Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Sondatge

Creses que la lenga e la cultura occitanas son en perilh de desaparicion?

171 vòtes

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Joan-marc12
2.

Mas ont son passats los parlaires ? A l'ostal o al cementèri...
Me sembla que la vièlha vergonha siá tornada...Ausissèm gaire la lenga per las carrièras o suls mercats ! E dins los talhièrs de lenga se fa d'occitan coma de latin e lo mond parlon mai que mai en francés ! Tristesa...I a de trabalh ! Coratge !

  • 1
  • 0
Lo raiòu Cevenas
1.

Pense ben qu'es en perilh de desparicion la lenga ! Amai l'accent occitan dinc totas sas variantas : sol testimòni de la musicalitat romanica au miègjorn de Léger. Vesètz ben coma viran las causas despuèi de decenias. Finalament, lo francés parlat ponchut es un abitus linguistic qu'aurà capitat de s'espandir enjusca la Mar Mediterranèia !
Aquò's pas solament question de badatge dau modèle dominant coma s'es agut dich aicí mai d'una fes. Encara mens per encausa dals novèls venguts (istoricament, es provat). Aquò's tanben question de desparicion despuèi 50 ans de las darrièiras massas popularas qu'èron encara portairas de lenga, de musicalitat e de cultura autoctònas dinc la vida privada e publica, dinc lo quotidian professionau coma extraprofessionau. Tot aquò fasiá un ambient linguistic e tintaurèl que seguèt bandit per la partença dals enfants dau "País" per anar quèrre d'òbra a la grand vila ; adonc pèrda dau liam sociau comunautari e dau liam familhau. Mès mai que mai per l'arrivada de la television, pus tard d'Enternete e de l'identitat-musicalitat mediatica e mediatizada que banha nòstre quotidan. Tot aquò despareissegut socialament aguèsse demorat en mai de la trasmission linguistica, parlariam pas a l'ora d'ara de desparicion de la lenga e de la cultura d'Òc, ni per la venguda de populacions franchimandas, africanas o autras (l'epòca endustriala o demostrèt). Ara, fau fisança au desrevelh dals pòples mai a l'enveja-besonh de "quicòm mai" que buta dinc la societat.
Pasmens, se quauqu'us sap, en mai de trasmetre la lenga e la cultura d'Òc a un enfant, un mejan de li entreténer la musicalitat autoctòna de la paraula au mitan dau globish anglofranchimand enternautic que senhoreja defòra, per carrièiras, botigas e a l'escòla, e lo mena per fòrça a retipar son environatge, li ofrirai ma reconeissença !

  • 3
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article