Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Sondatge

Cal parlar occitan per èsser considerat coma occitan?

184 vòtes

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Matias Vilamanda
13.

Vese amb consternacion que l'occitanisme a regressat desempuòi las annadas 70. Per ieu lo sol mòt d'òrdre valable es aiceste:
***dins las regions occitanas totes sèm occitans, levat los qu'o vòlon pas ***

- a aqueles de se justificar e de causir çò que vòlon èstre o èstre pas.

  • 4
  • 1
Vincent
12.

Les commentaires qui refusent le droit de se dire occitans au nons occitanophones, quel que soit leur ressenti ou leur attachement à la culture, sont typiquement français.
Bretons, alsaciens, écossais ou irlandais (etc), ne jugent ou ne rejettent pas ceux qui ne pratiquent que la langue dominante de leur pays.

Une culture, ça ne s'apprend pas, par contre apprendre la langue c'est autre chose, il faut trouver des interlocuteurs (quand tes grands refusent de te parler "patois" ça limite), et si ils te reprennent à la moindre erreur ça ne fait pas envie non plus.

Plutôt que de reprocher aux autres la conséquence de choix qu'ils n'ont pas fait, promouvoir l'usage social de la langue et lutter contre la vergonha serait plus constructif.

Maintenant places aux commentaires qui vont me dire que de toutes façons je ne suis pas occitan.

  • 4
  • 2
"Tàrrega" igualada (PP.CC.)
11.

Si, però m'entres no el sàpigues col·labora tant com puguis, i fes el que estigui a la teva ma pel País o en el meu cas Països.
Visca la Terra...lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
clavel
10.

Que soi plan d'acòrdi sus çò que disètz de França, de son istòria e de son acadèmia.
Es per aquò que me pensi que per far evoluir lo biais de veire dels franceses qu'an plan assimilat lo roman nacional, cal s'apiejar sul multilinguisme e la dubertura culturala.
La baradura lenguistica, rejetar l'autre qu'es de lenga diferenta, sabèm ben tròp qual n'es lo resultat. Ò disètz plan quand parlatz dels nòstres aujòls mòrts en 14-18, o dins totas las guerras del passat...
Ai causit de defendra ma lenga d'aquel biais, en ne fasent veire la riquessa, la dubertura, lo biais de pensar e representar lo monde diferentament.
Lo francès es coma es, amb son istòria. Es tanben la mèuna que passèri qualque temps suls bancs de son escòla. L'occitan a la sèuna d'istòria, plan diferenta, ò sabèm, e ès tanben la mèuna.
Me cal viure e pensar amb aquelas doas istòrias, doas lengas, fan partida de io, e non vòli pas rejetar una part de çò que soi. Vòli viure las doas amb plaser e me virar cap a l'avenir amb optimisme.
La construccion de l'identitat francesa s'es facha en rejetar la diferencia. Aquò es dins los esperit. M'es avis que los cal far evoluar pichon a pichon en los menar a comprendre que la diferencia, las lengas regionalas son pas un dangièr, mas una riquessa per tots, per França, per Euròpa...
Aqui me pensi que i a un trabalh pedagogic important. Se se sentir occitan es en opausicion a se sentir francès, aqui trobarem plan monde per nos empachar d'avançar. Se sentir occitan e francès, empacha pas de plan trabalhar per far avançar la causa de l'occitan e de la diversitat linguistica.
Aver mai d'una identitat es una riquessa, acceptar totas las seunas identitat es un progrès, un progrès per se e per l'umanitat.

  • 4
  • 1
Lo raiòu Cevenas
9.

#7 Legisse de vrai dinc vòstre comentari.
Pasmens, amai respècte vòstre rasonament, atrape que sètz un pauc creserèl. L'atrapatz toleranta e prèsta d'evoluïr França ? Quauque moment, sarà ben forçada d'acampar sopletat sota la butada populara (molegassa encara).
Per quant a "cette belle langue française", es l'Academia prumièira que l'estofa emb de sa grafia arcaïca que sent a "France éternelle" e que fai susar los estrangièrs apreneires e los ciutadans francés prumièrs. Rara lenga d'Euròpa que digue "déjeuner" per "dinnar" e "dîner" per "sopar". Una lenga que ditz "économie" / "économiser", "boulimie" mès segurament pas "boulimiser", "ambiance" mès non vòu reconéisser "ambiancer" qu'emb d'un usatge especificament african. Coma se un substantiu podiá pas donar un vèrbe... Pròva que los africans los empassan, queles cons d'academicians franchimands amochonats e rances !
Parieirament per la Republica : es ela que despuèi bèl briu engaunha la diversitat populara e rescònd las iniciativas popularas per mièlhs n'amudir lo ressòn.
França es un emperialisme germanic vestit de libertat occitana. Son problèma es qu'es pas Alemanha (o ben dinc sos cromosòmes-memòrias) e que sa diversitat (qu'es mai que mai aquela dals autres) es una mosaïca fargada, tot dau lòng de l'Istòria, de per las armas, lo fanatisme catolic e la politica matrimoniala.

Es ansin que nòstres rèires venguèron en 14-18 "les morts glorieux", aqueles enfants negats, formatats puèi sacrificats per lur mairastra-patria sus l'autar d'un esagòne perfach estelat de sas colonias.
Que la France demande pardon à tous ces étrangers que nous sommes finalement et dont elle a envoyé, une fois leur âme plus ou moins vidé, les grands et arrières grands-parents à la boucherie pour ses intérêts : ah... "la der des der" !
Il ne restait plus qu'à effacer les traces résiduelles chez les enfants de ces "immigrés malgré eux".
On ne fait pas la guerre pour rien et Jaurès avait en son temps averti, et ce bien avant, qu'on allait droit dans le mur.
ELLE EST BELLE VOTRE FRANCE ! ET CE N'EST QU'UNE PAGE DU ROMAN !
La France, malheureusement, est fossilisée par ces élites qui entretiennent une idéologie et sont tous plus ou moins couards et vendus. Quant au peuple, il canalise mal sa rage et se fait récupérer par les opportunistes de tout poil, sans manquer dans une certaine mesure à tirer de diverses façons "quelques marrons du feu".
Quand diversité, mentalités et Histoire forcée se mélangent dans notre époque matérialiste et individualiste...

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article