Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

A.d. XV Kalendas Martias

Pendent l’ante diem XV Kalendas Martias, es dire, lo 15 de febrièr, dins l’anciana Roma se celebrava, en onor del dieu Lupèrc, las fèstas Lupercalas amb la tòca d’invocar la fertilitat e tanben la proteccion dels tropèls.
 
Lo dieu Lupèrc aviá consagrat un santuari dins la bauma situada al nòrd-est del puèg Palatin, ont la legenda soslinha justament que lo pastre Faustul trobèt los bessons Romul e Rèm dins un panièr fach amb las raices d’un figuièr mentre qu’èran alachats per una loba. Mas, en realitat, aquela loba èra lo quite dieu Lupèrc, qu’aviá pres la forma d’aquel animal per noirir los bessons.
 
Segon çò que conta la legenda, aqueles bessons èran lo fruch de la seduccion per Mart d’una vestala nomenada Rèa Sílvia, qu’èra filha del rei Numitor e felena de l’eròi de Tròia Enèas, que sas gèstas son relatadas dins l’Iliada d’Omèr. Dins la mitologia grècoromana, Enèas, après la casuda de la vila de Tròia, reüssiguèt de fugir vivent e, Virgili nos relata dins l’Eneïda que foguèt Afrodita que lo guidava devèrs lo país de Laci en Itàlia. Segon las fonts emplegadas per divèrses istorians, dont Plutarc, Estrabon e Tit Livi, los bessons foguèron cargats de fondar la vila de Roma. A la fin del sègle VII abans lo Crist. Ça que la, las basas istoricas per una narracion mitologica fisabla son plan trebolas e son totjorn en debat.
 
En quin cas que siá, çò verai es qu’a aquela epòca, las fèstas consagradas al dieu Lupèrc plasián fòrça als romans. Cada an, los ciutadans pus illustres elegissián los lupèrcs (Sodales Luperci), çò es de prèires amics del lop, dels quals s’exigissiá sens excepcion que lor comportament revertèsse lo pus possible lo d’un lop uman. Per aquela rason, totes devián acreditar l’experiéncia, dins lor adolescéncia e al començament de lor vida adulta,  d’èsser capables de subreviure dins lo bòsc en caçant.
 
Cada 15 de febrièr, los lupèrcs s’amassavan dins aquela balma sagrada e, a l’ombra del figuièr qu’aviá aculhit los bessons Romul e Rèm, començava la fèsta amb una ceremònia qu’inclusiá lo sacrifici d’una cabra. Lo prèire, amb lo cotèl encara tot plen de sang, tacava lo cap dels lupèrcs e puèi ne netejava lo sang amb una tufa de lana banhada de lach de cabra. Après lo ritual, los lupèrcs esclatavan del rire e, tre aquel instant, començavan nuds una procession en portant solament dins lors mans de lanças fachas amb la pèl de l’animal sacrificat e qu’emplegavan per flagelar las mans e l’esquina de totas las femnas rescontradas sul camin qu’avián decidit de participar a aquel ritual de feconditat e purificacion de Februatio (festenal roman de la purificacion), que puèi donariá son nom al dieu Februus que personifiquèt lo mes de febrièr e la purificacion.
 
Segon Tacit, lo cortègi sortissiá de la balma devèrs lo Forum Boari fins a l’Ara Maxima, lo luòc pus ancian de culte d’Ercules a Roma. Passavan après per l’autar del dieu Consus, protector de las cerealas e dels silos sosterranhs, representat per una grana de blat e, fin finala pel santuari dels lars o de deïtats romanas abans de tornar al ponch de partença.
 
Pendent lo percors, lo public encoratjava los lupèrcs e eles començavan de cridar, e cantavan de cants e de danças de mai en mai obscèns. E mai se dins l’an 392 après lo Crist, l’emperaire Teodòsi declarèt illegal lo paganisme, calguèt esperar l’an 494, en plen ponch culminant del cristianisme, per qu’aquela celebracion pagana foguèsse condemnada pel papa Gelasi I. Ça que la, lo papa, conscient de la granda importància qu’aviá pels romans la fèsta de la purificacion, ensagèt de la cristianizar. Per aquela rason, la remplacèt per la fèsta de la Purificacion crestiana que se desplaçariá pus tard al 2 de febrièr, en conservant la tradicion de realizar una procession ont desfilavan los fidèls crestians, amb de ciris e de tesas alucadas, en meteis temps que la Purificacion de la Vèrge, coneguda coma fèsta de las Candelas o de la Verge Candelièra que foguèt objècte d’una granda devocion durant l’Edat Mejana.
 
Es possible que tot aquò arribèsse per asard o, pel contrari, foguèsse una estrategia premeditada per eclipsar las fèstas paganas. En quin cas que siá, entre çò divin e çò sinistre, a mièg camin se tròba totjorn l’òme. Amb sas ombras e sas luses, a travèrs dels tempses, engatjat dins una recèrca constanta de sas originas, que seguís en tot reproduire sas paurs e sos desirs amb de rituals qu’invòcan sos eròis e dieus per obténer lor proteccion. Pasmens, dins caduna de lors evocacions, a lor costat, tanben la natura es estada presenta.
 
Saique aquela union constanta de la natura amb lo divin a travèrs dels tempses dins totas las civilizacions, e aquel tanben besonh de purificacion per nos renovelar, son pas, en realitat, que lo cordon ombilical que nos jonh a nòstra maire natura. Tot aquò per nos remembrar que ne fasèm totjorn partida.
 
 
 
 
Griselda Lozano
 
 
Aqueste article es adaptat del sit del roman Òc, que fa difusion d’Occitània e de l’occitan pel public ispanofòn.
 


abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article