrt… Visca lo CRÈO Tolosa!

Un trentenat de professors d’occitan de l’Acadèmia de Tolosa s’amassèron lo 26 de novembre e an un fum de projèctes novators

Simbolicament, lo CRÈO cambièt de nom amb la disparicion de la region Miègjorn-Pirenèus, que foguèt integrada a la region dicha Occitània. Aital, lo CRÈO Miègjorn-Pirenèus es ara lo CRÈO Tolosa. Tornam aicí a l’apelacion d’origina volguda per Andriu Lagarda a sa creacion en 1968.
 
Mai de 30 ensenhaires de lenga occitana faguèron lor assemblada generala (AG) a l’Ostal d’Occitània de Tolosa, dissabte passat, per ensajar de se trobar de respòstas fàcia a las nombrosas atacas que patís l’ensenhament de l’occitan.  L’AG foguèt lo moment de tornar sus las accions passadas a respècte de la reforma del collègi o encara dels afars de las supressions dels conselhièrs pedagogics departamentals del 1r gra (CPD).  Las multiplas letras, rescontres e intervencions del CRÈO participèron al respècte de l’occitan dins la reforma del collègi, volguda per Najat Valaud-Belkacem, dins l’Acadèmia de Tolosa. Aital, lo CRÈO Tolosa constatèt que l’ofèrta de l’ensenhament en òc reculèt pas dins l’acadèmia tolosana coma se passèt dins la de Montpelhièr. Mas lo CRÈO Tolosa denóncia ça que la un arrèst del desvolopament de l’occitan dins lo segondari e que i aja pas mai de creacions de seccions bilingüas (SB) creadas. Ongan, i a pas que tres SB novèlas: Semiac (País de Tarba), La Vaur (Lauragués) e Moissac (Carcin Blanc).
 
Encara mai grèu, assistissèm a la supression dels CPD d’occitan, coma foguèt lo cas dins lo departament d’Òlt. La situacion es problematica als departaments d’Arièja (totjorn pas de CPD, escòla bilingüa de Sent Líser tampada), Nauts Pirenèus e Tarn. A l’universitat, constatèm una baissa dels efectius a Tolosa.
 
Segur, d’autras accions foguèron menadas coma la collaboracion a la dictada del País Tolosan o la participacion al collòqui de la FLARÈP de Montpelhièr en octòbre passat. Un Facebook del CRÈO Tolosa foguèt creat, amb un grop de Google renovelat per facilitar los escambis.
 
 
Ajudar los joves collègas
 
Fàcia a aquestas agressions, lo CRÈO Tolosa vòl passar a l’accion. Escriurà rapidament una letra al rectorat per demandar lo manten dels CPD d’occitan. Per butar los joves a s’engatjar sus la via de l’occitan, lo CRÈO Tolosa financiarà d’ajudas als joves collègas per se melhor formar a l’Escòla Occitana d’Estiu de Vilanuèva. Ajudarà tanben d’estudiants de l’acadèmia tolosana a anar presentar los estudis universitaris d’occitan als licèus de l’acadèmia de Tolosa. L’idèa es de promòure l’occitan pels joves per permetre qu’i aja mai de candidats als concorses de professors d’occitan. Lo CRÈO Tolosa contunharà de s’associar a las dictadas occitanas per se popularizar encara mai al prèp de las familhas.
 
De contactes son preses, o vendràn, amb l’ÒPLO e lo conselh departamental de Nauta Garona per permetre al CRÈO de desvolopar sas accions d’acompanhament dels professors dins lor accion. Se profeitèt de la creissença dels participants a l’AG per feminizar lo burèu qu’èra tot masculin. Ara, i son 4 dònas al burèu.
 
Una delegacion del burèu del CRÈO Tolosa participarà a l’AG de la FÈLCO, que recampa tots los CRÈO d’Occitània, a Montpelhièr lo 10 decembre que ven.
 
 
 
 
Nicolau Rei-Bèthvéder


 
fffff
Composicion del burèu del CRÈO Tolosa (annada 2016-2017)
 
— President: Nicolau Rei Bèthvéder
 
— Vicepresidenta, cargada de la comunicacion per Internet: Cecília Chapduelh*
 
— Clavaire: Bruno Duranton
 
— Los secretaris: Joan-Baptista Courcelle (1r gra), Manu Isopet (2d gra), Joèla Ginestet* (Universitat), Joan Thomàs* (ESPE), Eric Barta (Privat), Laëtitia Gròs* (cargada de las relacions amb l’EOE).
 
— Los vicesecretaris: Olivier Lamarque (1 grad), Virginia Lago* (2d grad, cargada de las relacions amb las familhas), Joan-Francés Courouau* (Universitat).
 
 
Novèls al burèu amb un asterisc*
 




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
5.

Quan anet a Tolosa vaig voler anar a veire al carrier, me sembla "mal cosinat", l'Ostal d'Occitania, un polit centre al cor de la ciutat, m'en record que lo qu' estava a la recepcion era molt simpatic e nos mostret lo centre. Hi havia un grups que cantavan, tamben mos contet que hi facien altres activitats de la cultura occitana. Tenc un bon record 'aquela visita. E la ciutat es força interessanta amb lo polit riu Garona.

  • 1
  • 1
Pascalon
4.

#1 Mon experiéncia personala me fa testimoniar que la lenga de comunicacion entre professors d'occitan, quina que siá la situacion (discussion informala, escambi o acampadas), es l'occitan. Aquò's indispensable notadament pel mestièr, es pas de militantisme, es una necessitat.
Ai ajut participat a d'acamps ont recebiam un intervenent exterior : parlàvem occitan abans qu'arribèsse, francés amb el del temps qu'èra aquí, e tornàvem a l'occitan tanlèu qu'èra partit.



  • 19
  • 1
Emmanuèl Isopet
3.

#1 E ben mon car talha-ceba soi content de te poder respondre que la sola lenga ausida a aquesta AG foguèt l'occitan. Es vertat qu'es pas lo cas dins totas las acampadas occitanistas, mas per èsser al CREO dempuèi un quinzenat d'ans, cresi ben que l'occitan foguèt totjorn la lenga de comunicacion.

  • 25
  • 1
Lo Muòl
2.

#1 Malastrudament es una realitat observada mantun cop !

  • 11
  • 11
lo talha-ceba
1.

vodriáu assaubre se an aquesta acampada de professors e de professoras (?) la lenga de trabalh es estada l'occitan de la tèsta ai pès o ben se la lenga dei valors de la republica a agut banejat fins qu'a curbir la mitat dei debats ? O ben lèu lei tres quarts ? Ai totjorn in memoriam d'actors celebres de la tele en lenga nostra que quora se rescontravan en privat parlavan francés entre eli, lenga qu'abandonavan subran quora s'atrobavan davant lei cameràs

  • 16
  • 22

Escriu un comentari sus aqueste article