CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 23 d'agost
sindica

Blòcs

Dijòus, 27.6.2019 01h08 Llengua Lígur

Esmolem ben bé els piolets

 Reprenem els nostres Pinocchios dialectals on els vam deixar -a la segona frase. Aquesta és la continuació dels diferents textos; hem substituït la versió genovesa del primer article (precisament perquè no és ben bé una traducció sinó una versió) per una que hem trobat fa pocs dies a la xarxa: una traducció \"misteriosa\", obra d´un autor que desconeixem totalment, que escriu en una grafia mixta i amb la particularitat que fa servir el passat remot.  (Unes formes, les del de passat remot, en desús a les llengües del Nord d´Itàlia; sobre el cas lígur, podeu consultar aquest text de l´Acadèmia de la llengua genovesa, on veiem que de fet per molts verbs la reconstrucció d´aquesta conjugació de passat és incompleta i fragmentària) En tot cas l´autor de la versió genovesa que havíem fet servir el primer dia i avui suprimim segueix representat: recordem que és també autor de la piemontesa:A aquestes traduccions n´hem afegit una altra: la del dialecte de Ventemiglia -la localidad més propera al nissard-provençal si seguim la costa. L´Enrico Malan ha estat, un cop més, tan amable de fer i de fer-nos arribar una traducció seva d´aquestes frases concretes Gh’eira ina vota ... - In re ! – i dieran tostu i mei zuveni amighi. (...) Giüstu che mastru Çereixa u l’à vistu chelu bilun de zizura, u s’è maiscì ascialau; e sfretugnanduse e mae pe’ a cuntentessa, u l’à berbenàu: -(...) l’aduvereron pe’ fà ina gamba de taurin e cuscì diendu, u l’à tostu pigliau u picussin amörau També hauríem volgut disposar d´alguna traducció llombarda. Com que no és el cas, intentarem compensar aquesta mancança cap al final de l´entrada,  afegint a l´article algunes frases d´un dialecte de la zonaUn re! -diranno subito i miei piccoli lettori De les traduccions dialectals d´aquesta frase destaquem dues coses:-A moltes variants nord-italianes és habitual que el verb d´un subjecte postposat estigui en singular i, de vegades, precedit per un pronom expletiu -i menys sovint precedit pel pronom personal que concorda amb el subjecte- Alguns dels nostres traductors opten, potser per tal de donar el relleu que mereix la figura dels \"lectors\", pel pronom personal concordant amb el subjecte plural: \"i dian\", \"i dirà\". Només semblen impersonals la frase genovesa i la veneciana, sense pronom personal i amb verb en singular: dià i picin/dirà i puteli \'dirà els petits (lectors)\' (recordem que en vènet de fet no existeix una 3ª persona plural diferenciada) El traductor al banditese fa servir una perífrasi (literalment \'vindria de dir a..\")-el subito del text original és a la traducció spezzina d´asbrivà -emparentat amb occità abrivar, francès antic briver, italià abbrivare, cast. brío, piemontès abbriv/sbriv.. -  és una construcció que dóna bé la idea que la resposta dels joves lectors és espontàniament impetuosahttps://archive.org/details/archivioglottolo08fireuoft/page/327en genovès seria \"d´asbrîo\"; impeto = asbrîo [oli]foga/2 (impeto) = asbrîo [FB]rincorsa = asbrîo [77]irruenza = asbrîo, iruénsa [FB, Rapallo][oli §]. G.B. Rapallo nel volume \"Baciccia\" a p. 100 scrive: ...dêve i ponpê intrâ in açión/ pe dominâ a terìbile iruénsa do fêugo... = ...devono i pompieri entrare in azione per dominare la terribile irruenza del fuoco…veemenza = fùria, asbrîo, veeménsa [396, FB, #]slancio = slànso, asbrîo [719, 77]http://www.zeneize.net/itze/parole_ze.asp?Parola=asbr%EEohttps://archive.org/details/dizionariogenove00casauoft/page/77 el sentit d´asbrîo pot de vegades ser més neutre; en posem un exemple: en aquest extracte d´una descripció sobre ocells (una de les que ens està fent arribar molt amablement el nostre amic Z.Celoria) llegim això sobre una família concreta d´ànecsFamiggia  AYTHYINAE:  décòllo con l\'asbrîo, se bólan \'enlairament amb impuls, es capbussen\'. Obviament no hi ha res d´irreflexiu -ni tampoc de reflexiu- en aquest enlairament; és més aviat una qüestió de natura. En certa manera aquests matisos correspondrien a la diferència entre fer una cosa \'agafant impuls\" i fer-la \"impulsivament\" -que és com creiem que reaccionen els nens del conte de Collodi la resta de traduccions donen subit(o) (o tòstu). Sabem que en lígur existeix un mot aviàu -semblant al nostre aviat- que vol dir \'de seguida\', però en el sentit de \'tan ràpid com sigui possible\'; no hauria estat, per tant,  bona traducció del mot de l´original toscàdandosi una fregatina.. Un altre a priori: en totes aquestes llengües gallo-itàliques se suposa que no existeix el gerundi: es fan servir, en canvi, construccions amb mots com drìo, dré, apreuvo. Un exemple el trobem a la primera frase de la traducció veneciana: i puteli che xe drìo lèserme\' que, tot i que no tradueix un gerundi de l´original toscà, sí que té el sentit \'..que m´estan llegint\' (per construccions d´aquesta mena en piemontès vegeu aquest interessant article)des de Ventimiglia, a tocar de l´estat francès, ens arriba una altra manera d´estalviar-se el gerundi: l´expressió in tren de -cf. fr.: en train de..