Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Una cronica mai sus la Keutt d’usure o mentalitat de mercenaris e colons? (seguia en rapòrt d’opinions sus lo meme tèma)

Lo can el se crei al sieu, dins la proprietat dal vesin
Lo can el se crei al sieu, dins la proprietat dal vesin | seaq68-4191072
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

De gents s’installan sus de tèrras qu’i èra ren, que de camps avans. D’ont venon? Que cercan?

D’argent. E de solelh. E ren de mai?

Alora la cultura occitana, zòbi la mosca. Mesquin. Pensan coma o veson a la television e coma se pensa a París?

Tot lo monde arriba e se barricada o arriba dins de lotjaments que totun son ja enclauses.

Cada jorn de cans cagan davans lo portal dal vòstre, o sus lo camin dal vòstre o just davans maison.

Un can agressiu vos amenaça al vòstre. E passa regularament pissar.

Lo proprietari dal can, qu’avètz agut de mal de trobar e en esperant de non si far nhacar per lo dich can, viu dins un apartament al ras, lo laissa s’escapar dal sieu ortolet mal barrat, just en fàcia. Quora li parlatz, perqué el vos parla ren, fa semblant de non capir ni de saber que lo can avia escapat..., a mai ague rapelat lo sieu can en li dire de tornar!

Lo can el se crei al sieu, dins la proprietat dal vesin.

De vesins l’an filmat a se passear en la proprietat al ras.

E encara es lo proprietari dal terren (proprietari qu’avia acceptat de far bastir de vesins a mens de 4 mètres legals) que si fa bramar sus per los diches vesins mai, en l’acusant de laissar passar lo can, qu’es totun ren lo sieu. E li demandan de metre una barranha encara. El pecaire es ren enclaus mas lo vòlon forçar de l’èstre. An que de pagar per s’enclaure els. Coma un moviment que sètz pilhat dintre sensa o voler. Ren obliga lo monde a s’embarrar. Mas quora o fasètz ren, los autres qu’o fan totes, pilhan lo vòstre espaci coma un espaci dubèrt, e non privat.

Un autre còup un gus arriba, vièlh, amb de canas de camin, e demanda al proprietari ont es la sortia/ la continuitat per caminar? Sètz ben en plen dedins una proprietat privaia que li es respondut. Cresio qu’èra de L’EDF l’endrech. Perqué non!? Perqué la maison sembla vièlha o d’estil transformator?

EDF/Enedis o autre, se deu ren entrar n’impòrta coma. Meme se de companhias son publicas, o quasi d’estat, e qu’an una installacion, vau ren considerar que pòo i anar coma vòlo a la basta que sigue. Es ren perqué pago Enedis qu’ai drech d’anar dins una centrala. Sembla de mal acapir.

Mas a veire la sieu reaccion, sensa s’excusar, s’anatz far parier en miralh, dins lo sieu òrt, penso que vos insultarà e sonarà la polícia quant e quand, el. Se es ren vos mandar las sieus canas al morre.

L’enfant d’un autre vesin es ren content de veire que plantatz d’auliviers, entra al vòstre e tira de plants. Es un vesin que l’a pilhat en fòto... Facil d’entrar al vòstre, an dubèrt un tròç de grasilhatge de lor barraüra per anar al vòstre. Sèm ren responsables d’aver un terren de familha grand, dal temps que d’autres an vendut per far de lotiments amb de terrens que fan 5 mètres entorn de cada maison. E copiat pegat per los autres. Amb mai o mens de gust per la bastison de las divèrsas villas.

La fenèstra d’una granja qu’es vandalizaia d’aicí. De material raubat d’ailí.

Un autre gus amb un can d’ataca categoria un, sensa morralh, es en plen mitan de l’òrt e fa coma se fossa al sieu, coma lo sieu mèstre. Estonat de veire lo proprietari dal terren. E pilha lo sieu temps per partir. E lo proprietari esperant que lo can sigue ben obeïssent. E de non se far nhacar.

Un autre vesin que ven de far bastir una maison e vòl ren vos dire bònjorn mas el vos demanda e si planhe mai tardi que los arbres - qu’an 50 ans- li “levèsson” la vista de mar. Lo gus a vendut la sieu villa al doble e se’n es anat pi. Mas lo primier jorn que s’es installat aicí, vos sètz anats presentar amicalament e vos a mandat cagar a la vinha.

O alora, un autre per ligar conoissença: sio ren lo proprietari. E se’n anar ansin.

Dins d’autras regions occitanas, o non occitanas, i son ben de problèmas de vesinatge. Mas lo problèma es qu’en cò nòstre tot es ipèr accentuat. Tròup de gents concentrats. Tròup de pression.

Imaginatz ce qu’es una familha occitana al mitan, coma encerclaia. L’origina de las gents impòrta gaire: França tota, Euròpa, e mai Estat Units d’America... Qué dire, qué far per evitar d’èstre usat e non se sentir coma una indian atacat de totas parts? Èstre dubèrt es èstre envasit. Èstre esquichat. Èstre enmerdat al sens pròpri dal tèrme. Coma respirar e èstre en patz? Quitar en vendre e comprar autra part? Demorar e resistir cada jorn e coma non si manjar lo fetge?

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article