Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Conte de Nadal: Lo bueu e l’aso de la minjadera

La vielha “Titio”, ua fòto de Jacques Barís, lo cosin de “Nabias”, qui a hèit lo torn deu Monde
La vielha “Titio”, ua fòto de Jacques Barís, lo cosin de “Nabias”, qui a hèit lo torn deu Monde

Tèxte legit

Ongan, los 24, 25 e 26 de decembre, per vos desirar bonas Calendas, Jornalet vos ofrirà cada jorn un conte de Nadal escrich e dich per Miquèu Barís en gascon de Baiona, que poiretz legir e escotar.


Qu’èra a Betleèm, a punta d’auba. L’estela que vienè de desaparéisher. Lo darrèr pelegrin qu’avè deishat la bòrda. La Verge qu’avè troçat la palha. Lo nin qu’anava enfin poder dromir. Mes, e dròmen la nueit de Nadau?…
 
A tot doç, la pòrta que s’obrí, possada, ç’aurén dit, pr’un alet mei que pr’ua man, e ua hemna que’s muishè seu lindau, tota coarra, talament vielha e talament hroncilhada que, sus la soa cara color de tèrra, la boca e semblava n’estar qu’ua hroncilha de mei.
 
En la véder, la Maria que’s gahè paur, com se quauqua maishanta posoèra entrava. Urosament, lo ninòt Jèsus que dromiva! L’aso e lo bueu que nhaspavan en patz la palha, e qu’espiavan l’estrangèra avançà’s shens mercar mei d’estonament que se la coneishèn desempuish tostemps. La Verge, era, ne la deishava pas deus uelhs. Cadun deus pas qui hasè que’u semblava long com sègles.
 
La vielha que contunhava d’avançar, e qu’èra arribada adara a l’extrèm de la minjadera. Mercés a Diu, lo Jèsus que dromiva tostemps. Mes, e dròmen la nueit de Nadau?…
 
Còp sec, qu’obrí las perpèras, e la soa mair qu’estó hòrt estonada de véder que los uelhs de la hemna e los deu ninòt èran exactament parièrs, e que lusivan de la medisha ahida, deu medish espèr.
 
La vielha que’s clinè alavetz sus la palha, mentre qui la soa man e se n’anava cercar, en un horruc deus sons pelhòcs, quaucom qui semblè hicar sègles enqüèra de trobar. La Maria que l’espiava tostemps dab lo medish chepic. Las bèstias que l’espiavan tanben, mes tostemps shens suspresa, com s’avèn sabut d’avança çò qui anava arribar.
 
Fin finau, au cap de hèra de temps, la vielha qu’acabè per tirà’s deus pelhòcs un objècte, estujat dens la man, e que’u balhè au ninòt.
 
Après tots los tesaurs deus Reis Magues e las aufèrtas deus aulhèrs, çò qu’èra donc aqueth navèth present? D’on e’s trobava, la Maria ne podè pas vede’u. Que vedè sonque l’esquia croishida per l’atge, e qui’s croishiva mei enqüèra en tot clinà’s suu brèç. Mes l’aso e lo bueu, eths, que’u vedèn… e ne s’estonavan tostemps pas.
 
Aquò que perdurè enqüèra hòrt longtemps. Puish la vielhòta que’s tornè quilhar, com aleugerida deu pes hèra gran qui la tirava de cap a tèrra. Las soas espatlas n’èran pas mei croishidas, lo son cap que tocava quasiment lo teit d’arrastoth, la soa cara qu’avè miraculosament tornat trobar la joenessa. E quan e’s hasó t’enlà de la minjadera entà se’n tornar de cap a la pòrta e desaparéisher dens la nueit d’on èra vienuda, la Maria que podó enfin véder çò qu’èra lo misteriós present.  
 
L’Èva —pr’amor  qu’èra era la vielhòta— que vienè de balhar au ninòt ua pometa, la poma deu purmèr pecat… e de tan d’auts qui’u seguín! E la pometa roja que lusiva dens las mans deu navèth vadut, com lo glòbe deu monde navèth qui vienè de vàder dab eth.
 
 
 
 
Miquèu Barís
 
 
Honts: condat preu Jules Supervielle dens L’enfant de la haute mer. Arrevirat en occitan de Gasconha preu Miquèu Barís, per Nadau de 2015, au cors d’ua passejada condada organizada per las Gavidairas-Devisairas de l’Ofici de Torisme de Baiona, dens los suberbaishs de las casamatas de la vila.



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article