Possiblament era guida toristica dera Val d’Aran, elaborada per  Torisme Val d’Aran (Conselh Generau d’Aran), jos era mèrca generica de “Val d’Aran La esencia de los Pirineos” sigue era mès consultada deth país. Ei tecnicament ben hèta. Però mos a preocupat: tant era web de “Esencia de los Pirineos” coma “Guidaran”, era part mès modèrna e consultada dera pagina, prescindissen der aranés; non apareish per enlòc. I a accessi en francés, en anglés, en castelhan e en catalan damb ua clara preeminéncia, molt clara, peth castelhan e s’ignòre e non se divulgue era existéncia der occitan en Aran. S’amague! Sonque ua petita entrada sus era existéncia dera literatura aranesa. S’a comunicat era mancança, però se seguís amagant. Ei volguda.

I an institucions privades, comèrci importants e mens importants, supermercats, empreses potentes e mens potentes… ena Val d’Aran qu’an optat per hèr publica era lengua deth país, que la visibilizen, la meten enes sues publicitats, enes indicatius interiors deth magazin… Vòlen qu’era lengua s’i veigue.

Aguesta decidida accion, pera lengua, d’empreses privades chòque terriblament quan enes espacis publics es institucions hèn ua ignorància dera nòsta valor culturau mès identificativa. Er emplec dera lengua naturau d’Aran enes campanhes, enes emplaçaments e enes messatges toristics ei ua valor, e l’auem de hèr publica en terren de major produccion economica deth país. La cau enténer coma ua valor toristica.

En Bretanha es supermercats Leclerc an proposat qu’es sòns trabalhadors seguisquen corsi d’aprenentage deth breton e toti es indicatius interiors des sòns productes son en breton. Ena Val d’Aran tanben n’i a de supermercats damb ua preséncia significativa der aranés. Leclerc hè açò per ua qüestion de rentabilitat economica, basicament. En preguntar ath responsable de Leclerc sus aguesta decision a contestat que “...perque agrade as bretons però tanben interèsse ara empresa. Es clients, es toristes, que non parlen era lengua, però estimen Bretanha, aprecien que se tròben en un supermercat especiau”. Era Val d’Aran ei especiau e ei rentable d’ensenhar es sues especificitats. Perqué les amaguen?

Carmen Alen Garabato e Henri Boyer, investigadors, presentèren en 2020 un estudi sus era lengua e eth mercat; expliquen, dempús dera comparacion de dues observacions hètes damb 30 ans de separacion, qu’existissen cambis ena percepcion der occitan e en sòn emplec en mercat e que non se tracte de hèts anecdotics, se non d’aspèctes argumentaus que hèn a pensar en un reviscolamnent dera lengua enes usi publics gestionats per empreses privades.

Però aguestes mancances, damb era lengua pròpia, tanben passen enlà dera Val d’Aran. En 2008 ua denominada “Mesa del Turismo” qu’amassaue bères empreses toristiques (Non ei clar…!) denoncièc er emplec des lengües pròpies en tot explicar que perjudicauen ath torisme. Siguec contundentament contestada pes govèrns de Catalonha, Euskadi, Galícia e Baleares e se les expliquèc que ben ath contrari, es lengües pròpies apòrten identitat, diferéncia, exotisme… e qu’açò ei ben valorat per un important sector toristic. En 2021 era Deputacion de Pontevedra, considerèc “innecessari e dolent” er emplec deth galhèc ena publicitat toristica de Rias Baixas. Siguec contestada per diuèrses organizacions sociaus e se reconduïc era situacion.

E... tanben i an es exemples positius: en 2018 es Baleares ensenhauen era lengua catalana as toristes, enes hotèls, coma un reclam mès. Era experiéncia siguec exitosa. Plataforma per la Llengua en 2016 metec en marcha era campanha “Welcome to Catalonia”; basicament ère un triptic, entà informar as visitants dera existéncia e era importància deth catalan. Ena Val d’Aran hè quauqui ans, ath torn de 30, qu’aguesta experiéncia ja se hec, damb un bon exit. Era forma ère anar pes hotèls, promoigut des deth Conselh Generau d’Aran d’aquera epòca, e explicar as toristes interessats qu’era Val d’Aran a ua lengua e cultura diferenta. Se les hège ua introduccion e era gent, es toristes, agraïen er esfòrç.

Es estudis diden qu’ath torn deth 70 % des visitants se mòstren indiferents deuant dera preséncia, enes panèus, dera lengua pròpia, coma lengua prumèra, o deuant de qu’era prumèra comunicación se les adrece ena lengua deth país. Indiferents, non pas contraris… E au mens atau son sabedors dera existéncia d’aguesta lengua e en son transmissors. Entre es toristes espanhòls ath torn deth 30 % agraïrien qu’er occitan siguesse present enes indicatius e qu’en prumèra instància en siguessen atesi (dempús se pòt passar ara lengua der interlocutor, se cau).

S’eth govèrn pense qu’era sua personalitat ei ua valor que cau protegir l’a de mostrar enes encastres de major difusion e l’a de vincular ara sua economia. Era identitat cau hèr-la presenta en toti es aspèctes dera vida, se non non ei identitat, ei un folclorisme passatgèr.