Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Cossí lo Chapecoense a rescontrat lo malastre dins un accident d’avion

Aquela umila esquipa de fòtbol brasilièra se vegèt obligada de cambiar d’avion e d’itinerari perqué l'Agéncia d'Aviacion Civila brasilièra aviá refusat de li donar lo permés operatiu per un vòl chartèr devèrs Medellín

| Associação Chapecoense de Futebol
Una esquipa modèsta amb pauc mai de quaranta ans de vida, vaicí lo Chapecoense. Una istòria corta e plena de trabucs. Lo club, conegut coma “l’auragan de l’oèst”, a superat de malastres economics que l’an menat al lindal de la desaparicion divèrses còps. Pendent de decennis, l’esquipa s’es batuda contra l’ostracisme del fotbòl brasilièr. Dempuèi l’an 2014 jòga en sèria A, çò rapòrta VilaWeb.
 
Ara que començava de reüssir esportivament, lo malastre es tornat. L’avion ont viatjavan los membres de l’esquipa s’es escrachat sus la sèlva colombiana, près de Medellín, en provocant la mòrt de setanta cinc personas.
 
La setmana passada, après eliminar l’esquipa argentina de San Lorenzo, lo Chapecoense se classifiquèt per sa primièra finala d’una competicion internacionala, la Copa Sud-Americana. Son rival èra l’Atlético Nacional de Colómbia. L’organizacion del torneg obliguèt lo club de cambiar d’estadi perque lo sieu èra tròp pichon per aculhir la finala. Se causiguèt lo terren del Curitiba, a gaireben 500 quilomètres de distància de la vila de Chapecó. La primièra competicion de la finala la caliá disputar uèi, 30 de novembre, dins l’estadi Atanasio Girardot, e es per aquela rason que l’esquipa viatjava dins aquel avion devèrs la capitala d’Antioquia.
 
Es aital que los jogaires festejavan lor succès istoric:
 

 
Al començament, los membres de l’esquipa devián viatjar amb un vòl chartèr dempuèi l’aeropòrt de São Paulo devèrs Medellín, mas l’Agéncia de l’Aviacion Civila brasilièra refusèt de donar lo permés de vòl a l’aeronau. Aquel fach obliguèt lo club de cercar una alternativa e de prene un vòl comercial de la companhiá LaMia. Amb doas oras de retard, l’esquipa del Chapecoense partiguèt de l’aeropòrt de São Paulo. Anavan pas devèrs Medellín mas a Santa Cruz de la Sierra, en Bolívia.
 

 
Dins l’aeropòrt de Viru Viru, l’avion faguèt un arrèst tecnic abans de tornar prene lo trajècte. Qualques oras puèi, près de Medellín, l’avion s’escrachava sus la zòna del Cerro Gordo. Lo pilòt raportèt a l’aeropòrt José María Córdoba que l’aparelh aviá de problèmas electrics. Segon Radio Caracol, l’avion espetèt pas dins l’accident, mas foguèt partejat en divèrses tròces.
 
Image cedida per defensa civila de Colómbia
 
Se pòt aquí veire l’itinerari del vòl abans de s'escafar:
 

 
L’orografia del terren e lo tempèri an complicat lo socors. Dels ochanta un passatgièrs —dont vint e dos èran de jogaires del Chapecoense— solament ne subrevisquèron sièis. Un assistent de vòl, un jornalista brasilièr e tres jogaires: Alan Ruschel, Hélio Zampier e Jackson Follman. Segon lo jornal brasilièr Globo, Follman, de 24 ans, a perdut una camba e Ruschel, de 27 ans, a una lesion a l’espina dorsala e plusors fracturas als braces e a las cambas.


Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

lo talha-ceba
1.

l'avion mancava de carburant quora s'escrachèt, aquo es lo gros titol de la vanguardia e me remembra quora crompèri d'ocasion ma primiera 2 CV Citroën a la fin deis annadas 50, lo veïcul bon mercat aviá ges d'escandalh -"de jauge"-per l'esséncia, en cambi, n'aviá un per l'oli e aquo fai que per de rasons d'economia -qu'èri puslèu desargentat_ fasiáu soventei fes lo plen au darrier moment e que pron sovent tombavi en pana seca, mai aquo ,èra pas mortau, ço que o es amb un avion charter que per de rasons d'economia o benlèu qu'avián pas lei sous lo faguèron pas

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article