Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

La censura sus Internet mai prigonda en Xinjiang

Lo govèrn chinés considerarà coma criminals los que mandaràn de messatges que pòscan ocasionar de conflictes o de tensions etnicas

| Colegota
Lo govèrn regional d’Ürümqi, la region pus occidentala de la Republica Populara de China, a començat d’aplicar de mesuras sus Internet qu’an per origina, segon aquel meteis govèrn, la violència etnica que i a dins la zòna. Aital, a començat de susvelhar estrictament lo ret, en tot enebir la falsa informacion en linha.
 
De mai, las nòvas regulacions regionalas seràn aplicadas contra totes aqueles que mandan de corrièrs electronics amb de referéncias a l’etnia de las personas e que poirián èsser causa, puèi, de conflictes o de tensions etnicas. Tanben totas las informacions restacadas amb la violéncia e lo terrorisme. Segon aquò, las personas que mandan de corrièrs d’aquela sòrta seràn considerats coma criminalas.
 
Lo govèrn regional chinés de Xinjiang ditz que la propagacion de material en linha pòt incitar a d’atacas contra los ciutadans. Es conegut qu’es dins d’airals ont la majoritat de la populacion es oigora —la populacion originària del país— que se son produches divèrses episòdis de violéncia pendent los darrièrs ans, dont a Ürümqi, la capitala regionala.
 
En 2009, en Ürümqi, i aguèt plusors revòltas popularas que finiguèron amb la mòrt de 200 personas, dont la majoritat èran d’etnia Han, lo gròp dominant en China. En mai d’aquò, tanben i aguèt una creissença de l’inseguretat en fòrça luòcs oigors, originaris de Xinjiang e que parlan una lenga turquesa e practican l’islam sunnita. Despuèi alara i a agut divèrses episodis de violéncia dins de vilas oasis de Xinjiang, çò rapòrtan d’agencias internacionalas, e lo govèrn regional esita pas a confirmar l’origina d’aquelas accions fachas per d’extremistas religioses o tanben separatistas oigors.
 
Segon lo Xinjiang Daily, un jornal oficial del govèrn chinés, la rason per començar aquelas mesuras es “de prevenir e punir lo crime per espandir de falsas informacions que pòdon provocar de susmautas e tanben protegir los interèsses legals dels ciutadans, representants legals e d’autras organizacions”.
 
De mai, l’administracion chinesa del ciberespaci ja confirmèt en julhet que puniriá las personas que publican d’informacions falsas sus Internet e tanben los operators web qu’o permeton pr’amor que tolèron aquela sòrta de messatges. Las rumors en China ja fa d’annadas que son castigadas. Los critics d’aquel sistèma dison qu’es contrari a l’espandiment de las idèas e qu’aquò ajuda pas la posicion del partit comunista chinés.
 
 
Començament de la censura en Xinjiang
 
De fach, la censura en Internet en Xinjiang ja comencèt après la revòlta populara de 2009. En aquela occasion l’administracion barrèt l’accès a divèrsas paginas web e solament permetèt als abitants de Xinjiang d’accedir a las paginas web oficialas. Per far aquò, creèt un intranet sus lo territòri de Xinjiang que fa un seisen de tot lo territòri chinés.
 
Per o far, creèt tanben una lista amb 11 critèris que permèton de barrar una pagina web, dont propagar “d’informacions non vertadièras”, o defendre “lo fanatisme religiós o lo radicalisme”. Tanben “propagar la discriminacion etnica o l’òdi etnic”. Totes aquestes pòdon finir amb un castig penal.
 
Lo govèrn de Xinjiang tanben defend que “la seguretat dins la ciberinformacion a d’èsser pus nauta e que cal susvelhar l’utilizacion dels usatgièrs d’Internet mas tanben la dels proprietaris dels canals d’informacion d’aquela tecnologia”. En mai d’aquò, “totes los utilizaires an d’èsser registrats e de poder èsser identificats a tot moment, per instaurar un vertadièr sistèma de censura tecnologica”, çò dison.
 
Los sits numerics e las companhiás tecnologicas serán doncas avertidas un primièr còp a prepaus de lor permission d’aqueles crimes tecnologics en territòri de Xinjiang, mas puèi seràn punits economicament segon la legislacion chinesa. Los puniments pòdon arribar a 72 000 dolars se son d’entrepresas e als 14 500 dolars se son d’individús.
 
 
 
 
Christian Andreu



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lo Muòl
4.

En apondon una video qu'explica d'un biais somari l'ocupacion e l'epuracion etnica al Turkestan.

https://www.youtube.com/watch?v=2nNiQ3OrG44


e una autra sus las bassas besonhas facha pels chineses a l'encontra dels oigors

https://www.youtube.com/watch?v=RKYLU528LWE

E cal apondre que las femnas oigoras fuguèron esterelizadas en grand nombre pels chineses...

  • 2
  • 0
Lo Muòl
3.

#2 categoricament cap de problèma !

  • 1
  • 0
Arvèi Tula
2.

#1 Mas los oigors son de musulmans, e aquò benlèu vos pausa un chepic

  • 3
  • 5
Lo Muòl
1.

Per ne saber mai sul Turkestan aqui un un article de "jeune Afrique" :

http://www.jeuneafrique.com/40626/politique/chine-les-ouegours-minorit-musulmane-trang-re-en-son-pays/

E aqui dos articles sus lo secutament dels oigors en china :

https://www.franceinter.fr/emissions/rendez-vous-avec-x/rendez-vous-avec-x-06-decembre-2014

https://www.franceinter.fr/emissions/rendez-vous-avec-x/rendez-vous-avec-x-13-decembre-2014

Eradicacion pels chineses del pòble oigor :

http://www.tdg.ch/monde/pekin-tente-eradiquer-nation-ouigours/story/10783336

relacions Oigors Turquia :

http://aujourdhuilaturquie.com/fr/les-ouighours-un-probleme-chinois-un-dilemme-turc/

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article