CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Opinion

Otària

L’otària es un tipe de mamifèr marin que compren diferentas espècias. La trobam pas dins las mars d’Euròpa a l’estat natural. Es un animal exotic. Donc, per parlar de l’otària, es normal que las lengas europèas utilizen de mots de formacion relativament tardiva.
 
Los diccionaris occitans donan pas encara de forma establa.
 
Dins las lengas romanicas coneissèm un tipe comun que sa forma occitana normala seriá otària, nom femenin. En francés dison otarie, en catalan otària, en italian otạria... En espanhòl i a una forma masculina: otario...
 
Es un cultisme, un mot de formacion sabenta. Las lengas romanicas l’an creat de manièra convencionala a partir del grèc classic ōtária = ὠτάρια “aurelhas pichonas, aurelhetas”, al singular ōtárion = ὠτάριον “aurelha pichona, aurelheta”, qu’es un diminutiu de oũs ~ ōtós = οὖς ~ ὠτός “aurelha”. A partir del grèc, trobam una forma adaptada en latin scientific: otạria. Aquel tipe es un neologisme qu’apareguèt tanben en 1810 en francés, dins lo registre scientific (otarie), abans de s’espandir a d’autras lengas romanicas.
 
Sus l’accentuacion de la forma occitana, per saber se cal dire otària amb l’accent tonic sus -tà-, o otaria* amb l’accent tonic sus -ri-, es preferible de gardar la primièra forma, otària, per fin que restem pròches del grèc, del latin scientific, del catalan e de l’italian. L’accentuacion de tipe francés, dins otarie, amb l’accent tonic sus -ri-, s’explica simplament per l’impossibilitat del francés de metre un accent tonic sus -ta-. Coma l’occitan a un accent tonic mobil, i a pas de rason que seguisca l’accentuacion limitada del francés.



Apondon (06.07.2019)
 
Qualques legeires an afirmat, dins los comentaris, que i auriá una forma “otaria” en grèc modèrne e qu’aquò justificariá en occitan la forma otaria amb accent tonic sus ‑ri‑ puslèu que la forma otària amb accent tonic sus ‑tà‑. Aquel argument convenç pas gaire. Ça que la disi mos grandmercés als legeires de l’aver evocat perque dona l’ocasion de reveire qualques aspèctes apassionants de la vida dels neologismes.
 
En grèc modèrne, totes los diccionaris de referéncia e totes los locutors primaris qu’ai consultats (ne coneissi fòrça) desconeisson completament una forma ipotetica que seriá ōtaría = ωταρία. Per designar l’“otària”, tant l’usatge normatiu coma l’usatge corrent del grèc modèrne reconeisson sustot thalássios léontas = θαλάσσιος λέοντας, çò es, literalament, “leon marin”. Es pas estonant: un fum de lengas coneisson d’imatges equivalent a “leon marin” per designar l’“otària”. Lo tipe lexical otària es sustot tipic de las lengas romanicas e es rar dins las autras familhas de lengas. Donc es normal que siá desconegut en grèc modèrne.
 
Ara, trobam efectivament en grèc modèrne, en insistissent e en furnant dins Google, l’atestacion esporadica d’una forma ōtaría = ωταρία que rèsta rara, desconeguda dels locutors, non normativa e non admesa dins los diccionaris. Se pòt explicar facilament aquela forma per una adaptacion del latin scientific otạria cap al grèc modèrne ōtaría = ωταρία. L’accent tonic del latin se plaça abitualament abans lo sufixe ‑ia mentre que l’accent tonic del grèc modèrne se plaça pus sovent sus la í del sufixe ‑ía = ‑ία.
 
Lo tipe otària es donc una creacion sabenta e artificiala apareguda en latin scientific puèi dins las lengas romanicas. S’es construch modèrnament a partir del material del grèc ancian, segur, mas sens la participacion dels grècs. La basa es lo grèc ancian tá ōtária = τά τάρια “las aurelhetas” (nom nèutre plural), pres coma atribut caracteristic de las otàrias, e s’es adaptat en latin scientific modèrne jos la forma otạria (nom femenin singular). Es d’aquela forma latina que derivan puèi lo catalan otària, l’italian otạria, l’occitan otària, lo francés otarie. Sabèm que lo francés pòt pas accentuar autrament que sus ‑rie, mas aquò es un problèma fonetic francés, pas occitan. E segondàriament, a partir de l’usatge latin modèrne (o eventualament a partir de l’usatge romanic) lo grèc modèrne n’a pogut extraire la forma marginala ōtaría = ωταρία.
 
