CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 19 d'agost

Actualitats

Diluns, 19 de junh de 2017, 03h00 Politica

Tres deputats nacionalistas còrses a l’Assemblada francesa

Macron obten una victòria ampla e lo sistèma de partits francés patís una revirada


Comentaris 15 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Los nacionalistas còrses an averat al segond torn de l’eleccion legislativa francesa una victòria istorica. Pel primièr còp, l’Assemblada francesa tendrà tres deputats corsistas: Michel Castellani, Jean Félix Acquaviva e Paul-André Colombani, çò rapòrta U Ribombu. Per ansin, tres de las quatre circonscripcions legislativas de Corsega son entre las mans de la coalicion autonomista e independentista. La quatrena, la primièra de Corsega del Sud,  l'a ganhada lo candidat dels Republicans, Jean-Jacques Ferrara. Cal soslinhar que l'illa mandarà pas cap de deputat macronista a París, contràriament al movement observat dins l'estat francés.
 
D'efièch, La Republica En Marcha (LREM), lo partit del president francés Emmanuel Macron, e sos aliats centristas del MODÈM, lo partit del bearnés occitanofòn François Bayrou, an ganhat per majoritat absoluda l’eleccion legislativa a la fin d’una jornada electorala marcada per l’abstencion pus nauta de l’istòria: lo 56% dels electors son pas anats votar.
 
Macron obten amb mai de 300 deputats una victòria ampla e lo sistèma de partits francés subís una revirada. Pasmens, la drecha dels Republicans (LR), lo Partit Socialista (PS) e l’esquèrra de la França Insomesa (FI) auràn cadun un grop parlamentari. Lo Front Nacional, qu’auriá 8 deputats en luòc dels 15 necessaris, obtendriá pas de grop parlamentari, mas Marine Le Pen e son companh Louis Aliot son elegits deputats pel primièr còp, coma la femna del cònsol de Besièrs, Emmanuelle Ménard. Lo cap de la França Insomesa, Jean-Luc Mélenchon, es venceire a Marselha, mentre que lo primièr secretari del PS, Jean-Christophe Cambadélis, a anonciat sa demission.
 
 
L’occitan i serà de la boca de Joan de Lassala
 
Tanben a obtengut lo sèti de deputat lo centrista bearnés, Joan de Lassala, que parla la lenga nòstra. De soslinhar qu’el es lo sol que mandèt sa responsa en occitan al questionari #2017oc.
 
 


 
 

abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

26 de junh 10.39h

Caratsus! Això fa pudor de llibertat, si la cosa segueix així, els Corsos, se'n van, si no es que ja ho han fet ja!
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de junh 01.36h

#13 'Francilhòt' es un mot istoric ja emplegat sota l'Ancian Regim.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de junh 02.59h

#12 Quina es l'origina del mòt "francilhòt" : es istòrica o es un neològisma, fargat recentament?

Botifler a una origina istòrica : los botiflers èran los borgèses catalans que durant la guerra de Succession foguèron partisans de Felip de Borbon (dinastia francesa defensora del centralisme castelhan ) contra l'archiduc Carles d'Austria que aviá jurat de defensar, los "furs" dels países catalans: Principat de Catalonha, Reialme de Valéncia e ses Illes.

L'escais ven del fait qu... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

20 de junh 10.42h

#9 Lo mot catalan 'botifler' a un quasi-equivalent en occitan: es 'francilhòt'.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 de junh 22.08h

Urrà !,
Urrà !
Urrà !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 de junh 22.05h

#6 Completament d'acòrdi. N'ai agut rescontrat de parisencs, de vrais : èron de monde qualitós, generós ! E de franchimands mai, de bien melhora mentalitat qu'aqueles cevenòus replegats qu'ai tant costejat e que costege encara...
De que sariá vengut lo país, una part de son patrimòni, de sa vida culturala e artisanala sens aqueles novèls venguts, digatz ? Quant n'ai agut rescontrat de retirats, de parelhs de nòvis (estrangièrs) que çai veniáun plantar cavilha emb de l'enveja de p... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 de junh 19.52h