-a la pràctica, però, és difícil evitar el gerundi quan la frase no és la principal, i només la traducció en banditese i ferrarès ho fan i diuen senzillament \'es frega les mans\' borbottò el personatge de Collodi parla en veu baixa però està alegre i content: els traductors genovès, ventimiglès i spezzino diuen d´ell que  sciallò/u s´è ascialàu/i s´è salà (cf. català \'xalar\'). Per això ens sorprèn una mica trobar a la versió spezzina el verb mogognà: és un mot que vol dir \'remugar, rondinar\' - i el mogognón és un \'rondinaire\', el que sempre es queixa de tot-; molt habitual (vegeu p. ex. el nom d´aquesta famosa web) a la Ligúria per denotar insatisfacció. Potser a Spezia, municipi de l´extrem llevant, el mot té un matís més \"neutre\"? Des de l´altra punta de la Ligúria l´Enrico Malan ens dóna un interessant berbenà -també present a Sanremo:in ventixö me pa\' sentiru berbenà / mi sembra di sentire un venticello mormorareprese (..) l´ascia arrotata: a les tres traduccions lígurs trobem l´equivalent del nostre \'esmolar\'. A la versió en banditese -recordem: dialecte piemontès però amb influències lígurs- no; però el que sí que veiem és el mot piuroet: de fet el català piolet prové, segons el DIEC, del fr. piolet, i aquest, dimin. del francoprovençal, piamontès [sic] i oc. ant. piola \'destral\'en aquest mapa de l´ALF trobem la repartició dels diferents mots per \"esmolar\" a l´estat francès; molts equivalents del nostre esmolar seguint la costa occitana, i també n´hi ha més amunt a territori de llengua arpitana:                                     ******************  Ara els fragments llombards promesos; provenen de textos en dialectes del sud de la província de Lodi -on el llombard ja està molt influenciat per l´emilià  Chi l’è che vùŝa in stràda? “Dòne, gh’è ‘l mulìta!“ Gh’èvom pròpi bisògn: Fòrbos, furbeŝìne, furbèŝéte, curtlìn e curtlòn i végnun mulàdie i èn prùnti per ògni ucasiòn. ‘N’àltra vuŝàda (tüti incö!): “Umbrelè, ombrelàio! Purtè i vostr umbrèl, i atirarò növi”. Gh’ém bisògn no, l’è un po’ ch’i adruém pü./  Chi è che grida in strada? “Donne, c’è l’arrotino!” Avevamo proprio bisogno: forbici, forbicine, forbicette, coltellini e coltelloni vengono arrotati e sono pronti per ogni occasione.Un’altra gridata (tutti oggi!): “Ombrellaio, ombrellaio! Portate i vostri ombrelli, li tirerò nuovi”. Non abbiamo bisogno, è un po’ che non li usiamo. hem marcat en negreta els equivalents del nostre \'esmolar\' però també una interessant combinació de pronoms, que pel que llegim aquí és característica d´aquests dialectesLa particella «a» precede la particella «i», quando questa non esprime l’accusativo (es.: lùr a i en scémi), altrimenti la seguono (es.: lùr i a vörun no). és una mica com si en català diguessim *els ell farà o *els nosaltres farem en comptes de \'ell els farà\' etc..(en aquest altre text suposem que confonen el pronom \"a\" amb el verb haver, i l´escriuen amb \"h\" Qualche volta al vegn a ca mia e mi ag fo ved, cun un po’ ad vargogna, i me album: lü i’ha guarda )aquesta combinació de pronoms sembla que no és exclusiva de Lodi; text en milanès (d´un dialecte del sud de la província, a prop de la de Lodi):a gh\'è un queicòss che i a fà diventà simpatich,  c’è un qualcosa che li fa diventare simpatici, acabem amb un mapa de la Llombardia -amb Lodi al sud, a tocar de Piacenza- i amb la típica \"anècdota\" al voltant dels dialectes: a Lodi hi va haver fa uns mesos una polèmica perquè un text oficial de l´Ajuntament incloïa una (1) frase en dialecte https://lmo.wikipedia.org/wiki/Lumbardiahttps://milano.corriere.it/notizie/cronaca/18_gennaio_21/lodi-dialetto-cestini-dell-immondizia-fa-esplodere-guerra-rifiuti-2528be18-fe94-11e7-8f20-c3835ef8a905.shtml

Anar al blòg





Liga ton blòg

Liga ton blòg sus "Jornalet"



Estatisticas
108 blògs inscriches
17832 articles totals



Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)