Rèsta plan natural que l’accentuacion del tipe otària, en catalan, en italian o en occitan, seguisca l’accentuacion de las formas etimologicas anterioras que son otạria en latin scientific e tá ōtária = τά τάρια “las aurelhetas” en grèc ancian.



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

MC Marselha
19.

#16 "una fòca" en provençau, tot simple.

  • 4
  • 0
Miquel Adrover Campos (Mallorca)
18.

Permeteu-me aquest afegitó:

Si el vell marí fou perseguit quasi fins a l'extinció, no va esser pas per aprofitar-ne la carn, ans perquè aquestes foques, cercant els peixos enredats dins les xarxes dels pescadors, hi feien uns forats qui les inutilitzaven.

L'any 1935, uns pescadors de la costa del Migjorn mallorquí varen agafar un vell marí i el mataren. Després el varen exhibir per la rodalia. El primer lloc va esser Campos, la meva vila. Davant el públic, i amb la sospita que aquella foca era femella i prenys, l'obriren una ganiveta. Dedins hi havia un fetus avançat amb un aspecte tan "humà", que alguns dels pescadors varen rompre en plors i es planyien que "Això no ho havíem d'haver fet mai".

A l'illa de Madeira hi ha el portitxol de Câmara de Lobos, topònim qui fa referència als "lobos marinhos", és a dir vells marins que hi habitaven.

  • 5
  • 0
Miquel Adrover Campos (Mallorca)
17.


Pel que fa a la foca, a Mallorca hi havia el "vellmarí" (vedell marí), el "monachus monacus), avui dia pràcticament extingit tot i que, adesiara, certs pescadors afirmen haver-ne afinat qualcun.

Era un animal enorme. Vejau què en diu el DCVB:

|| 7. Vell marí: foca, vedell marí (mall., men.). Axí com bugia o ors o vell marí, qui són pus semblants en figura a home que cavall ni sardina, Llull Cont. 171, 6. Una bossa de pell de vey marí, Ignor. 28.

Pel que fa a la foca dels zoològics o dels circs, en diem "foca", amb ò i femení.

La meva llengua conjugal ha estat el francès i em va costar força d'interioritzar que en francès "phoque" era masculí.

Hi ha plans, encara molt inconcrets, de reintroduir el vellmarí a les Balears a partir dels exemplars de la costa marroquina atlàntica.

  • 5
  • 0
Bernatmm Tarba
16.

#12 plan mercès monsur Peir, d'auer arrecopiat toteras informacions dera Wikipedia en Catalan entà d'assabentar eths lectors de Jornalet sus eths mantuns noms populars en Catalan deth animau nomat "foca" en Catalan. Que vos en poderiai dar dus o très mès...
Ça'm par qu'era question èra de saber com se ditz en Occitan, e milhor com se disià en Provençau quan eths pescaires s'en trobauien sus eras lècas enas calancas ( condicions bonas entà non caiger per fòrça, a cada còp sus ua copia deth Catalan "foca" o deth Francés "phoque" ).
E se tot jamés serià eth cas, de quin genre ? se eth Cat. ditz "una" e eth Fr. ditz "un". E era "o" ? "ò" ?...??

  • 4
  • 0
Josefet Dahan Pitarroi de Baisa
15.

#14 Lo fait que los Grècs accentuan otaria e non pas otària ven de la procedència francesa del mot, segon ieu. Son los Grècs qu'an emprontat lo mot au francés e non pas lo revèrs. I a pas cap de rason que los Occitans sian mai grècs que los Grècs, vertat? Que lo mot siá rare o pas en grèc a pas res a veire amb la problematica pausada. L'Acadèmia e lo Congrès son d'acòrdi per accentuar otaria atau, alavetz oblidatz otària..

  • 7
  • 7

Escriu un comentari sus aqueste article