Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Torneg de las Sièis Nacions de 2017: tresena jornada

L’ensag de Liam Williams per Galas e los dos de Seymour e Visser per Escòcia son d’antologia e de mostrar dins las escòlas de rugbi
L’ensag de Liam Williams per Galas e los dos de Seymour e Visser per Escòcia son d’antologia e de mostrar dins las escòlas de rugbi | rbs6nations.com

Jornalet publicarà cada dimars, fins al 21 de març, la cronica de Gèli Grande qu’auretz pogut escotar cada diluns sus Ràdio Lenga d’Òc.


Dissabte 25 de febrièr a Murray Field, en Escòcia, sens lo seu menaire Chris Laidlaw jogava contra Galas. Un constat se repetís agradivament: aquestas doas esquipas fan de jòc coma l’aimam amb de passas e d’ensages o d’ocasions d’ensages en tot respectar los fondamentals del rugbi de quinze, ne vegèrem de cada costat …
 
Per tal de gratar la palma dins los regropaments, dempuèi totjorn, escoceses e galeses an coma un cèrt saber-far. Totun ongan dempuèi la debuta del torneg los escoceses an progressat. Aquel nhac renovelat per gratar la palma lor i permet de compensar una mendra eficacitat de lor mesclanha que foguèt pas jamai lor punt fòrt.  
 
L’ensag de Liam Williams per Galas e los dos de Seymour e Visser per Escòcia son d’antologia e de mostrar dins las escòlas de rugbi. Los tres son la fruta del trabalh escur dels grataires de fons. Sens oblidar los passapunts que concretizan tanben la dominacion momentanèa d’una esquipa o d’una autra. 
 
La marca finala en favor dels escoceses es benlèu un pauc generosa. Se los galeses dominèron la primièra mitat, semblèron escantits per l’ardor dels locals al tornar dels vestiaris… davant lo nòstre fenestron nos sèm congostats.
 
Totjorn aqueste dissabte 25 de febrièr a Dublin, los irlandeses recebián los òmes del Gui Novès, los famoses occitans de França. Tant a l’ostal coma endacòm mai, los irlandeses son pas coneguts per far de polit jòc. Cal gasanhar d’un biais o d’un autre e res de mai s’aquò es possible.
 
Aprèp los rescontres possius contra Anglatèrra e mai Escòcia, la premsa regionala occitana del dissabte  titolava “Los Blaus van saber çò que valon”. E ben sabèm.              
 
Vertat es que del costat blau la mesclanha e la defensa tenguèron. Mas faguèron encara tròp de fautas e quand o calguèt lo passapunts irlandés Johnny Sexton enquilhèt entre las pagèlas. Coma en 2016 los òmes del Novès contunhan de bretonejar lor rugbi. Per esperar gasanhar cal venir ocupar durablament los 22 mètres de l’adversari e passar mai sovent la linha blanca del paradís.
 
Una tradicion s’es establida d’enregistrar los adversaris a la television per analisar lor biais de jogar. Al cap del visionatge dels Blaus dins aqueste torneg, los irlandeses comprenguèron que riscavan pas grand causa e se permetèron a la tota fin de la primièra mitat de temptar pas las penalitats, quand vegèron que passarián pas amb las borricas de davant, tornèron a çò que sabon far.
 
Aprèp las doas desfachas d’Itàlia contra Galas, puèi Irlanda, lo rescontre Anglatèrra – Itàlia del dimenge 26 de febrièr semblava s’anonciar coma lo mai desequilibrat de la jornada e del torneg. La metèo rugbistica prevesiá un delavaci de punts pels angleses.
 
E ben non, lo rugbi de XV es pas una sciéncia exacta e los italians que tot lo monde imaginavan promeses a un masèl tornèron quilhar lo cap. E o faguèron d’un biais plan original e plasent.
 
Un pichon explic es necessari: quand i a un placatge, los companhs del placat venon al seu entorn per aparar la palma. Generalament en fàcia son tres o quatre que se botan en defensa per ensajar de gratar la meteissa palma. Aquò s’apèla un ruck.
 
Se los autres jogaires de l’esquipa que defend van al delà dels pès del darrièr d’entre eles dins lo ruck son considerats coma fòra jòc. Los italians innovèron en tot refusar los rucks çò qu’anullava lo fach d’èsser fòra jòc e permetiá als italians de se passejar liurament entre los jogaires angleses estabosits. Los italians apliquèron la règla simpla que vòl que çò qu’es pas interdit es permés e aguèron rason.
 
Aquesta tactica destimborlèt los angleses tot lo temps de la primièra mitat. A la pausa trobèron la parada e la segonda mitat lor foguèt mai aisida amb per gasardon lo bònus per sièis ensages.
 
La reaccion digna dels italians mòstra que contràriament a cèrtas lengas de pelha an lor plaça, tota lor plaça dins lo Torneg.
 
 
 
 
Gèli Grande
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article