#8 Mercés per aver fargat aquel mòt. Se pòt dire tanben "nomenklatura"( notables centralisadors, medias, eca....) mas i a pas dins aquel darrièr mòt tots los que, a lor nivèl, quitament modeste, son los vectors del mesprètz envers los occitans, catalans, corses.... e los que los catalans sonan los "botiflers" notables del luòc que colaboran ambe la dominacion culturala e economica del centre sus ço que los parisencs sonan "La Province" o "Las "Régions".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 de junh 17.16h

#6 Ai fargat aquel mot de parisencalha (que vèsi amb plaser repres d'aqui d'ailà dins Jornalet) per parlar de l'aparèlh estatal parisenc, de sa cort, de sos mediàs e de sa cultura ipercentralistas.
Pas pus que la critica de la coca-cola cultura de l'egemonia americana seria un racism anti-american, lo mot parisencalha es pas un racism contra los ciutadans parisencs, mas contra un sistèma.
Idem quand usi de l'expression "republica francimanda de Paris" que plan ditz çò que vòl dire ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 de junh 16.23h

#6 En mai sabèm plan que los "parisencs" son d'ancians còrses, occitans, berrichon, bretons, picards... Mas es pas la questions.
#2 Per respondre a l'interrogacion de Lachaud, la diferéncia entre lo nombre de vòtes e lo nombre de siètis es tot simplament ligat al mòde d'escrutin (a pas gaire de relacions amb los medias). Un partit podriá aver pas que 200 000 electors e mai de 10 deputats; per aquò basta d'aver un "ancoratge local" fòrt, es a dire una concentracion de partesans dins qua... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 de junh 15.27h

#5 E en mai d'aquò, Domenge, quantes "Occitans" coneissèm, tu tant coma ieu, que se cautan cap e tot de la lor cultura istorica ? Quals son los mai occitans dels dos, aqueles "Parisencs" occitanistas o los "occitanas" francistas monoculturals ? Coma o diriá l'Autre, "Se sap un arbre a sas fruitas"…


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

Un vertadièr forum social occitan

Dempuèi que Patric Roux quitèt la direccion de l’Estivada de Rodés, lo festenal de las culturas occitanas a cessat d’èsser lo ponch de rescontre nacional de l’occitanitat. ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 27 13
  • sol Aush 26 13
  • sol Bordèu 26 12
  • sol Briançon 23 7
  • sol Caors 25 11
  • sol Carcassona 24 13
  • sol Clarmont-Ferrand 22 9
  • sol Confolent 22 12
  • sol Gap 28 13
  • sol La Canau 26 12
  • sol La Gàrdia 29 17
  • nuvols_parcials La Torre de Pèlitz 25 16
  • sol Limòtges 22 12
  • nuvols_parcials Lo Borg Sant Dalmatz 28 16
  • sol Lo Puèi de Velai 21 9
  • sol Marselha 31 16
  • sol Montpelhièr 29 18
  • nuvols Naut Aran 22 11
  • sol Niça 19 9
  • sol Nimes 30 17
  • nuvols Pau 24 13
  • sol Peireguers 23 12
  • sol Rodés 25 11
  • sol Tolon 30 18
  • sol Tolosa 27 13
  • sol Valença 22 11

giny

giny

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • Arribada de la prima en Naut Rasés. © Terric Lausa

    Arribada de la prima en Naut Rasés

  • Líusola (Comtat de Niça). © Laurenç Revèst

    Líusola (Comtat de Niça)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Iñaki Delaurens

    Val d'Aran

  • Canton de jongla

    Pantais (Poèmas de Lisa Gròs sus pinturas de Christine Nicolas)

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • © Miquèu Barís

    Los calandrons d'Auloron qu'an visitat Baiona

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • © Catarin Seguran

    Las ribas del riu Tiniá d'estiu

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Laurenç Revèst

    Dau castèu de Grimaud

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Participaràs a la Dintrada a Narbona lo 16 de setembre que ven?


14%



4%



8%



49%



26%




Vots 74 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)