CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Opinion

Escritura inclusiva occitana

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
Las lengas romanas vàrian segon dos genres, lo masculin e lo femenin, que conservèron del latin. Fins ara, la majoritat de las foncions èran masculina: lo ministre, lo president, lo curat, lo general, lo conjunt... Èra lo rebat del patriarcat que dominava las societats mediterranèas. Lo sexisme lingüistic non èra inerent a la lenga, mas proveniá dels usatges acceptats coma corrèctes fins ara per las comunitats umanas dins lors escambis. Mas los usatges càmbian e çò que los diccionaris consideravan coma un error se convertís en nòrma. Dins la societat occitana actuala que demanda l’egalitat entre los sèxes, cal que la lenga reproduga aquela egalitat.
 
Es una adaptacion necessària que l’escritura occitana evoluïsca per adoptar tanben l’escritura inclusiva. Coma lenga minorizada amb una nòrma lingüistica fraca, nos podèm servir de las propòstas dels nòstres amics catalans per melhorar lo nòstre biais d’escriure e parlar, sens esperar que França o fasca. Lo francés de França es una lenga romana conservatritz a causa del sistèma politic centralizat, amb una academia francesa arcaïca qu’impòsa un poder de regulacion subre los usatges lingüistics. Dins los autres estats, fòrça institucions localas o entrepresas recomandan l’utilisacion de l’escritura inclusiva dins lor comunicacion, sens esperar una decision estatala.
 
L’Universitat Autonoma de Barcelona redigiguèt un “Guia per a l’ús no sexista del llenguatge”. Me ne soi inspirat per prepausar qualques exemples d’escritura inclusiva en occitan.
 
L’utilizacion del mot «persona» permèt de contornar una foncion genrada:
 
InclusiuNon inclusiu
las personas beneficiàriaslos beneficiaris
la persona responsablalo responsable
las personas ancianaslos ancians
 
 
Per far referéncia una persona concrèta, se pòt d’utilizar de noms invariables dits epicèns:
InclusiuNon inclusiu
lo secretariatla secretària
la direccionlo director
la presidéncialo president
 
 
Per designar un grop de personas, l’usatge del masculin amb valor generica qu’èra mai abitual pòt èsser remplaçat per de mots collectius per inclure femnas e dròllas.
 
InclusiuNon inclusiu
Las autoritats municipalaslo cònsol e sos adjunts
la direccionlo director
la populacion francesalos francés
la classa politicalos politicians
 
 
Per contra, s’utiliza lo femenin per designar de trabalhs mens prestigios e lo masculin per designar de trabalhs amb prestigi.
InclusiuNon inclusiu
lo personal de netejadalas femnas de netejada
lo personal infirmièrlas infirmièras
l’equipa medicalalos metges
 
 
L’universitat de Barcelona recomanda de restrénher las formas abracadas als estampats e als formularis electronics. S’escriu entièra la forma masculina e, en seguida, separada per una barra inclinada, la terminason femenina.
 
Aital, la referéncia als dos sèxes se pòt far de doas manièras, amb las formas entièras o abracadas:
 
soscriptritz o soscriptor,             soscriptor o soscriptritz            soscriptor/a
 
Se volèm seguir lo catalan, per çò qu’es dels plurals, las formas abracadas s’escrivon amb la terminason del femenin plural a comptar de la vocala tonica.
 
secretari/ària    professors/oras            directoras/oras
 
Tanben, al singular coma al plural, per los masculins monosillabics quand l’estalvi d’espaci non es significatiu, la forma femenina pòt èsser reprodusida entièra.
 
rei/reina           gojats/gojatas               sòci/sòcia         actor/actriz
 
E i a plan mai de recomandacions.
 
Practicar l’escritura inclusiva es fòrça dificil per de personas adultas, lor cal un trabalh de reflexion per cambiar un biais millenar de s’exprimir. Serà mai facil pels mainats educats dirèctament dins una comunitat lingüistica inclusiva.
 
 
abonar los amics de Jornalet


Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Walter Clarmont-Ferrand
12.

L'initiative z-es bona, mas crèse que "la direccion" e "le director" quo-es pas la mèsma chausa.
Quo-es parèlh par "la classa politica" e "los politicians", dins le pormèir, parlem dau grop, e dins le segond, de las parsonas. Pense que le bon biais serai de botar un genre "neutra", mas pas coma en francés coma "iel" qu'es que la fusion de "il" e "elle", mas embei d'etimologiá.

  • 0
  • 0
Astrau Peiròla
11.

Fòrça bòna iniciativa ! Avèm d'astre nosautres de Provença, coma avèm ja mai de neutres que totplen de lengas romanas embé lei pluraus (Terminasons en -ei) ! Aquò's una iniciativa bòna !

  • 0
  • 0
ltrobat
10.

#8 D'accòrd. Mes ací que s'ageish d'un usatge non-genrat deu lengatge e non pas d'ua convencion grafica holastreta.

  • 0
  • 0
ltrobat
9.

#8 D'accòrd. Mes ací que s'ageish d'un usatge non-genrat deu lengatge e non pas d'ua convencion grafica holastreta.

  • 0
  • 0
LECLERCQ Joan-Marc
8.

#7 En hèit, d'un costat i a : "lo vielh, la vielha, los vielhs" e aquiu, suu lo darrèr mot sabèm pas se s'agís deus vielhs mascles o mascles e hèmias mesclats, e de l'aute costat : "lo vielh, la vielha, lo vielhumi" qu'es mèi clar. L'article "lo" es mascle, mes benlèu a una valor de neutre, coma "la mainadalha" es femenin mes a una valor neutra tanben.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article