Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LemosinMarchaPaís de la Sostrana

La Sostrana: las protèstas dels salariats GM&S arriban al desespèr maximal

Las negociacions amb una cellula de crisi del govèrn francés van pas plan, e los salariats an mes lo fuòc dins l’usina per far pression

| GM&S
Las protèstas dels salariats GM&S arriban al desespèr maximal. Los caumaires ensajan dempuèi sèt meses de salvar aquela usina de pèças per automobilas situada a la Sostrana (Marcha). Ièr comencèron a Bercy, près de París, las negociacions amb una cellula de crisi mesa en plaça pel govèrn francés, mas los primièrs retorns son pas estats bons. Per aquela rason, los salariats aluquèron de fuòcs dins los cobèrts e contunhan d’ocupar los locals. “En seguida a las negociacions catastroficas amb la cellula de crisi mesa en plaça pel govèrn, los salariats an decidit d’auçar lo ton e metre lo fuòc dins l’usina”, çò disiá un comunicat mandat per la CGT del sit marchés.
 
Sembla que dins las negociacions aurián retocat l’ensems de las proposicions dels representants dels salariats del temps que l’eventual repreneire de l’usina a pas fach cap d’ofèrta ferma.
 
Davant lo redreiçament judiciari que provocarà lo barrament del sit, los salariats aucèron fòrça lo ton lo mes passat. Installèron de bombonas de gas en menaçant de las far sautar e comencèron de destruir pauc a pauc los espleches del sit per far pression.
 
La revendicacion principala dels salariats es que los principals clients de GM&S (lo grop PSA e Renault) e lo govèrn francés s’engatgen a barrar pas l’usina.
 
Lo jornal La Montagne a fach un dorsièr fòrça complet sus aquel afar.
 
   


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mala Tèsta
1.

Los unes, emplegaires passats o futurs, vòlon un desengatjament de l'estat per daissar anar liurament lo mercat espleitador de la misèria materiala umana. Los autres, de sensibilitat comunista, vòlon un engatjament fòrt de l'estat, empachant lo barrament de l'entrepresa.

Ni una ni l'autra solucions non valon pas res. L'estat non es pas mai lo nòstre amic que los espleitaires de misèria umana. Los trabalhaires de las entrepresas coma aquesta se devon federar per obrar a çò necessari (e pas mai), per fin de respondre als besonhs objectius de cadun (e pas mai), sense cap mai salaris, sense cap mai moneda, son que subre la ciutadanetat e lo dreit inalienable de totes a dispausar de çò necessari, dins un esquèma d'entrajuda solidària global.

E se los banquièrs ploran fòrça, après l'abandon de la moneda, se poiràn anar far consolar a la fabrega de mocadors, sense moneda, per i préner çò necessari, e res mai.

Aquò non es pas utopista : a perfaitament foncionat, a Barcelona (per exemple), entre 1936 e 1939, abans l'arribada dels carris d'assalhs e de l'avionalha ultradreitistas, e abans l'arribada de tota l'artifalha militària estaliniana, quora lo dreit prevaliá encara subre la fòrça, abans la casuda de la civilizacion dins la salvatjariá militarista, aicí de mai en mai ultraliberala après 1973 e, endacòm mai de mai, en mai estaliniana fins a cabussar tot d'una de l'autra costat, al pus fons.

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article